Amb l'acord entre ERC i Junts tancat, comença el ball de noms per entrar, repetir o sortir del Govern. Les dues formacions han dissenyat un executiu amb 14 conselleries repartides al 50% i es vol que sigui paritari. ERC tindrà, a més de la presidència de la Generalitat per Pere Aragonès, el Departament de la Presidència; Feminismes i Igualtat; Educació; Empresa i Treball; Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació; Interior; i Cultura. Junts serà responsable d'Economia i Hisenda i vicepresidència; Salut; Polítiques Digitals; Acció Exterior; Recerca i Universitats; Justícia; i Drets Socials. Hi haurà una portaveu, que serà proposada per ERC i no ha de ser necessàriament consellera.
Amb les carteres definides, falta concretar noms. Sobre la taula n'hi ha diversos que han sonat amb força les darreres setmanes i que tenen possibilitats reals d'entrar o mantenir-se al Govern. D'altres, han anat entrant i sortint de les travesses i tenen més difícil accedir o continuar a l'executiu. La tria d'uns perfils condiciona, per una qüestió d'equilibris, el futur d'altres. Ho repassem a continuació:
Seran al Govern
[seguiment2]590[/seguiment2]
Presència dubtosa o descartada
[seguiment2]591[/seguiment2]
Govern Aragonès: qui s'hi quedarà, qui hi entrarà i qui en sortirà
Laura Vilagrà, Elsa Artadi o Josep Maria Argimon són alguns dels noms que amb tota probabilitat entraran a l'executiu de Pere Aragonès, que tindrà 14 conselleries
ARA A PORTADA
Publicat el 17 de maig de 2021 a les 18:06
Et pot interessar
-
Política Elisenda Alamany presenta candidatura per liderar ERC a les municipals del 2027
-
Política El PP celebra el nou ajornament en l’oficialitat del català: «Europa no paga xantatges»
-
Política Collboni envia una carta a 31 alcaldes europeus per demanar-los el suport amb l'oficialitat del català a la UE
-
Política Espanya persisteix per fer caure el mur contra l'oficialitat del català a Europa
-
Política El Parlament denuncia la desinversió de l'Estat en infraestructures i els socis d'Illa critiquen l'ampliació del Prat
-
Política La progressista Ana Ferrer s'aparta de la cursa per la presidència de la sala penal del Suprem i deixa via lliure al candidat conservador