22
de juny
de
2022, 19:36
Actualitzat:
23
de juny,
12:38h
Rescatar el diàleg d'entre les cendres. Just en la vigília de la revetlla de Sant Joan, Govern i Moncloa es proposen explorar fins a quin punt queda oxigen per mantenir viva la flama de la negociació. Han hagut de passar dos mesos i unes eleccions a Andalusia perquè les dues parts en interlocució hagin decidit posar rumb a la represa d'un diàleg que consideren tan difícil com imprescindible, però que s'havia anat corcant i finalment estroncat amb l'escàndol de l'espionatge. La consellera Laura Vilagrà i el ministre FélixBolaños han transmès expectatives de reset després d'una trobada a Madrid per avaluar fins a quin punt es pot desbloquejar la situació. Les relacions no es donen per "normalitzades", almenys per part del Govern, però ambdues parts es comprometen a definir unes noves coordenades per reconstruir les confiances. Una aposta que esperen que cristal·litzi a partir d'una reunió entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès durant l'estiu.
No hi ha data concreta per a la trobada entre presidents, però sí voluntat de fer-la. De fet, més que voluntat, un compromís entre els equips per fer viable en l'agenda la cimera Sánchez-Aragonès. No serà la setmana que ve, marcada per la cita de l'OTAN a Madrid (28 de juny), però sí abans de les vacances. Aquesta trobada, estadi previ a la reactivació de la taula, ha d'anar precedida d'uns treballs previs per definir les "garanties" del diàleg, en forma d'"acord marc" que delimiti com afrontar la negociació. Tot i que aquest dimecres s'ha venut com a novetat, fixar la metodologia de la taula entre governs ja va ser el compromís de la reunió de la taula el 15 de setembre al Palau de la Generalitat.
Aquesta feina, però, mai s'ha arribat a concretar i ara els dos governs es proposen definir-la en qüestió de setmanes. "Necessitem fets concrets, hem de tenir resultats en els propers dies", ha assegurat Vilagrà en la seva compareixença a Blanquerna, seu institucional de la Generalitat a la capital espanyola. Al Govern consideren que és urgent que els conceptes de diàleg i negociació surtin del terreny verbal i aterrin en les concrecions.
De fet, l'objectiu de la consellera de Presidència era que la reunió, que s'ha allargat poc més de dues hores, fos un "punt d'inflexió". Per a la Moncloa, es tractava d'una mostra de "normalitat", que a ningú se li escapa que es produeix just després del daltabaix del PSOE a les andaluses i amb un govern espanyol necessitat de refer ponts amb la majoria de la investidura. "Comencem un temps nou reprenent les relacions", ha proclamat Bolaños. Més enllà, però, de la vocació manifesta d'avançar, el gran nus gordià continua sent en base a què es reprendrà la interlocució i, sobretot, com es traduirà en avenços palpables. Sánchez vol suports fiables al Congrés; i Aragonès, decisions que tinguin un efecte sobre la judicialització del conflicte.
Just quan es compleix un any de la concessió dels indults, Vilagrà ha explicitat que el Govern busca anar més enllà en l'agenda per revertir la repressió, de tal manera que hi hagi accions que tinguin impacte en les causes obertes contra els dirigents que van impulsar l'1-O. De fet, ha demanat "passos concrets", que ha desgranat basant-se en l'informe Cilevics del Consell d'Europa: modificació dels delictes de rebel·lió i sedició al codi penal -un fet que esperen que tingui efectes sobre els dirigents exiliats-, aturar la causes obertes en jutjats d'instrucció com el 13 o el 18 que poden comportar noves penes de presó per a dirigents que van impulsar l'1-O, frenar la causa al Tribunal de Comptes i retirada de les euroordres contra els exiliats. Tot plegat, una "agenda antirepressiva amb estàndards europeus" que no ha estat mencionada per Bolaños. De nou, si bé hi ha una melodia compartida a l'entorn del diàleg, cadascú hi posa la seva lletra.
