Heribert Barrera era un polític d'una altra època. Concretament, d'un temps en el qual ningú no pensava que els partits fossin un camí fàcil per obtenir un lloc de treball reconegut i ben pagat, sinó la forma d'acostar-se a la utopia i complir amb els ideals. Una guerra, un llarg exili i una transició ben poc democràtica li van modelar el caràcter. No era simpàtic, ni petonejava nens en les campanyes electorals. Tenia massa conviccions.
Com que mai no va esperar res de la política, era perfectament capaç d'anar contracorrent. Per això va abandonar el lideratge del seu partit, sense resistència, quan uns resultats negatius li ho van indicar. Era un republicà. Tant, que aquest estiu va oferir el seu aval a Carles Bonet perquè es pogués presentar a la presidència d'ERC, tot i discrepar profundament de l'estratègia que proposava.
Heribert Barrera no va fallar mai al seu país. I aquest és un país que falla molt.
ARA A PORTADA
Publicat el 27 d’agost de 2011 a les 20:13
Et pot interessar
-
Política
El desacord entre el PP i Vox pels pressupostos envia l'Aragó a eleccions anticipades
-
Política
La jutgessa de la dana cita Feijóo com a testimoni per les converses amb Mazón
-
Política
Junts insta ERC a aprofitar la «debilitat» de Sánchez per forçar-lo a fer concessions amb Catalunya
-
Política
La dimissió d'un membre de la direcció per denúncies d'assetjament agreuja la crisi al PSOE
-
Política
L'Ajuntament de Palma declararà Pedro Sánchez persona non grata
-
Política
Trucades en català i fi a l'«spam»: llum verda a la nova llei d'atenció al client