Heribert Barrera era un polític d'una altra època. Concretament, d'un temps en el qual ningú no pensava que els partits fossin un camí fàcil per obtenir un lloc de treball reconegut i ben pagat, sinó la forma d'acostar-se a la utopia i complir amb els ideals. Una guerra, un llarg exili i una transició ben poc democràtica li van modelar el caràcter. No era simpàtic, ni petonejava nens en les campanyes electorals. Tenia massa conviccions.
Com que mai no va esperar res de la política, era perfectament capaç d'anar contracorrent. Per això va abandonar el lideratge del seu partit, sense resistència, quan uns resultats negatius li ho van indicar. Era un republicà. Tant, que aquest estiu va oferir el seu aval a Carles Bonet perquè es pogués presentar a la presidència d'ERC, tot i discrepar profundament de l'estratègia que proposava.
Heribert Barrera no va fallar mai al seu país. I aquest és un país que falla molt.
ARA A PORTADA
-
7.400 pisos en deu anys: les compres de la Generalitat i Barcelona en plena crisi habitacional David Cobo
-
Què és el tanteig i retracte, la via a l'alça per comprar pisos privats i fer-los públics? David Cobo
-
«Al call center atenem unes 80 trucades diàries i ens donen 10 segons entre una i l'altra» Marc Orts i Cussó
-
-
Publicat el 27 d’agost de 2011 a les 20:13
Et pot interessar
-
Política
Aliança, a mig camí de les municipals del 2027: afermar Ripoll i créixer a tot arreu
-
Política
Ayuso diu ara que les llengües cooficials són una «riquesa» però que no poden usar-se per dividir
-
Política
«Rendeixi's a la democràcia»: el PP porta al carrer el clam per exigir eleccions a Sánchez
-
Política
Estrena de logo i missatge renovat: així és la nova CUP
-
Política
Canvi radical d'Iñaki Urdangarin després de cinc anys de presó: ara és «coach emocional»
-
Política
Espadaler afirma que l'amnistia i el retorn de Puigdemont ajudarien a resoldre «un capítol dolorós»