Gol conservador, despit socialista

Durs retrets entre socialistes i convergents pels acords de la federació amb el PP. Martínez Sampere, del PSC, avisa: "CiU ja ha exercit el seu dret a decidir, ha decidit el PP". Oriol Pujol demana no "partir peres"

Publicat el 22 de febrer de 2012 a les 02:11
Artur Mas i Pere Navarro en una trobada al Palau de la Generalitat Foto: ACN

La política és com el futbol, només amb una diferència: cap dels equips que juguen-llevat d'algunes excepcions- poden culpar l'àrbitre dels resultats. Aquesta òptica explica perfectament els durs retrets que s'estan intercanviant socialistes i convergents pel pacte entre CiU i PP, que el PSC veu més "estratègic" que no pas una altra cosa.

El ball de bastons el va encetar aquest dilluns el professional primer secretari del Nou PSC, Pere Navarro, que amb posat d'alcalde amb blackberry va a cridar files al politburó socialista. D'aquesta manera, i sense alçar la veu, va ordenar al quartet socialista - Antoni Balmon, Manel Bustos, Joaquim Nadal i Rocío Martínez-Sampere- aixecar-se de la taula que, en principi, havia d'explorar "acords de país" amb la quàdriga convergent formada per Oriol Pujol, Jordi Turull, Ramon Espadaler i Lluís Corominas. Les reunions 4x4 s'han aturat més per voluntat que per causes tècniques.

De res no va servir que el vigia d'Occident de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, clamés als socialistes comprensió tot pregant-los que no s'enfadessin pel seu magreig amb el PP. Finalment, Navarro, va parar més l'orella als membres del seu comitè central que volen guerra, però no tanta com altres, amb CiU i va decidir a la vista del joc dels contraris abandonar el matx quan tot just s'havia iniciat l'escalfament.

De fet, CiU i PSC només havien mantingut una primera presa de contacte al CCCB i aquesta setmana començaven les trobades sectorials. Així que aquest dilluns, Navarro s'aixecava de la taula però tampoc trencava la baralla. Hores més tard, una dels principals valors del Nou PSC, Rocío Martínez-Sampere reblava el clau al programa Polièdric, de Catalunya Informació (foto esquerra), recordant per enèsima vegada el tagline que predica des de fa dies: "CiU ha exercit el dret a decidir, i ha decidit el PP".

El PSC, doncs, ho té clar: el pacte entre CiU i PP pels pressupostos i per la nova Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació així com l'aplaudiment entusiasta de la federació a la reforma laboral del PP són mostres evidents que les regles i el camp de joc es poden reescriure i permet als socialistes tornar a vestir la samarreta d'oposició, d'oposició normal.

CiU, contraataca

El contraatac de CiU no s'ha fet esperar. Aquest dimarts, el portaveu del Govern, Francesc Homs, amb to murri i desmenjat ha replicat aquest dimarts que els socialistes els "desconcerten". Homs ha seguit collant acusant el PSC de "malmetre la política" amb una actitud que, al seu parer, "no se la mereixen els ciutadans". "Ara es dedicaran a cultivar-se ells mateixos?", ha ironitzat. El president del grup parlamentari de CiU, Oriol Pujol, però, ha posat vaselina a la grinyolada, i aquest dimarts al vespre ha desmentit un pacte estratègic amb el PP i ha assegurat que "trebalalrà" per tornar a la negociació. "S'ha de ressuscitar la comissió bilateral amb el PSC, és massa important per Catalunya", ha sentenciat Pujol al programa Polièdric. (foto dreta)

Les paraules d'Homs no han caigut gens bé a les files del carrer Nicaragua. Per no pujar més la tensió, el PSC ha fet sortir en rèplica un brau amb cara dolça, la portaveu adjunta, Laia Bonet. "Nosaltres no hem fet altra cosa que aixecar-nos d'una taula a la que el Govern no s'havia arribat a asseure perquè estava assegut al sofà amb el PPC", ha ironitzat Bonet.

I el PP que s'ho mira

Amb tot això, el tercer en discòrdia s'ho mira i és l'únic que treu rèdits del seu poc rendiment al camp. Així el portaveu adjunt dels populars, Santi Rodríguez, ha valorat la reacció del PSC com una actitud "més a l'alçada d'un pati d'escola que del que es fa al Parlament", i ha retret que muntessin una comissió "per fer-se una foto un dia" i que "no se'n torni a saber mai absolutament res". Embolica que fa fort. La política com el futbol, però sense àrbitres. Ja ho diu la cançó "com sabràs el que és la política si mai no vas jugar a futbol".