Amb l'acord entre ERC i Junts tancat, comença el ball de noms per entrar, repetir o sortir del Govern. Les dues formacions han dissenyat un executiu amb 14 conselleries repartides al 50% i es vol que sigui paritari. ERC tindrà, a més de la presidència de la Generalitat per Pere Aragonès, el Departament de la Presidència; Feminismes i Igualtat; Educació; Empresa i Treball; Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació; Interior; i Cultura. Junts serà responsable d'Economia i Hisenda i vicepresidència; Salut; Polítiques Digitals; Acció Exterior; Recerca i Universitats; Justícia; i Drets Socials. Hi haurà una portaveu, que serà proposada per ERC i no ha de ser necessàriament consellera.
Amb les carteres definides, falta concretar noms. Sobre la taula n'hi ha diversos que han sonat amb força les darreres setmanes i que tenen possibilitats reals d'entrar o mantenir-se al Govern. D'altres, han anat entrant i sortint de les travesses i tenen més difícil accedir o continuar a l'executiu. La tria d'uns perfils condiciona, per una qüestió d'equilibris, el futur d'altres. Ho repassem a continuació:
Seran al Govern
[seguiment2]590[/seguiment2]
Presència dubtosa o descartada
[seguiment2]591[/seguiment2]
Govern Aragonès: qui s'hi quedarà, qui hi entrarà i qui en sortirà
Laura Vilagrà, Elsa Artadi o Josep Maria Argimon són alguns dels noms que amb tota probabilitat entraran a l'executiu de Pere Aragonès, que tindrà 14 conselleries
ARA A PORTADA
Publicat el
17 de maig de 2021 a
les 18:06
Et pot interessar
-
Política
ERC situa el traspàs de les prestacions d'atur a la negociació pressupostària
-
Política
Esborren el «mural històric» de la UAB després d'una ofensiva judicial espanyolista
-
Política
El Govern i ERC entren al detall de la negociació pressupostària
-
Política
La Fiscalia s'oposa a suspendre el judici del cas Kitchen i rebutja investigar Cospedal
-
Política
El fill d'Ábalos nega «custodiar» els diners del seu pare i desmenteix haver parlat «en clau» amb Koldo García
-
Política
La Moncloa fa un pas més per protegir l'avortament davant del «risc» de l'extrema dreta
