- El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
- El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
- Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
- Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament
Després de 15 dies de mítings, propostes i polèmiques, els ciutadans ja tenen tota la informació per decidir el vot aquest diumenge. El finançamenti les infraestructures han estat alguns dels eixos de la campanya i un dels consensos, més enllà de grans proclames, ha estat situar com a prioritat la gestió del dia a dia. Els independentistes ho defensen sense renunciar a l'horitzó de la independència, però tant ERC com Junts coincideixen en la via de la negociació amb l'Estat i en fer polítiques concretes -bé des de la socialdemocràcia o bé des del centredreta- mentre no s'arriba a l'estat propi. El PSC també, situant els serveis públics i passant pàgina del procés.
La campanya, però, no ho ha esclarit tot. No tots els partits han deixat clar quins seran els pactes postelectorals, que seran necessaris vistos els escenaris que dibuixen totes les enquestes. Entre les opcions que s'entreveuen si no hi ha bloqueig i repetició apareixen una revàlida de la majoria independentista, que només serà viable si no és necessari el concurs d'Aliança Catalana, o bé un govern liderat pel PSC i amb el suport actiu o passiu d'ERC i els comuns o fins i tot de Junts. Tampoc ha estat una campanya de grans anuncis en forma de noms de consellers. Tot està obert per a l'endemà del 12-M.
Què s'ha resolt?
Cal un nou finançament
El debat del finançament serà central la pròxima legislatura. Hi ha consens entre els principals partits que cal una reforma perquè el sistema actual és insostenible per als interessos de Catalunya. Les formacions divergeixen en la forma, però en el fons tots -amb l'excepció de la dreta espanyolista- comparteixen que cal plantejar un model més just, que permeti entre altres coses revertir el dèficit fiscal de 22.000 milions d'euros. ERC i Junts plantegen un model que permeti a la Generalitat recaptar tots els impostos, en la línia amb el model basc i que s'acordi bilateralment amb l'Estat. El PSC es limita a defensar desplegar l'Estatut de 2006, amb la creació d'un consorci tributari i el respecte al principi d'ordinalitat, però aposta perquè Catalunya segueixi al règim comú i perquè el model es reformi amb consens entre les autonomies del PP, del PSOE i el govern espanyol.
Les posicions en política fiscal
Els partits han estat clars en la carpeta de fiscalitat. En aquest cas es dibuixa una divisió clara entre dretes i esquerres. Junts i la dreta defensa abaixar impostos i "bonificar al 99%" l'impost de successions, un dels més controvertits i que de manera cíclica genera polèmica. També el de societats (estatal) i qüestiona el de patrimoni. El PP, en la mateixa línia, planteja acabar amb "l'asfíxia fiscal" de Catalunya. El PSC, que en àmbits com les infraestructures pot coincidir amb els partits de la dreta, reclama combatre el dúmping fiscal, és més reticent a tocar la càrrega impositiva i d'entrada descarta abaixar impostos. ERC, els comuns i la CUP defensen els actuals impostos i plantegen, en alguns casos, posar-ne de nous, sobretot en matèria turística o ambiental.
Fórmules per defensar el català
Després d'una legislatura en què ha quedat clar que la salut del català no és bona, els principals partits han proposat mesures per mirar de revertir la tendència. ERC, que pot exhibir la feina feta aquests últims anys, proposa una conselleria del català, perquè les polítiques en defensa de la llengua i per millorar-ne l'ús social tinguin una infraestructura més robusta, incidint especialment en l'àmbit audiovisual a més de l'escola i la salut. La CUP ho comparteix. Junts planteja que la secretaria de política lingüística passi a dependre del Departament de la Presidència, perquè sigui "transversal" per a tot el Govern. És el mateix que planteja el PSC, que destaca la bona feina feta per la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. El partit defensa que en matèria de llengua calen "acords amplis" i "no polititzar", i s'ha compromès a culminar el pacte nacional per la llengua, truncat per l'avançament electoral.
Sí al traspàs de Rodalies
La Generalitat i l'Estat van acordar el traspàs "integral" de Rodalies i ja s'han començat a fer les primeres passes, afectades per l'avançament electoral. Hi ha també un cert consens entre els principals partits en el traspàs de Rodalies a la Generalitat i, amb més o menys contundència, sobre la necessitat que el servei ha de millorar. El PSC és partidari d'avançar en aquest traspàs si pot governar i destaca que des que el PSOE és a la Moncloa les inversions han augmentat. Junts també defensa el traspàs, però no és favorable a la creació d'una empresa mixta que gestioni Rodalies. ERC defensa el seu acord i planteja culminar el traspàs en aquesta legislatura espanyola. Illa ha mostrat incomoditat davant les males dades de l'execució pressupostària i les múltiples incidències en la xarxa.
