Gordó deixa el PDECat i seguirà com a diputat no adscrit al Parlament

Germà Gordó, exconseller de Justícia, exsecretari del Govern i exgerent de Convergència, deixa el PDECat i el grup parlamentari de Junts pel Sí, de manera que passarà a ser diputat del grup mixt. Així ho ha decidit després que en les últimes hores hagi pujat enormement la pressió sobre ell un cop el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi optat per investigar-lo al voltant del cas del 3%. El fet de continuar com a diputat li permetrà a Gordó seguir com a aforat.

En un comunicat fet públic aquest dimarts al matí, Gordó també ha volgut agrair al partit tot el que li ha donat a nivell personal i professional, a la vegada que deixa clar que algunes decisions que ha pres el partit no les ha compartides i que, des de divendres, quan va saltar el cas, hi ha hagut "una pèrdua de confiança mútua", després que la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, li demanés que deixés l'escó.

La decisió que finalment ha pres, diu, "posa fi al conflicte referit amb la direcció del PDECat" i també és "una declaració d'intencions polítiques", i és que obre una nova porta. Seguirà treballant per Catalunya, ara des de la seva Plataforma Nova Convergència, tot insinuant la creació d'un nou partit.

"Aquest pas serà per a mi una nova porta oberta al futur de la política catalana en la qual miraré, mirarem, d’aportar idees, principis i actuacions que en aquests moments estan quedant orfes de representació", ha remarcat. I ha afegit que, "sense personalismes", voldria oferir "a tanta gent" que li consta que "ho reclama", un futur "de plenitud nacional, procés social i econòmic i foment de la convivència" de la societat catalana d'avui, que mira cap a un futur "canviant i ple d'il·lusió", ha subratllat.

Gordó ha completat el comunicat amb un tuit al seu compte personal en el qual recalca que la decisió presa respon a la voluntat de "servei públic".
 

Meditat. Decidit. Diputat no adscrit. Servei públic. Il·lusió. País Obert. Centrat. Lliure. Just. Visca Catalunya! https://t.co/cq5s6VZ0uNpic.twitter.com/7UmCrSCSZL

— Germà Gordó (@germa_gordo) 6 de juny de 2017

Tot Junts pel Sí demana que entrgui l'acta

Una hora i mitja després que Gordó fes pública la seva posició, el PDECat ha emès un comunicat en el qual insisteix en el punt de vista fixat divendres a la tarda per Marta Pascal, coordinadora general de la formació. El text expressa que "el millor" que pot fer el diputat és que "renunciï al seu escó al Parlament de Catalunya". El PDECat reclama, per tant, que l'exconseller recapaciti i reconsideri la decisió de mantenir l'acta de diputat. En cas que abandonés, entraria al Parlament Jaume Profitós, número 38 per Barcelona i dirigent d'ERC.

La formació nacionalista recorda que "defensa i defensarà la presumpció d’innocència com a pilar fonamental de l’estat de dret", però també recalca que "tal com ja va expressar públicament la coordinadora general el mateix divendres a la tarda, el moment polític excepcional requereix de generositat personal i col·lectiva".

ERC i Junts pel Sí han emès un comunicat pràcticament al mateix temps en què han demanat a l'exconseller que abandoni el Parlament. "L'acta de diputat pot ser personal des del punt de vista legal, però el projecte polític pel qual ens vam presentar era un gran espai del qual només en som representants. Aquesta acta de diputat de Junts pel Sí no és de cap partit polític, no és de cap persona concreta, sinó de tots i cadascun dels 100.000 candidats inscrits a Junts pel Sí i de les 1.628.714 que van votar aquesta candidatura", sosté la coalició independentista.

"Tenim un mandat per construir unes institucions més properes, més transparents, més democràtiques i més participatives. Volem una República neta, justa i transparent i ERC continuarà treballant a fons perquè així sigui", destaquen els republicans.

Turull no comparteix la decisió "en absolut"

Malgrat que Gordó defensi que es posa fi al conflicte amb la direcció del PDECat, just després de fer-se públic el comunicat, el president del grup parlamentari de Junts pel Sí, Jordi Turull, ha reconegut a Els Matins de TV3 que no comparteix "en absolut" la decisió de Gordó. "Em sap molt de greu que hagi pres aquesta decisió i no la comparteixo en absolut", ha remarcat, i ha afegit: "Crec que s'equivoca molt".

