- El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
- El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
- Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
- Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament
Pere Aragonès va arribar a la presidència de la Generalitat sense haver guanyat les eleccions catalanes del 2021. Va quedar segon, empatat a 33 escons amb Salvador Illa, però la majoria independentista formada per ERC, Junts i la CUP li van permetre estrenar-se en el càrrec. Era la primera vegada en vuit dècades que els republicans disposaven d'aquesta responsabilitat, i tenia intenció d'esgotar-la al màxim en el calendari. La negativa dels comuns a aprovar els pressupostos per al 2024 va fer que precipités la convocatòria d'eleccions per al 12-M, en les quals Aragonès es juga continuar a Palau. De moment, tot i la voluntat d'erigir-se com el candidat de les propostes -referèndum, finançament singular, conselleria del català, simplificació administrativa, modernització del Prat-, les enquestes el situen lluny de Salvador Illa i competint amb Carles Puigdemont per ser segon. Aquests són els escenaris que s'haurien de produir perquè el dirigent d'ERC torni a ser escollit president de la Generalitat.
Guanyar les eleccions
De totes les vies per tornar a Palau, la més ràpida -i al mateix temps més complicada- és vèncer el 12-M. ERC té aliances potencials amb tothom -és la formació que, quedant segona o tercera, compta amb més possibilitats de ser al Govern-, però la presidència passa per obtenir la victòria. Aragonès, que segons les enquestes internes que aquestes setmanes gestionen els partits és tercer, per sota d'Illa i de Puigdemont, necessita un cop d'efecte que li permeti competir per guanyar les eleccions. Ha desprecintat la proposta de finançament, ha posat pregunta al referèndum acordat amb l'Estat i ha posat sobre la taula una proposta per a l'aeroport, i ha situat la llengua com una qüestió prioritària.
També ha demanat un cara a cara amb el candidat de Junts, que l'ha rebutjat, i tampoc s'està de criticar-lo. Bàsicament perquè, segons el criteri dels republicans, Puigdemont "predica" però no "practica" la unitat que reclama. Una de les línies argumentals de la campanya passa per indicar que és Junts qui s'ha adaptat gradualment a l'estratègia d'ERC, amb exemples com el referèndum acordat o bé la investidura de Pedro Sánchez. Vèncer el 12-M i quedar per sobre del PSC també li serviria a Aragonès per guanyar força davant del govern espanyol, que per ara tanca la porta a qualsevol votació sobre la independència i a un model específic de finançament per a Catalunya.
Refer la coalició amb Junts
Si queda primer i hi ha majoria independentista, tot indica que ERC apostaria per anar a buscar el suport de Junts i la CUP, per bé que la legislatura s'ha tancat sense que s'hagin refet els ponts entre les formacions independentistes. En tot cas, el president de la Generalitat tindria autoritat per demanar els vots de Puigdemont i de la candidatura liderada per Laia Estrada. Fins i tot quedant per darrere d'Illa però superant les Junts, Aragonès podria fer com el 2021 i anar a buscar el suport dels exsocis. Té ERC garantit al 100% que Puigdemont li permetrà ser president encara que quedi per sobre seu? L'estabilitat estarà segellada en cas que la CUP torni a formar part de l'equació, tenint en compte el mal regust de boca de l'última aliança? Les dues respostes tendeixen a ser negatives, de manera que el president s'hauria d'arremangar per tornar a Palau.
Obrir el ventall d'aliances
La primavera del 2021, en ple trencament de les negociacions amb Junts per formar Govern -després reconduïdes- Aragonès va flirtejar amb la idea de governar en solitari amb el suport dels comuns. Després del fiasco dels pressupostos d'enguany, aquesta és una opció complicada. Si hi ha un canvi d'aliances, és a dir, si Catalunya té un executiu que trenca els blocs estructurats durant el procés i fortificats durant la tardor del 2017, serà sempre amb la presència del PSC. S'atrevirà ERC a pactar amb els socialistes -amb els quals podria formar una majoria propera a l'absoluta- i a deixar a Junts tot el camp de l'oposició independentista? La resposta, després del 12-M.