Heribert Barrera era un polític d'una altra època. Concretament, d'un temps en el qual ningú no pensava que els partits fossin un camí fàcil per obtenir un lloc de treball reconegut i ben pagat, sinó la forma d'acostar-se a la utopia i complir amb els ideals. Una guerra, un llarg exili i una transició ben poc democràtica li van modelar el caràcter. No era simpàtic, ni petonejava nens en les campanyes electorals. Tenia massa conviccions.
Com que mai no va esperar res de la política, era perfectament capaç d'anar contracorrent. Per això va abandonar el lideratge del seu partit, sense resistència, quan uns resultats negatius li ho van indicar. Era un republicà. Tant, que aquest estiu va oferir el seu aval a Carles Bonet perquè es pogués presentar a la presidència d'ERC, tot i discrepar profundament de l'estratègia que proposava.
Heribert Barrera no va fallar mai al seu país. I aquest és un país que falla molt.
ARA A PORTADA
-
Política Illa reivindica la convivència a les portes de la Diada: «Ningú és més català que ningú» Bernat Surroca Albet
-
Política El Fossar de les Moreres certifica la nova normalitat de l'independentisme Lluís Girona Boffi | David Cobo
-
Política Militants d'extrema dreta agredeixen el fotoperiodista Jordi Borràs al Fossar Natàlia Pinyol
-
-
Publicat el
27 d’agost de 2011 a
les 20:13
Et pot interessar
-
Política
L'última espernegada
-
Política
La Diada del 2026, en marxa: càrregues al Fossar per l'acte d'Aliança
-
Política
El Suprem aplana el camí per amnistiar Puigdemont si el TC avala el recurs de Turull
-
Política
El Poder Judicial es regira contra Sánchez per les acusacions de «lawfare»: «És d'una extraordinària gravetat»
-
Política
ERC proposa suprimir l'Audiència Nacional i sancionar els policies que retirin estelades
-
Política
Albiol vol expropiar un monestir per fer-hi un centre temàtic del «descobriment» d'Amèrica