El Tribunal Suprem ha condemnat la filial de Google a l'Estat a indemnitzar amb 8.000 euros en concepte de danys morals un home que va requerir el 2010 que fos eliminada del buscador informació sobre el seu indult el passat 1999 per un delicte que va cometre divuit anys abans. En una sentència, l'alt tribunal considera que el dany als drets a l'honor i la intimitat de l'afectat és "desproporcionat" en relació a l'interès públic que pugui tenir aquesta informació.
El Tribunal Suprem entén que la societat pugui estar informada sobre els indults, la identitat dels afectats i els delictes que han comès però que un cop transcorregut un "termini raonable" és "inadequat" que el nom de l'afectat surti entre les primers resultats del buscador ja que pot afectar a la seva reputació.
D'altra banda, la sentència desestima també l'al·legació de Google Spain en considerar que Google Inc és l'única responsable de les dades i sosté que la filial espanyola pot ser demandada en un procés de protecció de drets fonamentals, ja que n'és el responsable a l'Estat. A més, el Suprem defensa que una resolució contrària seria un obstacle per a l'afectat, ja que jauria de litigar amb la societat matriu, que té seu a Califòrnia.
Google haurà d'indemnitzar un home per no retirar dades sobre el seu indult
El Tribunal Suprem creu que queden perjudicats els drets a l'honor i la intimitat de l'afectat i li haurà de donar 8.000 euros
ARA A PORTADA
Publicat el 07 d’abril de 2016 a les 06:24
Et pot interessar
-
Política Elisenda Alamany presenta candidatura per liderar ERC a les municipals del 2027
-
Política El PP celebra el nou ajornament en l’oficialitat del català: «Europa no paga xantatges»
-
Política Collboni envia una carta a 31 alcaldes europeus per demanar-los el suport amb l'oficialitat del català a la UE
-
Política Espanya persisteix per fer caure el mur contra l'oficialitat del català a Europa
-
Política El Parlament denuncia la desinversió de l'Estat en infraestructures i els socis d'Illa critiquen l'ampliació del Prat
-
Política La progressista Ana Ferrer s'aparta de la cursa per la presidència de la sala penal del Suprem i deixa via lliure al candidat conservador