La història és plena d'independents que aterren en el món de la política i acaben passant sense pena ni glòria, incòmodes amb l'administració o amb les dinàmiques partidistes, fins i tot des de les més altes responsabilitats. També hi ha fitxatges sorprenents que, amb rapidesa, acaben imbuint-se dels codis i aconsegueixen convertir-se en estrelles emergents d'un espai polític ple de figures amb trajectòria i lideratges carismàtics. És el que ha passat amb Jaume Giró, conseller d'Economia, i Victòria Alsina, al capdavant d'Acció Exterior i Govern Obert, als quals la consulta a Junts -resolta a favor dels contraris a continuar a l'executiu- ha truncat les perspectives.

En els dos casos hi ha moments que ajuden a definir quina va ser la palanca de la seva trajectòria política. Pel que fa a Giró, va ser la posada en marxa del fons complementari de riscos, un mecanisme per ajudar a pagar les fiances dels encausats davant del Tribunal de Comptes per l'acció exterior durant els anys àlgids del procés. Una mesura que va tirar endavant sense ser recorreguda pel govern espanyol -la Moncloa se'n va assabentar directament pel conseller abans que fos aprovada, de la mateixa manera que es va informar Salvador Illa- i que ha acabat sent vàlida perquè els alts càrrecs quedin protegits davant les ingerències dels tribunals estatals. En aquell episodi, Giró es va guanyar el respecte dels companys de l'executiu, també els d'ERC.

Al president Pere Aragonès ja el coneixia d'abans. Departien sovint quan ell era un alt directiu de La Caixa i el dirigent republicà ocupava la vicepresidència econòmica del Govern en el mandat de Quim Torra. El posava al dia de qüestions rellevants vinculades al món financer -en aquella etapa es va procedir a la fusió entre Caixabank i Bankia, de la qual la Generalitat no se'n va assabentar fins que estava pràcticament feta- i, un cop han coincidit al consell executiu, han tingut una relació franca, segons constaten totes les fonts consultades. Fins i tot quan Junts va desmarcar-se del pacte de pressupostos amb els comuns, Giró i el seu equip van ajudar a que es fes realitat.


De fet, un dels principals mèrits del conseller -que en la seva arribada va aixecar suspicàcies pel seu passat empresarial en companyies com Repsol i Gas Natural abans d'aterrar al gegant financer català- és haver estat capaç d'aprovar els comptes amb l'antel·lació necessària perquè entressin en vigor l'1 de gener, circumstància que no es produïa en el últims dotze anys. Al novembre de l'any passat es va fer militant -no ho va publicitar-, al gener es va estrenar al capdavant del consell nacional i al juny va entrar a formar part de l'executiva. Poques setmanes abans havia signat un manifest a favor que Laura Borràs i Jordi Turull fessin tàndem com a presidenta i secretari general del partit, plaça que quedava vacant per la renúncia de Jordi Sànchez, que és qui li va oferir sumar-se al Govern com a titular d'Economia. Va renunciar a ser vicepresident.

En el cas d'Alsina, el moment definidor del seu ascens va ser el 7 de març en un acte al Palau de Pedralbes en el qual va anunciar l'obertura de sis noves delegacions de la Generalitat al llarg d'aquest 2022. La posada en escena i els convidats -una nodrida representació de representants de la societat civil- la van posar al mapa no només en cercles governamentals, sinó també a Junts. No es va fer militant, això sí, fins el cap de setmana passat, a les portes de la consulta interna sobre el futur del Govern. Es va estrenar com a membre nata de l'executiva -per tant, amb veu però sense vot- dilluns, quan es va definir la pregunta, i al llarg dels dies es va multiplicar als mitjans per defensar el remain. Ni Giró ni ella se'n van sortir, perquè el sí es va quedar amb un 42% del vot per un 55% del no. Uns 350 vots van decantar la partida.
 
Els dos consellers, per tant, es van acabar convertint en emblemes del sector institucional -pota clau del lema Solvència i independència que Junts ha conjugat en els últims mesos-, però també van aixecar suspicàcies en el sector més abrandat del partit. No ha estat difícil tastar com, en determinats cercles -integrats per veus afins a Borràs- se'ls considerava sospitosos de ser "autonomistes". Giró no ha amagat mai simpaties amb l'univers convergent des que va arribar al càrrec -al Parlament ha elogiat obertament Artur Mas-, i no li va fer res -més aviat al contrari- compartir acte amb Jordi Pujol per reivindicar la figura de Ramon Trias Fargas. En el cas d'Alsina, per exemple, té articles publicats en els quals reivindica l'acció exterior de Pujol. 

Un perfil més aviat de la vella escola, ben vist pel sector institucional del partit -tant a Economia com a Acció Exterior s'hi van situar càrrecs ben vistos per Turull o amb passat inequívocament convergent-, és el que causava suspicàcies entre altres tipus de companys de partit. Giró no ha amagat les discrepàncies sobre com s'ha negociat amb ERC en cercles internes, mentre que Alsina s'ha centrat en apuntar que Junts podria caure en la "irrellevància" si passava a l'oposició. El conseller d'Economia, el mateix dia que se sabien els resultats de la consulta, feia broma amb el fet que sortiria d'un acte i aniria a comprar una capsa per buida el despatx que tenia al Districte Administratiu.


Giró, de fet, va enviar divendres mateix la seva carta de renúncia. En el cas d'Alsina, el seu adeu ha aixecat polseguera: ha optat perquè Aragonès la cessi, malgrat que després va clarificar que es posava a la disposició del president de cara a trobar un nou titular d'Acció Exterior. Tots dos, això sí, veuen ara truncada una carrera política amb perspectives de futur. Sobretot en un partit que, si Borràs es veu inhabilitada pel cas que l'afecta relacionat amb la Institució de les Lletres Catalanes, es pot veure immers en la tria d'un candidat -o candidata- a la presidència de la Generalitat.