[noticiadiari]2/269488[/noticiadiari]
La batalla pel finançament singular arribarà després de l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat del 2024, pendents del vot dels comuns i una mica més complicats després que la formació liderada per Jéssica Albiach hagi decidit presentar una esmena a la totalitat quan queda una setmana perquè els comptes celebrin el primer debat al Parlament. El president Pere Aragonès fa setmanes que insisteix en la idea que cal corregir el dèficit fiscal de 22.000 milions d'euros -denunciat també per patronals i entitats del món econòmic-, i en l'acord d'investidura signat amb Pedro Sánchez també s'hi inclou una comissió per parlar del nou finançament.
En paral·lel a aquesta carpeta, el Govern i l'establishment també collen pel compliment de les inversions a Catalunya. Ara que el Ministeri d'Hisenda ha decidit deixar de publicar les dades d'execució per territoris, les dades aportades per la Cambra de Comerç serveixen per dimensionar la magnitud del greuge. L'any 2023, per exemple, Adif només va executar el 8,7% dels compromisos en el primer semestre, segons ha avançat Nació. El problema, a banda de l'incompliment flagrant, és comparar aquestes dades amb les de Madrid, on es compleix amb escreix en tot allò pressupostat. I més enllà: la xifra va superar el 160% el 2022.
Per això el Govern ha sortit aquest dimarts a reclamar a l'Estat 5.029 milions d'euros per totes les inversions previstes i no executades entre el 2015 i el 2022. "És indignant, injustificable i vergonyós", ha ressaltat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, que ha desvinculat aquesta petició dels pressupostos generals de l'Estat. Aquesta és una carpeta que s'obrirà quan s'hagi aprovat l'amnistia -tot indica que l'entesa és imminent a rebuf de la Comissió de Venècia, que va validar la llei i va incloure aspectes que demanava Junts-, i l'independentisme farà de l'execució pressupostària i del finançament dues de les principals cartes negociadores.
La Cambra, protagonista de la nova proposta
L'alineació entre el Govern i el gruix del món econòmic s'ha certificat aquest dimarts. Vint entitats del món empresarial, des de les tretze cambres catalanes a les patronals Foment del Treball i Pimec, així com el Col·legi d'Economistes, el RACC, el Cercle d'Economia i FemCat, han subscrit un document que reclama una millora substancial del sistema de finançament territorial, en la línia d'un model federal o un pacte fiscal. Coordinats formalment o no, el cert és que en l'essencial, Govern i elits econòmiques segueixen el mateix compàs en aquests moments.Posar d'acord les entitats, superant algunes tensions existents, no ha estat fàcil. Ha funcionat la fluïdesa entre els presidents i la discreció amb què els diferents equips han treballat. Hi ha consens en assegurar que ha estat la Cambra de Comerç de Barcelona, presidida per Josep Santacreu, l'entitat que ha coordinat la iniciativa, encara que des de la Cambra es fa un gran esforç en aquestes hores per defugir tot protagonisme, conscient com són tots els actors de la sensibilitat de cada entitat. De fet, és la Cambra la institució que millor coneix les mancances d'inversió de l'Estat a Catalunya, que aquest dilluns va tornar a posar negre sobre blanc. L'execució de la inversió va ser el 2022 del 42,9%, el segon percentatge més baix des del 2015.
Les principals entitats han aconseguit evitar, gairebé fins al final, cap indiscreció. En l'àmbit econòmic es reconeix que és la Cambra disposa d'un bon equip tècnic en estudis i infraestructures. En la redacció del document hi ha tingut un paper destacat el responsable del gabinet d'estudis cameral, Joan Ramon Rovira. I el text ha estat estudiat per nuclis molt específics de cada institució, des de l'economista Salvador Guillermo en el cas de Foment, al comitè editorial del Cercle d'Economia, el nucli dur ideològic de la casa, que inclou figures com Miquel Nadal o Xavier Vives. Per una vegada, classe governant i elit econòmica s'han alineat.