Preguntat per quins suports té Gordó, ha destacat que "només ho sap ell", i interpel·lat per si té el de Mas, ha afirmat: "Ho dubto, no ho sé". Turull ha afegit que confia en la presumpció d'innocència de Gordó, però calia "posar el moment per davant", en referència a no afectar el procés sobiranista. "No ha sabut estar a l'altura del moment que estem vivint", ha criticat.

L'oposició també demana que plegui i apunta Artur Mas

Des de l'oposició també han demanat la dimissió de Gordó i s'ha apuntat també a la figura de l'expresident Artur Mas. El PP, que la setmana passada va assegurar que esperaria que s'obrís judici oral contra l'exconseller per demanar la seva dimissió, ara sí que exigeix que entregui l'acta per no ser un "trànsfuga" un cop ha abandonat el PDECat i el grup parlamentari de Junts pel Sí. Els populars no s'han estat, a més, de vincular el cas del 3% amb el procés sobiranista. "El procés va començar pel 3% i morirà pel 3%", ha sentenciat el portaveu parlamentari del PP, Alejandro Fernández. Els populars demanen també que Mas es pronunciï: "Volem escoltar el seu líder, és la veu més autoritzada".

El portaveu parlamentari adjunt de CSQEP, Albano Dante Fachin, per la seva banda, ha demanat que Gordó renunciï a l'acta al Parlament i no es mantingui "atrinxerat" al seu escó per passar al grup mixt. El dirigent de la coalició d'esquerres ha recordat al PDeCAT que malgrat "el canvi de nom", com a partit hereu de CDC, el "passat segueix allà", tant pel cas Palau com pel cas 3%, ha afegit. En aquest context ha titllat de "molt curiós" el silenci que manté el "tantes vegades loquaç" copresident del PDeCAT i expresident de la Generalitat Artur Mas. "Parlem del pinyol , que no sabem si s'ha diluït o no però que certament Mas potser convidaria que s'expressés en aquest sentit", ha insistit Fachin. 

Pascal li havia demanat personalment

Pascal li havia demanat personalment -a través d'una trucada telefònica- que deixés l'escó, però ell ho va refusar. ERC i Demòcrates de Catalunya, també integrats dins de Junts pel Sí, havien demanat també que entregués l'acta per separar el procés sobiranista de l'ombra de la corrupció.

El fet que Gordó marxi del PDECat és rellevant, perquè és un dels que va optar a liderar-lo en tot el procés de refundació. La seva plataforma, Nova Convergència, agrupa centenars de quadres barcelonins i territorials que tenen pendent ara el seu futur dins les noves sigles nacionalistes. "Si el partit ja s'aguanta amb quatre canyes, caldrà veure l'impacte de tot això", reflexiona l'entorn de l'exconseller a NacióDigital.

Gordó ha fet bona part de la seva carrera al costat d'Artur Mas, que el va triar gerent del partit quan tot i guanyar les eleccions es va veure relegat a l'oposició davant la suma del PSC, ERC i ICV-EUiA. Quan CiU va recuperar la presidència de la Generalitat, l'any 2010, l'expresident el va triar com a secretari del Govern, i en la següent legislatura va ascendir a conseller com a responsables de l'àrea de Justícia.

Quan es van confeccionar les llistes de Junts pel Sí, la idea inicial de Mas i Oriol Junqueras era la de no incloure'l, però finalment en va formar part. Només hi va haver tres membres del segon executiu de l'expresident que van integrar la candidatura de la coalició: Neus Munté (vicepresidenta), Irene Rigau (Ensenyament) i Gordó (Justícia).
 

