Heribert Barrera era un polític d'una altra època. Concretament, d'un temps en el qual ningú no pensava que els partits fossin un camí fàcil per obtenir un lloc de treball reconegut i ben pagat, sinó la forma d'acostar-se a la utopia i complir amb els ideals. Una guerra, un llarg exili i una transició ben poc democràtica li van modelar el caràcter. No era simpàtic, ni petonejava nens en les campanyes electorals. Tenia massa conviccions.
Com que mai no va esperar res de la política, era perfectament capaç d'anar contracorrent. Per això va abandonar el lideratge del seu partit, sense resistència, quan uns resultats negatius li ho van indicar. Era un republicà. Tant, que aquest estiu va oferir el seu aval a Carles Bonet perquè es pogués presentar a la presidència d'ERC, tot i discrepar profundament de l'estratègia que proposava.
Heribert Barrera no va fallar mai al seu país. I aquest és un país que falla molt.
ARA A PORTADA
Publicat el
27 d’agost de 2011 a
les 20:13
Et pot interessar
-
Política Fernández avisa Vox que si «bloqueja» pactes amb el PP per fer una alternativa a Sánchez acabarà «desapareixent»
-
Política
Junts insta Illa a «rectificar» uns pressupostos basats en «mantenir» la pressió fiscal
-
Política
Els afins a Junqueras i Alamany oficialitzen la candidatura a la federació d'ERC Barcelona
-
Política
El Cercle fa les paus amb la Moncloa per la immigració
-
Política
El Parlament demana que els sanitaris hagin d'acreditar un B2 de català en el primer any de feina
-
Política
Junts votarà a favor dels canvis urbanístics necessaris perquè el Museu Thyssen sigui una realitat