Un ciutadà de Tobruk mostra la magnitud dels atacs de les forces de Gaddafi a la ciutat. Foto: RT.

El "guia" de la revolució és ara un perillós assassí. Els seus fidels, els 1.000 homes de la temible brigada Hamza, uns 4.000 soldats més i els mercenaris que maten qualsevol que es mou amb sabres o kalashnikov, estan atacant a sang i foc el poble que es revolta a Trípoli, Misourata o Al-Zawiyah. Una última hora d'Al Jazeera posaria ens mans dels rebels aquesta darrera població, molt a prop de Trípoli, la capital, on durant tot el matí han mort de trets directes al cap pel cap baix cent persones, segons diverses fonts. Igualment, Ansa informa de fonts fidedignes que Gaddafi estaria preparant un avió ple d'or per fugir cap a alguns país africà "amic".

Sobre les 15:00 h d'aquesta tarda, Gaddafi s'ha tornat a adreçar a la població des d'un telèfon mòbil en un discurs —enregistrat des d'Al-Zawiyah— reproduït per la televisió estatal, en què ha acusat els rebels de ser uns borratxos i drogaaddictes i de voler que Bin Laden entri a la ciutat d'Al-Zawiyah, tot apel·lant, repetidament, que es tregui les criatures dels carrers, com si els rebels fossin una colla de criatures imbecil·litzades.

El fet que Gaddafi hagi fet el discurs des d'un telèfon mòbil podria ser un senyal que el líder libi ja té, a hores d'ara, la mobilitat pel territori reduïda i les seves apel·lacions a "joves drogats", "manipulats per Bin Laden", carn de canó d'una "invasió dels Estats Units" —però sense cap indicació de la sublevació massiva del poble—, només podria respondre a assegurar-se la protecció dels seus fanàtics fidels.

L'agència AFP, d'altra banda, informa que, segons el secretari general de la Jamahiriya (Lliga dels Drets Humans), tot citant les referències d'uns missioners italians, diversos membres dels comitès revolucionaris de Gaddafi van dur a terme execucions sumàries en els hospitals a Trípoli.

També, s'ha sabut que s'ha destruït la mesquita de la població d'Al-Zawiyah amb una arma antitanc, mentre alguns sublevats responien als atacs amb precaris rifles de caça.

Per contra, gràcies a la població rebel, s'ha pogut aturar molts combois de mercenaris provinents del Txad o del Sudan, que hi anaven disposats a continuar massacrant-los, segons que informa Al Jazeera.

Des del Tribunal Penal Internacional es parla ja de 10.000 morts i fa escassos minuts s'han vist les imatges de més de 100 soldats i policies executats perquè es van negar a tirotejar la gent que es manifesta.

Mentre les ciutats del nord-est, des de Salum i Tobruk fins a Bengasi i Surt, ja no són sota el control de les forces del coronel Gaddafi, les ciutats pròximes a Trípoli estan sent massacrades i a la frontera amb Tunísia ja hi han passat uns 20.000 refugiats, que risquen de col·lapsar esl serveis humanitaris que hi ha al lloc.

Europa i els Estat Units, però, no sembla que hagin trobat un discurs comú i contundent per aturar aquest principi de genocidi. "Per menys que això —ha comentat un analista pròxim al Foireign Office— es va intervenir als Balcans." Obama ha trigat quasi una setmana a condemnar la violència i la Unió Europea no s'acaba de posar d'acord sobre quin tipus d'acció cal abordar en aquests moments tan greus. Els líders europeus —diu Le Monde — han venut les seves ànimes el coronel Gaddafi per molt poc i el seu declivi inexorable exposa clarament la dependència d'Europa respecte a Líbia. Tanmateix, aquest vespre (hora d'aquí) Obama s'ha posat en contacte amb Sarkozy i Cameron per veure de trobar una veu conjunta i exigir una nova reunió del Consell de Seguretat de l'ONU. Fonts de Washington no descarten una intervenció militar si no s'atura la massacre contra la població líbia.

El preu del petroli no para de pujar i són ja moltes les companyies (a més de Repsol) que han hagut d'aturar les importacions de cru. Un problema afegit a la crisi financera global, que acaben pagant els consumidors. D'altra banda, segons Reuters, les grans terminals petrolieres —com les de  Ras Lanouf i Marsa el Brega— estarien en mans dels sublevats, amb què es garanteix que es pugui servir el cru amb una certa continuïtat.