El fons i l'escenografia
Bolaños ha rebut la consellera a peu de cotxe a la Moncloa, on Vilagrà ha arribat amb un rictus seriós que ha mantingut en tot moment davant de les càmeres. El 24 d'abril, el ministre va fracassar en l'intent de sufocar d'urgència l'incendi provocat per Pegasus. La posada en escena no és mai atzarosa en aquest tipus de trobades. El teló de fons ha estat un plafó amb les sigles del Ministeri de la Presidència, i les banderes catalana, espanyola i europea. Des del Govern no consideren que s'hagi "descongelat" res. Al mateix temps, però, admeten que, si aquesta reunió s'ha fet, és perquè la situació era insostenible i calia posar de manifest cara a cara que, o hi ha voluntat real de resoldre unes relacions "malmeses" o no es podria tornar a la casella de sortida.
En aquests dos mesos, la Generalitat ha anat ampliant el memorial de greuges amb el govern espanyol. A la paràlisi de la taula de diàleg, que no es va reunir a principis d'any com estava previst, s'hi ha sumat el Catalangate, els interrogants sense resposta, una trobada entre presidents reclamada pel Govern que no s'ha produït, una xifra que constata un dèficit en inversions i una candidatura als Jocs d'Hivern fracassada. Tot plegat, una concatenació de carpetes que han lesionat unes confiances que ja eren dèbils de partida.
Tot i això, la relació entre administracions no s'ha aturat en cap moment. De fet, els socialistes insisteixen que hi ha una interlocució "normalitzada" perquè a nivell de gestió diària l'engranatge entre conselleries i ministeris ha continuat funcionant. Però els contactes institucionals, que és l'esfera on el Govern posa el focus, han brillat per la seva absència. La disciplina que han exhibit els consellers a l'hora d'esquivar trobades amb ministres -amb comptades excepcions- no ha tingut pràcticament fissures. I, en essència, la trobada entre Vilagrà i Bolaños és més una aproximació que una cita pensada per canviar de dalt a baix el clima entre l'Estat i la Generalitat, que ha tingut ressò en l'allunyament d'ERC al Congrés davant l'agenda legislativa de la Moncloa. El ministre de la Presidència ha admès que, en la reunió d'aquest dimecres, s'han manifestat les "discrepàncies" en relació a la resposta del cas Pegasus. El que per la Moncloa eren decisions dures, per a la Generalitat van resultar accions insuficients.
ERC i Junts, altre cop distanciats pel diàleg
La consellera de Presidència havia arribat a Madrid amb l'encàrrec de traslladar que ara el diàleg s'ha de bastir sobre uns nous fonaments. Des del Govern, consideren insuficient la destitució de la directora del CNI, Paz Esteban, la reforma de la llei dels serveis d'intel·ligència i una nova llei de secrets oficials. Ni Sánchez va cessar la ministra Margarita Robles -com va arribar a demanar Aragonès- ni s'ha acceptat la creació d'una comissió d'investigació al Congrés. És per això que la lectura d'Aragonès és que la interlocució a partir d'ara només es pot reprendre en base a avenços que han d'anar més enllà d'un pla per protegir el català, com s'ultimava a principis de març en el marc de la taula.
Les discrepàncies entre ERC i Junts, però, ressorgeixen fora de l'executiu català, on cap conseller es van oposar a la cita d'aquest dimecres. L'expresident Carles Puigdemont ha carregat contra la trobada i ha acusat ERC de "descongelar les relacions unilateralment". També a Twitter, la presidenta del Parlament, Laura Borràs -funcions que ara combina amb la presidència de Junts-, ha acusat ERC de protagonitzar "una nova divisió innecessària" en l'independentisme que "afebleix" el moviment i les "decisions" votades al Parlament contra l'espionatge.
