Els vigatans que vagin a les urnes el proper dia 24 podran triar entre una xifra rècord d'opcions, que segurament no iguala cap altra població de les seves dimensions. Hi concorren dotze candidatures, la majoria de les quals lluitaran només per superar el fatídic llistó del 5% i obtenir alguns dels 21 seients del consistori. La percepció més estesa és que CiU, amb la fins ara tinent d'alcalde Anna Erra com a cap de llista, tornarà a ser la llista més votada.

La majoria social separatista que és hegemònica a Vic està fent que la campanya se centri en aspectes de política local, tot i que amb un perfil més aviat baix. Per primera vegada en molts anys no hi haurà debats públics entre candidats per diversos motius. En primer lloc, els grups democràtics han signat un compromís de no compartir debats amb partits xenòfobs. En segon lloc, cada candidat busca el terreny en què es troba més còmode i aixo ha impedit no sols els debats sinó també els cara a cara a dos entre candidats que Nació Digital havia intentar organitzar.

Per tant, poques incògnites, més enllà de mesurar les forces de cadascú enmig d'una ciutat polititzada en extrem, per concretar quines aliances haurà de buscar CiU per governar i quins grups quedaran fora de joc, potser per sempre més. Una majoria d'esquerres és una possibilitat molt remota per la distància que separa la CUP i ERC

Convergència i Unió ha superat prou bé la llarga pugna entre els dos socis de coalició, ja que CDC volia recuperar el cap de llista, perdut des de 1995, mentre que UDC reclamava la primera plaça, per a Josep Maria Arimany, actual tinent d'alcalde. L'acord aconseguit va ser el millor possible per a la federació nacionalista: Erra obté el número 1 i cobreix el flanc del votant independentista amb incorporacions noves de joves professionals, aliada amb Reagrupament (que té el lloc 9 de la llista), mentre Arimany surt a garantir el vot més conservador, disputant una part dels quasi 3.000 vots que va obtenir la Plataforma per Catalunya de Josep Anglada fa quatre anys.

Des dels actuals vuit regidors, una CiU que fa campanya sense buscar riscos innecessaris pot moure's en una forquilla a l'entorn d'aquesta xifra, tant a l'alça com a la baixa, sempre condicionada pel nombre de llistes que entrin o quedin fora de l'Ajuntament.

CiU vol aparèixer com la força d'ordre -però que ja ha fet el relleu generacional- per retornar el consistori vigatà a una certa "normalitat" després que hagi patit la legislatura més accidentada de tota la seva història, degut a les dimissions, desercions, canvis de partits, insults, expulsions i fins i tot creuaments de denúncies d'intent d'homicidi, com la de Josep Anglada contra els seus antics companys de Plataforma per Catalunya, de la qual en va ser expulsat.

Així, la segona força política del consistori, la PxC, pot quedar lluny dels cinc regidors actuals. Les virulentes crisis, escissions i expulsions que ha patit l'organització han desembocat en la presentació de quatre grups xenòfobs i ultradretans: la continuista PxC de Joan Carles Fuentes (a qui Anglada va denunciar per intentar matar-lo); la nova Plataforma Democràtica per Catalunya, de Joan Manel Mensa, completament desconeguda; el partit Som Catalans d'Ester Gallego amb el lema "Més independència i menys immigració", i la nova Plataforma Vigatana, que lidera Josep Anglada. D'aquests quatre grups, l'únic en qui es veuen possibilitats clares d'entrar és aquest darrer.

La CUP aspira a incrementar els seus dos regidors (quasi tres, el 2011). L'esquerra independentista aquesta vegada es presenta sota la marca Capgirem, en coalició amb Procés Constituent i ciutadans independents. La campanya de Josep Coma, una cara nova de la política vigatana, és molt intensa i animada, i amb plantejaments que els seus adversaris acusen d'utòpics. És l'únic grup que s'ha atrevit al desafiament d'omplir bé el Teatre Vigatà el dia 20, amb David Fernández i la monja Teresa Forcades. Capgirem no busca aliances de govern i es considera quasi impossible que pugui trobar punts d'acord amb ERC, ja que la distància entre aquests dos col·lectius a Vic és molt marcada per una acumulació de motius històrics.

Esquerra Republicana, liderada per l'actual tinent d'alcalde de Convivència i Seguretat, Joan Ballana, aspira com a mínim a pujar dels dos regidors actuals fins als quatre, buscant la confrontació directa amb els seus actuals socis de govern de CiU. La frenada del procés d'independència ha afeblit unes expectatives que fa uns mesos podien situar els republicans a tocar de la victòria. Ballana pot exhibir una gestió molt potent de la seva regidoria, en un context advers degut a la crisi econòmica i als missatges xenòfobs que porten anys circulant per la ciutat.

Els qui pronosticaven escenaris desastrosos s'han equivocat: Vic ha mantingut la convivència, el nivell de seguretat és satisfactori i gaudeix d'uns barris nets i tranquils que moltes ciutats deuen envejar, i aquest és un actiu que s'apunta Ballana. L'altre regidoria republicana, que ha portat l'anterior candidat Joan López, ha estat la de Cultura i, tot i que menys "perillosa" que la de Ballana, també ha garantit que Vic seguís essent nom de referència en l'àmbit de la cultura, la llengua i el civisme

Per darrere dels tres grans -CiU, CUP i ERC- apareixen la resta de llistes, que es mouran en un terreny complicat. Ja hem dit que es veu segura l'entrada d'Anglada, però la resta tant poden quedar dins com a fora. Es tracta del Partit dels Socialistes, ara amb dos regidors, i que estrena candidat, Benjamí Dòniga; Junts per Vic, que agrupa ICV-EUiA i gent de Podem, amb Arnau Martí com a cap de llista, en substitució del fins ara únic regidor ecosocialista dels darrers dotze anys, Xavier Tornafoch; Solidaritat per la Independència, amb un Iban Lapeira que aspirarà a mantenir la regidoria que va obtenir fa quatre anys, i finalment el nou partit Via Vic, amb Lluís Casellas, de caràcter independentista i centrista, obert a pactes de govern i que reuneix regidors i exregidors d'ERC, PSC i cares noves de la política local.

Més de cent alcaldables, compromesos amb la independència

El tret més rellevant a nivell de la comarca és el creixement de llistes d'ERC i la seva marca blanca Acord Municipal, i el lleuger descens de les de Convergència i Unió, que en el seu millor moment havia cobert els 51 municipis. El poder d'aquests dos partits s'ha reflectit en la signatura massiva del compromís de les llistes electorals amb el manifest "Ajuntaments per la independència", impulsat per l'Assemblea Nacional Catalana.

Un manifest que ha rebut fins i tot el suport d'històrics socialistes, que repeteixen d'alcaldables, com es el cas de Miquel Arisa, a Centelles. No es preveuen canvis radicals en cap de les grans poblacions d'una comarca en què CiU, ERC i grups locals -la gran majoria clarament separatistes- es repartiran els consistoris. La resta de dades a destacar: davallada de llistes del PSC; llistes fantasma del PP en diversos llocs; estancament del nombre de llistes de la CUP però amb novetats poderoses com les de Manlleu i Torelló, i presència  discreta d'ICV-EUiA i Plataforma per Catalunya.

- Diari de campanya: totes les notícies i fotos de les eleccions municipals a Osona.
- Seguiment de la campanya a Vic des del twitter @Vic_Eleccions.