07
de desembre
de
2016, 12:55
Actualitzat:
14:02h
En plena negociació dels pressupostos, en la qual Junts pel Sí encara busca un suport de la CUP que no té garantit, els anticapitalistes han presentat aquest dimecres un front comú amb Catalunya Sí que es Pot per enfortir el projecte de llei d'emergència habitacional i reforçar aquells articles que van ser suspesos pel Tribunal Constitucional (TC). L'objectiu és que la llei s'aprovi abans de finals d'any i que, per tant, sigui debatuda pel ple el 20 de desembre. Entre els punts candents que aixequen reticències a Junts pel Sí hi ha, segons han explicat les dues formacions d'esquerres, les "partides obertes" per frenar desnonaments, els mecanismes per evitar els lloguers abusius, el fet que les entitats bancàries també assumeixen part dels costos de reallotjament dels ciutadans que ho necessitin i que es regulin certs tipus d'ocupacions.
Fins ara, cap grup parlamentari s'ha mostrat en contra de rebutjar el document que s'ha sotmès a debat en ponència. Tot i això, el president del grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, i el diputat de la CUP Joan Garriga han explicat que les esmenes presentades pels dos grups busquen recollir les propostes fetes per les entitats socials per "recuperar la llei de l'habitatge" que va ser tombada pel TC, però també per revertir algunes actuacions de les lleis òmnibus que van ser impulsades durant el primer govern d'Artur Mas. "Hem de donar credibilitat a la mesures que estem presentant", ha dit Garriga.
Actuar contra la gentrificació
Les esmenes es centren, especialment, en tres àmbits. D'entrada demanen "definir les polítiques destinades a fer front a l'emergència habitacional com a interès general" i, per tant, que s'inclogui als pressupostos "partides obertes" per poder fer front als desnonaments. Un altre eix d'actuació que plantegen és la necessitat de "frenar els lloguers abusius" que estan provocant gentrificació en ciutats com Barcelona i que són la causa principal dels desnonaments en aqusts moments. "Tres de cada quatre pisos oferts en lloguer depassen els 1.000 euros al mes", ha denunciat Rabell. Segons CSQEP i la CUP, la llei hauria de recollir el concepte de lloguer abusiu i establir uns paràmetres per frenar aquesta dinàmica. Amb tot, Junts pel Sí planteja tractar aquesta problemàtica a part amb una llei específica que sigui aprovada en un termini d'entre sis i nou mesos.
El tercer element d'actuació previst en les esmenes és la necessitat de dotar les administracions públiques de mecanismes per incidir en els processos de desnonaments acreditant la situació de vulnerabilitat de les persones en risc de perdre el seu habitatge per sol·licitar la suspensió o ajornar el desnonament i tenir temps de prearar el reallotjament dels afectats.
Fins ara, cap grup parlamentari s'ha mostrat en contra de rebutjar el document que s'ha sotmès a debat en ponència. Tot i això, el president del grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, i el diputat de la CUP Joan Garriga han explicat que les esmenes presentades pels dos grups busquen recollir les propostes fetes per les entitats socials per "recuperar la llei de l'habitatge" que va ser tombada pel TC, però també per revertir algunes actuacions de les lleis òmnibus que van ser impulsades durant el primer govern d'Artur Mas. "Hem de donar credibilitat a la mesures que estem presentant", ha dit Garriga.
Actuar contra la gentrificació
Les esmenes es centren, especialment, en tres àmbits. D'entrada demanen "definir les polítiques destinades a fer front a l'emergència habitacional com a interès general" i, per tant, que s'inclogui als pressupostos "partides obertes" per poder fer front als desnonaments. Un altre eix d'actuació que plantegen és la necessitat de "frenar els lloguers abusius" que estan provocant gentrificació en ciutats com Barcelona i que són la causa principal dels desnonaments en aqusts moments. "Tres de cada quatre pisos oferts en lloguer depassen els 1.000 euros al mes", ha denunciat Rabell. Segons CSQEP i la CUP, la llei hauria de recollir el concepte de lloguer abusiu i establir uns paràmetres per frenar aquesta dinàmica. Amb tot, Junts pel Sí planteja tractar aquesta problemàtica a part amb una llei específica que sigui aprovada en un termini d'entre sis i nou mesos.
El tercer element d'actuació previst en les esmenes és la necessitat de dotar les administracions públiques de mecanismes per incidir en els processos de desnonaments acreditant la situació de vulnerabilitat de les persones en risc de perdre el seu habitatge per sol·licitar la suspensió o ajornar el desnonament i tenir temps de prearar el reallotjament dels afectats.