Heribert Barrera era un polític d'una altra època. Concretament, d'un temps en el qual ningú no pensava que els partits fossin un camí fàcil per obtenir un lloc de treball reconegut i ben pagat, sinó la forma d'acostar-se a la utopia i complir amb els ideals. Una guerra, un llarg exili i una transició ben poc democràtica li van modelar el caràcter. No era simpàtic, ni petonejava nens en les campanyes electorals. Tenia massa conviccions.
Com que mai no va esperar res de la política, era perfectament capaç d'anar contracorrent. Per això va abandonar el lideratge del seu partit, sense resistència, quan uns resultats negatius li ho van indicar. Era un republicà. Tant, que aquest estiu va oferir el seu aval a Carles Bonet perquè es pogués presentar a la presidència d'ERC, tot i discrepar profundament de l'estratègia que proposava.
Heribert Barrera no va fallar mai al seu país. I aquest és un país que falla molt.
ARA A PORTADA
Publicat el 27 d’agost de 2011 a les 20:13
Et pot interessar
-
Política
Junts demana la compareixença d'Isidre Fainé al Parlament
-
Política
«Recaptar el 100% de l'IRPF ens faria estar molt més a prop del concert»
-
Política
L'Eurocambra reclama a l'Estat un llindar mínim per aconseguir escó a les eleccions europees
-
Política
Qui és Carol Recio, l'aposta «popular» de Pisarello com a número 2 a les primàries de BComú?
-
Política
Una declaració contra els abusos a la mili no troba el consens del Parlament
-
Política
El Govern ultima els expedients per sancionar els especuladors