Es clarifica el debat sobre el Prat
El debat de les infraestructures ha estat important durant la campanya i ho serà també aquesta legislatura que comença. En l'aeroport del Prat no hi ha consens, però queden clares les posicions. El PSC assegura que l'ampliarà respectant la normativa ambiental, en una línia similar al que defensa Junts, que destaca la necessitat d'abordar-ne el model de governança. En aquest coincideix amb ERC, però els republicans prefereixen "modernitzar" el Prat amb una reorganització de les pistes per no afectar els espais naturals, encara que això impliqui afectacions en els veïns de Gavà. Els comuns i la CUP s'oposen a l'ampliació mentre les dretes en són partidàries. El debat està servit.
El Hard Rock, sí amb matisos
Un dels altres punts de la campanya ha estat el Hard Rock. Aquest macroprojecte va ser l'argument -si més no oficial- dels comuns per tombar els pressupostos del Govern, cosa que va precipitar les eleccions. Els partits s'han posicionat sobre aquest casino, que fa anys que es tramita. ERC diu que no el vol, tot i que se'l va haver d'empassar per aprovar els pressupostos. Els comuns també diuen que no, però van aprovar uns comptes que hi incloïen partides. El PSC recorda que no van ser ells els que van concedir la llicència, però creu que és un bon projecte, sempre que no es faci a Girona, com va dir Sílvia Paneque. Junts igual: creuen que és positiu per al territori, però prefereixen que es quedi al Camp de Tarragona, no pas a les comarques gironines, com va apuntar Carles Puigdemont.
Consens contra l'extrema dreta
La majoria d'enquestes donen per feta l'entrada de l'extrema dreta d'Aliança Catalana al Parlament, que se sumarà a la consolidació de Vox com a força parlamentària a Catalunya. La resta de partits -excepte el PP- han subscrit en aquesta campanya un pacte antifeixista, que els compromet amb un cordó sanitari que eviti qualsevol tipus de pacte amb aquestes dues formacions. No només de cara a una investidura, sinó també en la negociació del dia a dia al Parlament i a l'hora de repartir-se presidències de comissions. Però això pot tenir matisos perquè un candidat, quan es presenta a la investidura, no pot rebutjar els vots o les abstencions d'un partit en primera o en segona volta, encara que no les hagi negociat.
Què no s'ha resolt?
Els pactes postelectorals
L'endemà del 12-M tot girarà al voltant dels pactes per aconseguir la presidència i no tots els partits han estat clars. El PSC, favorit a les enquestes, demana a ERC i Junts que no bloquegin una presidència de Salvador Illa. En candidat ha obert i ha tancat la porta a pactes amb Junts, ha dit que és "possible" una entesa amb ERC i els comuns, i també ha dit que no és hora de parlar de pactes. ERC, per la seva banda, no es vol mullar ni a l'hora de donar suport a una investidura de Carles Puigdemont i veu llunyana la possibilitat de pactar amb el PSC. Els juntaires han tancat la porta a aquesta opció i només contemplen un govern independentista, que no serà viable si necessita els vots d'Aliança Catalana. Els comuns s'aboquen al tripartit, l'única opció de tocar poder després del 12-M malgrat que els socialistes defensen projectes com el Hard Rock, mentre la CUP prioritza un pacte independentista però avisa que no regalarà cap vot a Puigdemont.
Els futurs consellers
En altres campanyes els partits han aprofitat els actes per anunciar noms de consellers, però en aquestes eleccions això encara està obert. Carles Puigdemont ha confirmat que la seva número 2, Anna Navarro, poc promocionada durant la campanya, serà consellera si ell és president. El PSC només ha revelat el nom de Núria Parlon com a consellera d'Interior i Josep Lluís Trapero com a director dels Mossos. ERC, amb poques opcions de repetir a la Generalitat, defensa que repetiran tots els consellers que ara com ara continuen al Govern.
El postprocés i l'estabilitat de Sánchez
En una campanya marcada per la gestió, el futur del procés queda en un segon pla. Hi haurà referèndum acordat? ERC i Junts el defensen per resoldre el procés, però el PSC el descarta. Hi haurà de nou unilateralitat? Junts no la descarta, però Josep Rull admet que el moment d'ara no és el 2017. I com afectarà tot plegat en l'estabilitat de Pedro Sánchez a la Moncloa? Els socialistes asseguren que els pactes es tancaran a Catalunya i avisen que seria un "error" barrejar carpetes. Junts i ERC, però, continuen tenint la clau de la governabilitat a l'Estat.