Al seu torn, els republicans sostenen que, per molt difícil que sigui, l'aposta pel diàleg es manté perquè, segons ha defensat Oriol Junqueras, és una via que "incomoda" el govern espanyol. Al carrer Calàbria són conscients que la falta de fruits de la via negociada comença a pesar, motiu pel qual s'esmola l'estratègia per fer un salt endavant que desconeixen a hores d'ara si el PSOE està disposat a fer. "De debò algú pensa que som aquí per blanquejar la repressió?", ha deixat caure Vilagrà, tot mirant de reüll a Junts. Prosperi o no la negociació, la consellera ha reivindicat que el Govern està defensant allò que vol una majoria de catalans. I ha insistit que la pilota és "a la teulada" de la Moncloa. Aquest dimecres només s'ha fixat el rumb de la represa de diàleg.
No hi ha data concreta per a la trobada entre presidents, però sí voluntat de fer-la. De fet, més que voluntat, un compromís entre els equips per fer viable en l'agenda la cimera Sánchez-Aragonès. No serà la setmana que ve, marcada per la cita de l'OTAN a Madrid (28 de juny), però sí abans de les vacances. Aquesta trobada, estadi previ a la reactivació de la taula, ha d'anar precedida d'uns treballs previs per definir les "garanties" del diàleg, en forma d'"acord marc" que delimiti com afrontar la negociació. Tot i que aquest dimecres s'ha venut com a novetat, fixar la metodologia de la taula entre governs ja va ser el compromís de la reunió de la taula el 15 de setembre al Palau de la Generalitat.
Aquesta feina, però, mai s'ha arribat a concretar i ara els dos governs es proposen definir-la en qüestió de setmanes. "Necessitem fets concrets, hem de tenir resultats en els propers dies", ha assegurat Vilagrà en la seva compareixença a Blanquerna, seu institucional de la Generalitat a la capital espanyola. Al Govern consideren que és urgent que els conceptes de diàleg i negociació surtin del terreny verbal i aterrin en les concrecions.
De fet, l'objectiu de la consellera de Presidència era que la reunió, que s'ha allargat poc més de dues hores, fos un "punt d'inflexió". Per a la Moncloa, es tractava d'una mostra de "normalitat", que a ningú se li escapa que es produeix just després del daltabaix del PSOE a les andaluses i amb un govern espanyol necessitat de refer ponts amb la majoria de la investidura. "Comencem un temps nou reprenent les relacions", ha proclamat Bolaños. Més enllà, però, de la vocació manifesta d'avançar, el gran nus gordià continua sent en base a què es reprendrà la interlocució i, sobretot, com es traduirà en avenços palpables. Sánchez vol suports fiables al Congrés; i Aragonès, decisions que tinguin un efecte sobre la judicialització del conflicte.
Just quan es compleix un any de la concessió dels indults, Vilagrà ha explicitat que el Govern busca anar més enllà en l'agenda per revertir la repressió, de tal manera que hi hagi accions que tinguin impacte en les causes obertes contra els dirigents que van impulsar l'1-O. De fet, ha demanat "passos concrets", que ha desgranat basant-se en l'informe Cilevics del Consell d'Europa: modificació dels delictes de rebel·lió i sedició al codi penal -un fet que esperen que tingui efectes sobre els dirigents exiliats-, aturar la causes obertes en jutjats d'instrucció com el 13 o el 18 que poden comportar noves penes de presó per a dirigents que van impulsar l'1-O, frenar la causa al Tribunal de Comptes i retirada de les euroordres contra els exiliats. Tot plegat, una "agenda antirepressiva amb estàndards europeus" que no ha estat mencionada per Bolaños. De nou, si bé hi ha una melodia compartida a l'entorn del diàleg, cadascú hi posa la seva lletra.
El fons i l'escenografia
Bolaños ha rebut la consellera a peu de cotxe a la Moncloa, on Vilagrà ha arribat amb un rictus seriós que ha mantingut en tot moment davant de les càmeres. El 24 d'abril, el ministre va fracassar en l'intent de sufocar d'urgència l'incendi provocat per Pegasus. La posada en escena no és mai atzarosa en aquest tipus de trobades. El teló de fons ha estat un plafó amb les sigles del Ministeri de la Presidència, i les banderes catalana, espanyola i europea. Des del Govern no consideren que s'hagi "descongelat" res. Al mateix temps, però, admeten que, si aquesta reunió s'ha fet, és perquè la situació era insostenible i calia posar de manifest cara a cara que, o hi ha voluntat real de resoldre unes relacions "malmeses" o no es podria tornar a la casella de sortida.
