Wenceslao González Oliveros era un catedràtic de Filosofia de la Universitat de Salamanca. El 1939, un cop va acabar la primera feina a l'exèrcit d'ocupació, canvià la càtedra per l'escó de Governador Civil a Barcelona. A la capital catalana, en Wenceslao va impulsar la campanya "Ha llegado España", és a dir, un sistema salvatge i premeditat de reespanyolització.
De fet, aquesta va ser la seva escomesa: des d'acomiadaments massius de funcionaris que no eren afectes al feixisme, fins a eliminar qualsevol vestigi en qualsevol format d'allò que feia olor, no només de catalanisme, sinó d'allò que podia tenir un cert aroma català.
A la vista de la seva eficàcia laboral, Francisco Franco, -perquè ningú ho oblidi: va ser un assassí i un dictador que ens va deixar d'hereu un rei vergonyant i vergonyós- el va premiar nomenant-lo president del sinistre Tribunal de Responsabilitats Polítiques, i més tard, es va especialitzar exercint de magistrat al sanguinari Tribunal de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme.
Per personatges com Wenceslao González Oliveros o Pedro Urraca, l'home que va fer presoner el president Companys -la seva història magníficament explicada per Gemma Aguilera ara ha estat traduïda a l'espanyol- encara ningú no ha demanat perdó. I ja seria hora de passar comptes i que els hi tornéssim amb interessos.
Per això és necessari que Oriol Junqueras, potser arreglat amb CiU, amenaci emprenyat que ell no votarà uns pressupostos que condemnen un altre cop els perdedors del 39 al pacte de la fam. Encara s'enfada poc en Junqueras perquè en aquest país, dissortadament i sense cap necessitat, hi ha gana.
Per això també és necessari que la CUP faci caure en el parany l'unionisme més conscienciat i els sollevi quan els recorda que la voluntat de Catalunya és mostrar la solidaritat amb els camperols andalusos des de la plàcida estrangeria. Al capdavall, si el "procés" va de debò, algun dia haurem d'aprendre que sense arribar a ser un González Oliveros ni un Urraca aquí tenim molta mala llet. No ho dubtin, ells maldarien per tornar a penjar cartells amb el rètol: “Ha llegado España”.
ARA A PORTADA
-
Societat Quan la «superintel·ligència» artificial amenaça el futur de la humanitat: les ombres del cas Anthropic Gerard Mira
-
Política Contenidors cremats i 18 detinguts l'endemà d'una Diada marcada per la forta presència de joves Neus Climent
-
Política L'independentisme evita caure en el replegament identitari per la Diada Bernat Surroca Albet | Lluís Girona Boffi
-
Política La llengua reactiva els joves per la Diada: «Vull poder parlar en català a la universitat» Lluís Girona Boffi | Paula Rovira Moreno
-
Política La reivindicació de l'estat propi torna al centre de Barcelona: les millors fotos de la Diada Hugo Fernández Alcaraz | Ricard Novella
Publicat el
05 d’abril de 2013 a
les 23:35
Et pot interessar
-
Política
L’endemà de la Diada: relligar ideals i quotidianitat
-
Política
Pedro Sánchez, «after hours»
-
Política
«S'ha agafat Castella com a ànima i espill d'Espanya»
-
Política
L’esquerra independentista mobilitza milers de persones a Barcelona i carrega contra el feixisme
-
Política
Aliança Catalana seria segona força en un Parlament encara més fragmentat, segons una enquesta d'«El Mundo»
-
Política
La manifestació de la Diada a Barcelona aplega 100.000 persones segons l'ANC i 45.000 segons la Guàrdia Urbana
