Advocat, home de confiança, conseller, negociador, candidat efímer al Parlament Europeu i ara acusat en un judici penal. Gonzalo Boye (Viña del Mar, Xile, 1965) ha fet tots els papers de l'auca en els últims anys, des que el 2017 va assumir la defensa de Carles Puigdemont i els exiliats de Junts. Ha estat l'advocat més influent del procés, una faceta que ha jugat més enllà de l'esfera estrictament jurídica. Ràpid en la rèplica i de verb afilat, quan la pregunta arriba al terreny polític i no toca mullar-se, sap jugar la carta del "jo soc jurista, no polític". Però Boye ha estat més que un advocat. Després d'aconseguir evitar l'extradició del president de l'1-O, i a l'espera que l'amnistia s'apliqui del tot, ara li toca centrar-se en la causa més important, la seva, que el pot portar (de nou) a la presó.
Aquest dilluns comença a l'Audiència Nacional un macrojudici que té com a protagonista el famós narco gallec José Ramón Prado Bugallo, més conegut com a Sito Miñanco. Boye hi està implicat i s'enfronta a quasi deu anys de presó pels delictes de blanqueig de capitals procedents del narcotràfic i falsedat documental. Ell ho nega, sosté que és víctima d'una persecució política i assegura que l'Estat l'ha convertit en "enemic públic" per haver defensat els principals dirigents independentistes i haver posat contra les cordes a Europa la resposta repressiva de la justícia espanyola contra l'1-O. Ordenat i metòdic, i amb capacitat per tenir al cap tots els escenaris -l'estratègia de l'exili, de la qual n'ha estat un dels artífexs, n'és un bon exemple- sap que la presó és una possibilitat.
Boye no és un advocat com la resta dels que han tingut protagonisme durant el procés, perquè també ha actuat com a home de confiança de Puigdemont i com a conseller del president a l'exili. Amb més pes, sovint, que alts dirigents de Junts, fet que ha aixecat més d'una reticència. I s'ha implicat en la seva defensa fins al punt que va ser candidat al Parlament Europeu quan la Junta Electoral Central va vetar la candidatura del dirigent independentista l'any 2019. La seva influència, reconeixen alguns dels seus col·legues i gent que hi ha treballat darrerament, ha estat cabdal. Bona o dolenta? Això ja depèn de l'interlocutor, del moment i dels interessos polítics. En l'última etapa, ha estat un dels negociadors clau de la llei d'amnistia amb el PSOE. Un dels noms propis darrere de la llei és el seu.
La seva incidència va arribar al punt de frenar l'aprovació de la llei perquè no considerava que estigués prou ben lligada. Des de Junts van dir aleshores que, gràcies a la intervenció de l'equip negociador, es garantiria una amnistia "integral i immediata", que afavoriria a tots els represaliats per la via ràpida. No ha estat així perquè la cúpula del poder judicial ha trobat l'escletxa -Boye diria que han prevaricat- per no aplicar la llei als principals responsables de l'1-O. Puigdemont no pot tornar en llibertat a Catalunya per aquest motiu.
A l'òrbita independentista de la mà d'Asens
Especialista en dret penal i dret penal internacional, i professor de dret processal penal, l'advocat entra a l'òrbita independentista de la mà del seu bon amic Jaume Asens, amb qui es coneixen des de fa quasi 20 anys. És Asens qui presenta Boye al també amic Toni Comín i així entra al cercle de l'exili el 28 d'octubre de 2017. L'advocat té clar que la via per demostrar la vulneració de drets i acotar el marge de resposta d'Espanya contra l'independentista passa pels tribunals europeus, i això ho contempla el document Domino 1, redactat per Boye just després de la declaració d'independència i va guiar l'actuació en la primera etapa de l'exili, la més incerta. En tot aquest temps, també ha estat al punt de mira dels serveis secrets de l'Estat, com a víctima de l'espionatge amb Pegasus.
La seva implicació amb el procés i una manera de fer que sovint irrita els jutges també l'ha distanciat del món judicial de Madrid. En els darrers anys, Boye ha demanat empara al Col·legi d'Advocats de Madrid per la pressió i amenaces rebudes com a advocat dels independentistes, però no li ha estat concedida. Se sent més còmode a Catalunya, on té bona acollida i omple sales quan hi ha col·loquis per presentar llibres, documentals o detallar els pròxims passos del procés des de la seva perspectiva jurídica. En una entrevista a Naciól'any 2021, l'advocat reconeixia que a Madrid no l'hi volen, que no se sent estimat, i no descartava traslladar-se a Barcelona.