En aquests dos mesos, la Generalitat ha anat ampliant el memorial de greuges amb el govern espanyol. A la paràlisi de la taula de diàleg, que no es va reunir a principis d'any com estava previst, s'hi ha sumat el Catalangate, els interrogants sense resposta, una trobada entre presidents reclamada pel Govern que no s'ha produït, una xifra que constata un dèficit en inversions i una candidatura als Jocs d'Hivern fracassada. Tot plegat, una concatenació de carpetes que han lesionat unes confiances que ja eren dèbils de partida.
Tot i això, la relació entre administracions no s'ha aturat en cap moment. De fet, els socialistes insisteixen que hi ha una interlocució "normalitzada" perquè a nivell de gestió diària l'engranatge entre conselleries i ministeris ha continuat funcionant. Però els contactes institucionals, que és l'esfera on el Govern posa el focus, han brillat per la seva absència. La disciplina que han exhibit els consellers a l'hora d'esquivar trobades amb ministres -amb comptades excepcions- no ha tingut pràcticament fissures. I, en essència, la trobada entre Vilagrà i Bolaños és més una aproximació que una cita pensada per canviar de dalt a baix el clima entre l'Estat i la Generalitat, que ha tingut ressò en l'allunyament d'ERC al Congrés davant l'agenda legislativa de la Moncloa. El ministre de la Presidència ha admès que, en la reunió d'aquest dimecres, s'han manifestat les "discrepàncies" en relació a la resposta del cas Pegasus. El que per la Moncloa eren decisions dures, per a la Generalitat van resultar accions insuficients.
ERC i Junts, altre cop distanciats pel diàleg
La consellera de Presidència havia arribat a Madrid amb l'encàrrec de traslladar que ara el diàleg s'ha de bastir sobre uns nous fonaments. Des del Govern, consideren insuficient la destitució de la directora del CNI, Paz Esteban, la reforma de la llei dels serveis d'intel·ligència i una nova llei de secrets oficials. Ni Sánchez va cessar la ministra Margarita Robles -com va arribar a demanar Aragonès- ni s'ha acceptat la creació d'una comissió d'investigació al Congrés. És per això que la lectura d'Aragonès és que la interlocució a partir d'ara només es pot reprendre en base a avenços que han d'anar més enllà d'un pla per protegir el català, com s'ultimava a principis de març en el marc de la taula.
Les discrepàncies entre ERC i Junts, però, ressorgeixen fora de l'executiu català, on cap conseller es van oposar a la cita d'aquest dimecres. L'expresident Carles Puigdemont ha carregat contra la trobada i ha acusat ERC de "descongelar les relacions unilateralment". També a Twitter, la presidenta del Parlament, Laura Borràs -funcions que ara combina amb la presidència de Junts-, ha acusat ERC de protagonitzar "una nova divisió innecessària" en l'independentisme que "afebleix" el moviment i les "decisions" votades al Parlament contra l'espionatge.
Al seu torn, els republicans sostenen que, per molt difícil que sigui, l'aposta pel diàleg es manté perquè, segons ha defensat Oriol Junqueras, és una via que "incomoda" el govern espanyol. Al carrer Calàbria són conscients que la falta de fruits de la via negociada comença a pesar, motiu pel qual s'esmola l'estratègia per fer un salt endavant que desconeixen a hores d'ara si el PSOE està disposat a fer. "De debò algú pensa que som aquí per blanquejar la repressió?", ha deixat caure Vilagrà, tot mirant de reüll a Junts. Prosperi o no la negociació, la consellera ha reivindicat que el Govern està defensant allò que vol una majoria de catalans. I ha insistit que la pilota és "a la teulada" de la Moncloa. Aquest dimecres només s'ha fixat el rumb de la represa de diàleg.