Heribert Barrera era un polític d'una altra època. Concretament, d'un temps en el qual ningú no pensava que els partits fossin un camí fàcil per obtenir un lloc de treball reconegut i ben pagat, sinó la forma d'acostar-se a la utopia i complir amb els ideals. Una guerra, un llarg exili i una transició ben poc democràtica li van modelar el caràcter. No era simpàtic, ni petonejava nens en les campanyes electorals. Tenia massa conviccions.
Com que mai no va esperar res de la política, era perfectament capaç d'anar contracorrent. Per això va abandonar el lideratge del seu partit, sense resistència, quan uns resultats negatius li ho van indicar. Era un republicà. Tant, que aquest estiu va oferir el seu aval a Carles Bonet perquè es pogués presentar a la presidència d'ERC, tot i discrepar profundament de l'estratègia que proposava.
Heribert Barrera no va fallar mai al seu país. I aquest és un país que falla molt.
ARA A PORTADA
Publicat el
27 d’agost de 2011 a
les 20:13
Et pot interessar
-
Política
La Roja i la «Prioridad nacional»
-
Política
Sánchez afirma que la nit «ha estat positiva» en els incendis d'Àvila i Madrid però «queden hores complexes»
-
Política Illa veu «benvinguda» la proposta d'assumir l'execució d'obres a l'AP-7 però vol un debat «serè»: «N'hi ha d'haver més»
-
Política Collboni situa el repte «d'esclafar»l'extrema dreta a les municipals: «La batalla política serà aquesta»
-
Política
Illa manté la confiança amb Niubó després del fiasco de les proves PISA
-
Política 35 diputats del Parlament s'han apuntat al servei d'assessorament de català en gairebé un any i mig