Heribert Barrera era un polític d'una altra època. Concretament, d'un temps en el qual ningú no pensava que els partits fossin un camí fàcil per obtenir un lloc de treball reconegut i ben pagat, sinó la forma d'acostar-se a la utopia i complir amb els ideals. Una guerra, un llarg exili i una transició ben poc democràtica li van modelar el caràcter. No era simpàtic, ni petonejava nens en les campanyes electorals. Tenia massa conviccions.
Com que mai no va esperar res de la política, era perfectament capaç d'anar contracorrent. Per això va abandonar el lideratge del seu partit, sense resistència, quan uns resultats negatius li ho van indicar. Era un republicà. Tant, que aquest estiu va oferir el seu aval a Carles Bonet perquè es pogués presentar a la presidència d'ERC, tot i discrepar profundament de l'estratègia que proposava.
Heribert Barrera no va fallar mai al seu país. I aquest és un país que falla molt.
ARA A PORTADA
Publicat el 27 d’agost de 2011 a les 20:13
Et pot interessar
-
Política
L'alcalde de Paiporta expulsa una veïna del ple que volia imposar el castellà: «Respondré en valencià, et fots»
-
Política
Els Comuns proposen que l'ONU bombardegi posicions militars israelianes per evitar la invasió de Gaza
-
Política
L'ANC critica que Illa «no ha complert» cap dels compromisos durant el primer any de mandat: «Només ven fum»
-
Política
L'excomissionat de la dana José María Ángel, hospitalitzat després d'un intent de suïcidi
-
Política
Puigdemont, un any després del retorn efímer: «Calia posar en evidència una anomalia democràtica greu»
-
Política
ERC defensa «ordenar» el turisme a Barcelona: «No el pot gestionar un club d'hotelers»