És igual el poble o ciutat. En aquestes eleccions hi ha tres lemes que no han parat de repetir tots els polítics, siguin de dretes o d’esquerres, sobiranistes o autonomistes: transparència i participació, acabar amb la corrupció i reduir la taxa d’atur. Sembla que siguin les paraules màgiques del geni de la llàntia dels vots. I el Gironès no ha estat una excepció.
La majoria de candidats d’aquesta comarca, per no dir gairebé tots, han invertit els 15 dies de campanya electoral en recitar discursos prefabricats a les típiques institucions que només visiten cada quatre anys: casals de gent gran, mercats, escoles, entitats del tercer sector, associacions, patronals... I malgrat que la societat s’esforça per acostar la política a tots els ciutadans organitzant debats entre les diferents opcions polítiques, aquests s’acaben convertint en un intercanvi de falques publicitàries amb picabaralles més pròpies dels patis d’escola que dels gestors del futur.
A la capital gironina, sense anar més lluny, no hi hagut cap projecte arriscat, engrescador i/o trencador. Els candidats de tots els partits s’han passejat pels barris de la ciutat predicant propostes vagues i tòpiques: reactivar i diversificar l’economia, relligar els barris amb el centre, desestacionalitzar el turisme, potenciar el TAV,... ah! i no ens oblidem dels cèlebres plans: d’especials per Sant Narcís, la Devesa i les Pedreres; i de xoc contra l’atur, l’abandonament escolar, els desnonaments i la pobresa.
Però cap proposta concreta per solucionar el nyap del Parc Central, per donar sortida a l’altíssima demanda d’ajudes socials, per revifar l’endeutat Parc Científic i Tecnològic de la UdG, per conciliar el turisme, l’oci i el descans al Barri Vell ni per millorar el sector est de la ciutat –amagat a les postals i abandonat per totes les formacions polítiques-.
Potser els candidats han preferit navegar per aigües internacionals per no hipotecar possibles pactes amb d’altres formacions. Tot fa preveure que ningú guanyarà amb majoria absoluta i que almenys dues formacions hauran de pactar per governar. I durant aquests dies de campanya s’han posat dues possibilitats sobre la taula: coalició CiU i ERC-MES o pacte entre els partits d’esquerres. Sigui quin sigui, a qui li toqui dirigir aquest vaixell li espera una legislatura plena de til·les i relaxants per superar els tripijocs i equilibrismes polítics de les múltiples formacions que segurament ompliran la sala de plens de Girona.
A la resta de poblacions del Gironès, la campanya no ha estat més engrescadora ni productiva. A Salt, els candidats bàsicament han discutit -amb altes dosis de populisme i demagògia en alguns casos- per temes com la possible instal·lació d’Ikea a la vila, la manca d’habitatge social, la integració de la immigració o la proposta de gestió de l’Ateneu de la Coma-Cros. A Quart, el PSC va amenaçar CiU de portar el cas del parc infantil a la comissió antifrau. I a Cassà de la Selva, ERC va desafiar CiU a respectar la llista més votada.
I fora de les agendes dels partits, s’han colat algunes anècdotes i polèmiques durant la campanya: la destitució de la número 4 d’ICV-EUiA a Girona, els cartells erronis del PP a Salt, la caça d’estelades de la Junta Electoral Central o el pastell burocràtic que està vivint un jove de Girona, que viu incomunicat al Canadà i a qui obliguen a fer de vocal de mesa per les eleccions.
En definitiva, una altra campanya electoral més que no s’ha aprofitat per debatre sobre models de ciutat, més enllà del "i tu més" i "jo vaig fer". I un cop el peix està tot venut, només queda confiar en el criteri dels ciutadans que amb el seu vot decidiran diumenge qui són els governants que hauran d’encarar tres grans temes la propera legislatura, més enllà dels propis de cada població: la reactivació econòmica, el procés català i l’actualització de les formes de fer política.
Resultats de les eleccions municipals 2011 a Catalunya, municipi per municipi
Resultats de les eleccions municipals a Barcelona, el 2007 i el 2011
