El conseller d'Economia, Jaume Giró, ha pujat al faristol del Parlament a les 14:21 de la tarda. Ho ha fet amb la certesa que els pressupostos de la Generalitat per al 2022, que ha defensat davant del ple, superarien les esmenes a la totalitat gràcies al suport dels comuns, obtingut a última hora amb la intervenció directa del president Pere Aragonès. Giró ha "celebrat molt" que els comptes tirin endavant, i que es compleixi el compromís de fer-los entrar en vigor l'1 de gener, però ha lamentat que no hagi estat possible fer-ho amb la CUP. "La meva satisfacció no és completa. Ara bé, que ningú es faci il·lusions, i que ningú no vegi un afebliment de les nostres conviccions", ha apuntat el conseller d'Economia, que ha donat per fet que es refarà la "unitat estratègica" de l'independentisme malgrat les topades de les últimes hores.

El clima, però, ha quedat tocat. Ho demostra la segona intervenció de Giró, un cop acabat el torn dels grups que han presentat esmena a la totalitat, perquè s'ha centrat en rebatre els arguments de la CUP. "Ningú ens pot retreure que no siguem prou sobiranistes", ha apuntat, en referència als partits dels Govern, rememorant el pas per la presó i la judicialització d'alguns dels seus dirigents. També els ha acusat de voler llançar els pressupostos "a la paperera de la història": "El primer manament de la sostenibilitat és no llençar res que funcioni", ha destacat. També ha demanat "responsabilitat" als anticapitalistes, als quals ha retret que forcessin el pas al costat d'Artur Mas, de qui ha recordat el seu paper protagonista en el 9-N.

El matí ha tornat a estar marcat per les desavinences entre ERC i els socis. Si bé fonts de Presidència indicaven que els consellers de Junts no havien expressat reticències a l'acord -fins i tot assenyalen que l'entesa era "assumible"-, ràpidament fonts de Vicepresidència han informat que Jordi Puigneró ha posat de manifest que el pacte amb els comuns "trenca" amb la majoria del 52%. Giró, segons fonts consultades, també ha pres la paraula en un moment de la cita del consell executiu. L'executiva de Junts s'ha reunit de manera semipresencial al Parlament des de les 10.30, amb la vista posada també en Barcelona, on ERC facilitarà el tràmit dels comptes d'Ada Colau per salvar els pressupostos de la Generalitat, com ha remarcat Ernest Maragall.

"Catalunya necessita uns comptes, i els que hem presentat són els que Catalunya necessita", ha remarcat Giró, que ha ressaltat que els pressupostos només serien complets si existís la plena sobirania. El conseller d'Economia ha lamentat l'ús de la "violència" per part de l'Estat quan ha vist en perill "la unitat de la pàtria", i ha garantit als diputats que això no "esquerda" les conviccions, sinó que les fa més fortes. "Tenim la convicció que hi ha valors als quals no estem disposats a renunciar", ha apuntat. "Volem que Catalunya tingui les lleis que necessitem", ha apuntat. S'ha referit, en aquest punt, a totes les normes que el govern espanyol ha recorregut davant del Tribunal Constitucional (TC) en els últims anys, començant per l'Estatut.

[noticiadiari]2/227295[/noticiadiari]
Giró ha ressaltat que el "problema" no és la legalitat de les lleis catalanes, sinó el "dret" de tenir les normes necessàries "sense encomanar-se a ningú". "Si poguéssim legislar amb llibertat i disposéssim dels recursos que generem, seríem un país més solidari i pròsper. Estic convençut que abans de morir veuré la independència de Catalunya. I, quan arribi el dia, ningú que estigui en aquesta cambra demanarà que el país torni a la situació prèvia", ha ressaltat el conseller d'Economia. A partir d'aquí ha entrat a desgranar els números dels comptes, que segons ell estan "dissenyats per reactivar" el país i augmentar la "sensibilitat" social. Tres de cada quatre euros van a despesa social. La prioritat, ha dit, ha de ser la reconstrucció, també en clau econòmica. 

Malgrat això, ha admès que els comptes són "insuficients", especialment pels "recursos que s'evaporen" cada any arran del drenatge fiscal. Al mateix temps, però, ha assegurat que el país no es pot permetre no tenir pressupostos. "Cal responsabilitat", ha apuntat en referència a la votació d'aquest dilluns, i ha demanat "consciència" als diputats del PSC i de la CUP al marge de les dinàmiques de partit. "Els reclamo que votin el que és millor per a la ciutadania", ha apuntat el conseller d'Economia, segons el qual seria un "acte d'irresponsabilitat política" tombar els comptes per al 2022.

[h3]El contingut de l'acord del Govern amb els comuns[/h3]
L'entesa amb els comuns inclou més recursos per a la Formació Professional (FP), passos per a la internalització del 061 i el 112, i 1.000 milions en polítiques d'habitatge. El Govern i els comuns també han acordat més ajuts a la indústria, recursos per al tramvia a Tarragona i un impost per gravar els aliments ultraprocessats, així com l'ús de càmeres en les escopetes de foam dels Mossos d'esquadra. En matèria d'habitatge, l'executiu liderat per Aragonès ha assolit un compromís semblant al que ja va tancar amb la CUP abans que els anticapitalistes ratifiquessin l'esmena a la totalitat als comptes. El Govern farà "les modificacions pressupostàries necessàries" en l'execució del pressupost -i en funció dels ingressos- per assolir una despesa de 1.000 milions. A banda dels 749 milions previstos en el projecte aprovat la setmana passada pel consell executiu, es destinaran 251 milions a polítiques per fomentar l'habitatge públic.

[noticiadiari]2/227300[/noticiadiari]
La carpeta de salut també ha estat objecte de negociació. El pacte entre el Govern i els comuns preveu la inclusió en la llei de mesures fiscals i financeres un "full de ruta" per recuperar la gestió pública del 061, el telèfon d'atenció ciutadana en matèria de salut. Aquesta també era una mesura pactada per seduir la CUP, que finalment ha desistit donar suport als comptes. En la mateixa llei de mesures fiscals i financeres -que acompanya el projecte de pressupostos- hi figura un altre compromisos per a una "eventual internalització" del 112, el telèfon d'emergències. En matèria d'igualtat, es crearà un mecanisme per legalitzar i dignificar el treball de cures i de neteja de la llar.