El gaèlic o irlandès és l’última llengua que va obtenir l’estatus d’oficial a la Unió Europea, l’any 2007. Irlanda va adherir-se al bloc comunitari el 1973, però no va ser fins al 2005 que va presentar formalment la petició al Consell de la UE perquè el gaèlic fos reconegut com a llengua oficial a la UE. El 2007, els estats membres van donar llum verda a la petició, però la manca de traductors i intèrprets de la llengua, amb menys de 200.000 parlants habituals, va fer impossible l'oficialitat d’aquesta a la pràctica fins al 2022. Tot i això, encara ara l’Eurocambra aplica una excepció a l’irlandès i només garanteix la seva traducció als plens, però no per tots els documents oficials o en altres casos com les rodes de premsa.
Segons dades del govern d’Irlanda, el 2022 prop d’1,9 milions de persones admetien poder parlar el gaèlic, però amb diferents nivells de fluïdesa. D’aquestes, només 195.000 afirmaven saber parlar la llengua plenament, mentre que més de la meitat (1.034.000) va reconèixer dificultats per poder parlar-la.
Precisament, els problemes per trobar intèrprets de la llengua va portar a l’aplicació d’una excepció -després que s’aprovés la seva oficialitat el 2007- que va permetre retardar durant 17 anys la cobertura lingüística completa de l’irlandès a les diferents institucions europees. Concretament, l’excepció aplicada permetia aixecar l’obligació que les institucions garantissin interpretació en irlandès en rodes de premsa, als plens o comitès de l’Eurocambra, així com l’obligatorietat que tots els documents oficials fossin publicats també en gaèlic.
L’excepció es va derogar el 31 de desembre de 2021 i, a conseqüència, l’1 de gener de 2022 el gaèlic va assolir finalment l’estatus de plena oficialitat després que el govern d’Irlanda es comprometés a aportar un equip de traductors que garantissin la cobertura de la llengua a les institucions. Des d’aleshores, els documents oficials del Consell de la UE i de la Comissió Europea s’adopten també en irlandès i s’ofereix interpretació en rodes de premsa i conferències destacades d’ambdues institucions.
Els serveis d’interpretació de l’executiu comunitari compten amb vuit intèrprets en plantilla, dels quals un interpreta a l’irlandès i els altres set de l’irlandès. A més, segons fonts comunitàries, la CE també compta amb onze intèrprets autònoms, dels quals sis interpreten a l’irlandès i cinc de l’irlandès. Tanmateix, a l’Eurocambra el reconeixement encara no és complet, ja que la institució no garanteix la traducció de la llengua més enllà dels plens de la cambra comunitària.
A mig gas al Parlament Europeu i «molta feina per fer»
“Hi ha molta feina per fer, perquè, ara com ara, hi ha una derogació del servei d'interpretació complet per l’irlandès al Parlament Europeu, que bàsicament vol dir que jo puc parlar la llengua al ple i que hi ha traducció i un intèrpret , però això no es garanteix en altres discussions a diferents nivells, com en els comitès de l’Eurocambra”, denuncia l’eurodiputada del Fianna Fáil, Cynthia Ní Mhurchú, que forma part del grup dels liberals de Renew a l’Eurocambra, en una entrevista a l’ACN. Fonts parlamentàries admeten que l’Eurocambra “experimenta i reconeix dificultats” per donar cobertura lingüística a l’irlandès “a causa de la manca de traductors qualificats i intèrprets de conferència”. “Per això -la institució- aplica excepcions”, assenyalen.
Actualment, l’excepció aplicada a l’irlandès a l’Eurocambra -que també afecta el maltès- s’estendrà fins al 2029, és a dir, fins a finals d’aquesta legislatura europea. La derogació de l’obligació de garantir interpretació per la llengua va ser aprovada el març passat, segons aquesta, l’Eurocambra només està obligada a oferir traducció als plens. “La interpretació durant les sessions plenàries es proporciona com a norma, però actualment no es garanteix traducció més enllà d’això”, confirmen les fonts citades.
“Es necessiten més recursos, i també més estudiants -de traducció i interpretació del gaèlic-, i hem d’atraure aquests estudiants amb bons contractes perquè vinguin a treballar a la UE com a intèrprets”, insisteix l’eurodiputada irlandesa, que subratlla que la seva “principal missió” durant l’actual legislatura és aconseguir derogar l’excepció que aplica l’Eurocambra.
Segons explica, “absolutament sempre” parla en irlandès durant els plens. “Vaig fer aquesta promesa a la gent que em va votar a Irlanda”, defensa. Mhurchú fa valdre que altres eurodiputats irlandesos com Seán Kelly del Fine Gael, que forma part del Partit Popular Europeu (PPE), o Aodhán Ó Ríordáin, del partit laborista irlandès, integrats als Socialistes i Demòcrates (S&D), també utilitzen el gaèlic a la cambra comunitària, i insisteix que durant la pròxima presidència de torn d’Irlanda al Consell de la UE -que assumirà del juliol al desembre del 2026- es treballarà perquè “més eurodiputats irlandesos” facin servir la llengua minoritària del país a les institucions.
En contra de l'oficialitat del català
Malgrat defensar fermament l’ús i el reconeixement de la llengua minoritària d’Irlanda a la UE, Mhurchú considera que el cas del gaèlic no és equiparable al del català, el basc i el gallec. Preguntada per la petició feta pel govern espanyol perquè les tres llengües cooficials de l’Estat siguin reconegudes i es converteixin en llengües de treball de la UE, l’eurodiputada de Renew afirma que “entén absolutament” la reivindicació “d’aquells que desitgen parlar amb la seva llengua materna”, però subratlla que a la UE hi ha “normes i reglaments”.
“Catalunya no és un país separat -d’Espanya- o un estat membre de la UE, Irlanda sí”, avisa. En aquest sentit, assegura que compren “l’aspiració” del govern de Pedro Sánchez, però assegura que serà “difícil aconseguir un consens perquè -el català- es pot veure com una llengua minoritària”. Concretament, el català té uns 10 milions de parlants i, en comparació amb les 24 llengües oficials de la UE, és la tretzena més parlada, per davant de l’anglès, el danès, el finès, el suec o el mateix gaèlic, entre d’altres.
Preguntada per la “diferència” entre les tres llengües cooficials de l’Estat i el gaèlic, l’eurodiputada del Fianna Fáil insisteix que “en termes de llengües, la diferència és petita”, tanmateix, reitera que la qüestió està en el fet que Irlanda és un estat membre de la UE, mentre Catalunya, Galicia o el País Basc no ho són. “Les normes requereixen que, per poder ser qualificat de llengua oficial de la UE, has de ser un estat membre”, apunta.
Mhurchú forma part del grup de Renew a l’Eurocambra que, precisament, és la formació que té la clau de volta per aconseguir que es pugui parlar el català a la cambra comunitària, ja que la mesura s’ha d’aprovar a la Mesa de la institució, on es requereix una majoria dels catorze vicepresidents.