Heribert Barrera era un polític d'una altra època. Concretament, d'un temps en el qual ningú no pensava que els partits fossin un camí fàcil per obtenir un lloc de treball reconegut i ben pagat, sinó la forma d'acostar-se a la utopia i complir amb els ideals. Una guerra, un llarg exili i una transició ben poc democràtica li van modelar el caràcter. No era simpàtic, ni petonejava nens en les campanyes electorals. Tenia massa conviccions.
Com que mai no va esperar res de la política, era perfectament capaç d'anar contracorrent. Per això va abandonar el lideratge del seu partit, sense resistència, quan uns resultats negatius li ho van indicar. Era un republicà. Tant, que aquest estiu va oferir el seu aval a Carles Bonet perquè es pogués presentar a la presidència d'ERC, tot i discrepar profundament de l'estratègia que proposava.
Heribert Barrera no va fallar mai al seu país. I aquest és un país que falla molt.
ARA A PORTADA
-
Política L'independentisme celebra l'amnistia i Illa avisa que amb PP i Vox no seria una realitat Bernat Surroca Albet
-
Política On eren, on són i on seran els quatre líders del procés amnistiats definitivament? Oriol March
-
-
-
Política Romeva celebra l'amnistia: «No demanem compensacions, sinó memòria i democràcia» Marc Orts i Cussó
Publicat el
27 d’agost de 2011 a
les 20:13
Et pot interessar
-
Política Trump veta l'entrada d'Ada Colau a Puerto Rico
-
Política
Albiol intenta apagar el foc per l'atac del PP al català a l'escola: «Cada dia es parla menys»
-
Política
L'hermetisme de Feijóo amb les llistes posa dels nervis el PP català
-
Política Junqueras i Romeva tornen a les llistes d’ERC al Congrés després de l’amnistia
-
Política
Per què a PP i PSOE els interessa tant el control del Senat?
-
Política
Junqueras celebra l'amnistia però titlla Espanya d'«estat fallit»: «Ens tenen molta por»