Ha mort un Home

Política

ARA A PORTADA

Política Bonificacions per al primer pis i una reprovació inèdita: les deu propostes estrella al gran debat del Parlament Oriol March | Bernat Surroca Albet | Lluís Girona Boffi
Política L'1x1 de l'oposició: crítiques al rumb de la legislatura i la «manca d'ambició» d'Illa Oriol March | Lluís Girona Boffi | Bernat Surroca Albet
Política Els socis del Govern exigeixen avenços tangibles per sostenir la legislatura: «Se li acaba el temps» Bernat Surroca Albet | Lluís Girona Boffi
Política Junts trenca ponts amb Illa: «És el pitjor president que ha tingut la Catalunya moderna» Bernat Surroca Albet | Lluís Girona Boffi
Política Illa planteja una reforma del codi penal per endurir les penes per tinença d'armes Bernat Surroca Albet | Lluís Girona Boffi

Redacció

Publicat el 27 d’agost de 2011 a les 20:13

Heribert Barrera era un polític d'una altra època. Concretament, d'un temps en el qual ningú no pensava que els partits fossin un camí fàcil per obtenir un lloc de treball reconegut i ben pagat, sinó la forma d'acostar-se a la utopia i complir amb els ideals. Una guerra, un llarg exili i una transició ben poc democràtica li van modelar el caràcter. No era simpàtic, ni petonejava nens en les campanyes electorals. Tenia massa conviccions.

Com que mai no va esperar res de la política, era perfectament capaç d'anar contracorrent. Per això va abandonar el lideratge del seu partit, sense resistència, quan uns resultats negatius li ho van indicar. Era un republicà. Tant, que aquest estiu va oferir el seu aval a Carles Bonet perquè es pogués presentar a la presidència d'ERC, tot i discrepar profundament de l'estratègia que proposava.

Heribert Barrera no va fallar mai al seu país. I aquest és un país que falla molt.