Advocat en causes mediàtiques i controvertides
La història de Boye no comença amb el procés. Exerceix com a advocat des de 2003. De fet, es llicencia en Dret a distància de la presó estant, mentre complia condemna per una col·laboració amb ETA que sempre ha negat. Des d'aleshores, ha estat advocat en causes mediàtiques i també algunes de controvertides, i ha fet d'editor de la revista Mongolia i implicat en eldiario.es. Més enllà de la causa de l'exili, que l'ha fet conegut -i fins i tot idolatrat- entre el públic independentista, va participar com al judici per l'atemptat de l'11-M a Madrid, en defensa de la vídua d'una de les víctimes. També ha representat Rodrigo Lanza, condemnat per l'agressió a un agent de la Guàrdia Urbana en l'anomenat cas 4-F, on va conèixer Asens, i que va donar lloc al documental Ciutat Morta.
També ha participat en el cas Bárcenas, de finançament irregular del PP, en la línia de la seva mirada crítica amb la corrupció institucional -"Quants diners públics ha costat tot això?", s'acostuma a preguntar davant les causes irregulars que hi ha hagut contra l'independentisme- i en el cas Gürtel, també de corrupció al PP. Ha defensat els drets humans a Palestina, s'ha querellat contra ministres d'Israel i contra assessors del govern de Bush per Guantánamo, i ha portat la defensa d'Edward Snowden en la causa per les revelacions d'una xarxa de vigilància global. Al mateix temps, també ha fet d'advocat de Sito Miñanco, narco gallec amb qui ara compartirà banc dels acusats, o del suposat periodista Pablo González, acusat de ser un espia rus.
Analític i metòdic, en els judicis en què participa no passa desapercebut, i menys encara si pilota la causa dels principals acusats. És tossut i insistent, fins al punt de fer perdre la paciència als jutges, i ho qüestiona tot per trobar la resposta que vol o fer entendre al tribunal que la seva tesi és la correcta. És capaç d'assenyalar sempre el punt de contradicció, l'error processal que permet ensorrar una causa sencera, i com a bon coneixedor del dret europeu ha estat hàbil per portar la causa del procés a un terreny de joc que ell defineix com a "imparcial", on les possibilitats de victòria -o de no perdre- són més altes. Ni Puigdemont ni cap exiliat no ha estat extradit a Espanya, però l'expresident tampoc ha pogut tornar, encara. Els jutges europeus no li han donat la raó en tot, però sí que li han repartit cartes per continuar jugant.
Llicenciat en dret a la presó
Boye no és un advocat com els altres, perquè la seva història no és l'habitual. Nascut a Xile, també té la ciutadania alemanya, i la seva mare era filla d'un català. Es va llicenciar en Ciències Polítiques i Economia, i es va traslladar a Espanya l'any 1987. El 1992 va ser detingut, acusat d'haver participat en dos segrestos d'ETA, el de Diego Prado y Colón de Carvajal, el 1983, i el de l'empresari Emiliano Revilla, el 1988. La primera acusació va caure, però la segona va servir per condemnar-lo per col·laboració amb l'organització independentista basca en el segrest. Va ser condemnat a 14 anys de presó i en va complir sis abans de sortir en llibertat condicional. Sempre ha mantingut la seva innocència. La presó va ser un impacte, va conèixer de primera mà les mancances del sistema penitenciari i les llacunes de l'estat de dret, i ho va aprofitar per llicenciar-se en Dret a la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED).
Actualment, comparteix despatx amb l'advocada Isabel Elbal, que també és la seva parella i amb qui té una filla. A partir d'aquest dilluns, Boye torna a tenir amb l'amenaça de presó a l'horitzó. Si hi entra, ha dit en entrevistes, creu que s'hi estarà fins al final de la seva vida. Com en tantes altres causes en què ha actuat com a advocat, denuncia una persecució política i vulneració de drets fonamentals, que no es pot deslligar del seu paper com a defensor dels independentistes. Fins ara, ni la jutgessa instructora ni la Fiscalia li han fet cas. En la seva línia, qüestiona la causa de dalt a baix, i té proves que acrediten la seva tesi. Boye, l'advocat més influent del procés i que ha fet tots els papers de l'auca, serà ara l'acusat a l'Audiència Nacional.