Comunicat de Germà Gordó

Un partit polític és fruit de l’aportació, debat, conclusions i presa de decisions tant a nivell ideològic com estratègic. Les opinions de tots els seus membres li donen gruix, capacitat d’acció i incidència político-social en canalitzar les energies individuals i esdevenir actors de l’estructura del sistema democràtic.   He militat des de molt jove, per ideologia i per convenciment, al partit Convergència Democràtica de Catalunya on vaig conèixer no tan sols generacions de dones i homes més grans -l’exemple dels quals em va guiar-, sinó infinitat de persones de la meva generació amb qui vaig poder compartir anys de creixement personal i professional. I també, a mesura que han passat els anys, he conegut generacions més joves que jo que demostren que les meves conviccions i anhels són i seran compartits avui i en el futur.   El servei a una ideologia i a una manera d’entendre la vida des d’una organització no vol dir estar d’acord a 100% amb tot allò que aquesta fa, ja que justament el caràcter multitudinari de la seva essència comporta que tant els aspectes ideològics com estratègics siguin plurals, i en conseqüència tan la discrepància com l’assumpció de les decisions de la majoria formen part de la lògica democràtica natural.   Quan el meu partit de tota la vida ha pres decisions, sempre les he assumit responsablement tant si m’hi sentia plenament identificat com si hi tenia alguna discrepància. Però assumir les decisions majoritàries no comporta no tenir opinió o no poder-la manifestar, i per això els darrers anys no m’he estat de fer palesa la meva opinió personal sobre determinades qüestions d’ordre ideològic i estratègic que, tot i ser compartides per molta altra gent, de vegades no van ser considerades adients per la direcció o fins i tot en algun cas per la majoria de la militància. I en els darrers mesos han estat moltes les ocasions en les que he discrepat en qüestions d’especial rellevància, com ara declarar obsolet un actiu tan immens com CDC. O deixar de banda valors essencials per a una societat moderna i democràtica -que CDC sempre va defensar i van fer créixer Catalunya durant molts anys- que massa sovint han quedat amagats per la pressió del joc parlamentari.   Divendres de la setmana passada, amb l’anunci de la investigació sobre la meva persona comunicada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, vaig acordar amb la direcció del partit un comunicat que -per evitar que algú malèvolament pogués considerar que la situació perjudicava el Procés- implicava deixar la presidència de la Comissió de Justícia alhora que continuava com a diputat de JxS. Hores més tard, amb les declaracions de la Coordinadora General del PDeCAT, es va produir un punt d’inflexió que de manera evident ha portat a una situació de pèrdua de confiança mútua.   Em resulta incomprensible aquest canvi de criteri. I més ara que el Grup Parlamentari del que formo part està treballant en una reforma en la qual sigui l’apertura de judici oral –i no una investigació- allò que marqui el moment processal que faci que els diputats hagin de deixar d’exercir les seves funcions (que no pas l’acta de Diputat). I que per contra, a mi se’m demani que abandoni la meva condició de Diputat ara, en aquest moment inicial, quan evidentment no es parla d’apertura de judici oral. Això també xoca, d’altra banda, amb la situació d’investigats en la qual es troben altres electes del meu partit, als quals no se’ls qüestiona - i hi estic plenament d’acord- que continuïn desenvolupant el seu càrrec. De fet no té cap sentit defensar el dret a la presumpció d’innocència si no es pot materialitzar; és com si algú defensa el dret d’autodeterminació però no el deixa exercir.   Prenc per tant una decisió: causo baixa del nou partit PDeCAT, i evidentment del Grup Parlamentari Junts pel Sí i romandré com a Diputat no adscrit, en el sentit que m’ha demandat la Plataforma Nova Convergència i després d’haver-ho parlat amb alguns dirigents del partit i alguns companys d’escó.   Aquesta decisió, a més de posar fi al conflicte referit amb la direcció del PDeCAT, és una declaració d’intencions polítiques.   Aquest pas serà per a mi una nova porta oberta al futur de la política catalana en la qual miraré, mirarem, d’aportar idees, principis i actuacions que en aquests moments estan quedant orfes de representació. I ho farem amb l’ajut del que avui és la Plataforma Nova Convergència a la que fa uns mesos vam dotar d’una mínima organització per a prendre decisions debatudes i col·legiades i que es recullen en el seu Manifest de principis ideològics. Sense personalismes, voldria oferir a tanta gent que em consta que ho reclama, un futur de plenitud nacional, progrés social i econòmic i foment de la convivència d’aquesta societat catalana d’avui, que mira cap a un futur canviant i ple d’il·lusió.   Amb la mà oberta a col·laborar tant amb els meus companys de viatge de sempre, com amb els nous amb els quals ens proposem construir el futur, prenc aquesta decisió, molt meditada. Una decisió que no és contra ningú.   Finalment, vull agrair als meus companys, amb els que he treballat durant els 37 anys de militància de CDC (i els darrers mesos al PDECAT), el camí que hem fet plegats, amb encerts i amb errors, però sempre pensant en el millor per a Catalunya i la seva gent.