
Vostè sempre ha defensat el grup parlamentari propi a Madrid. Ara que el PSC reclama al PSOE que pagui els 1.450 milions d'euros que deu del fons de competitivitat, és una bona oportunitat perquè el PSC demostri que té perfil propi al Congrés dels Diputats?
He estat, estic i estaré sempre a favor del grup parlamentari propi, però no pas per confrontar-nos amb el PSOE, sinó per incidir més en el govern d'Espanya, sigui el PSOE o el PP. No podem deixar el catalanisme polític a Madrid només en mans de CiU, que per cert, es bateja com a Grup Català al Congrés tot i que el PSC té 25 diputats.
Nominalment, és correcte. ERC no té grup propi, i els diputats del PSC formen part del grup parlamentari del PSOE.
Els diputats del PSC a Madrid són catalanistes. En qualsevol cas, al proper congrés de la tardor, el PSC ha d'encarar el debat Catalunya-Espanya apostant per un federalisme asimètric que sigui creïble. I també hem de revisar el federalisme entre el PSC i el PSOE. Ara som dos partits polítics diferents federats, i el debat que hem de plantejar no és pas trencar aquesta federació sinó poder representar Catalunya quan calgui si no ens posem d'acord amb el PSOE. L'objectiu és tenir veu pròpia a Madrid, i al meu entendre això passa per tornar al grup parlamentari propi que ja havíem tingut. D'altra banda, hem de decidir si continuem amb l'entesa al Senat amb ERC i ICV.
El PSC no està satisfet, amb el pacte d'esquerres a la Cambra Alta?
Ha tingut aspectes positius, però no ens enganyem, hem acabat donant més visibilitat a CiU al Senat, perquè el PSC ha quedat diluït al grup de les esquerres.
I doncs, quina sortida proposa vostè?
Si el Senat realment fos una cambra de representació territorial, tindria sentit una entesa que sumés els senadors que volen la independència amb els que volem el federalisme asimètric, i fins i tot amb CiU, que no sé si volen la independència, el sobiranisme, el federalisme o el confederalisme de Duran i Lleida. El Senat pot ser el front comú del catalanisme.
L'experiència de govern tripartit va ser amb els mateixos partits que a l'Entesa. Si el PSC no té prou majoria, vostè repetiria un tripartit?
En el proper congrés ens hem de plantejar també la qüestió de les aliances. Hem de deixar obert, com fa CiU, qualsevol possibilitat de pacte, com ja fem a les municipals? La meva opinió és que no hem de fixar apriorismes de pactes. Per tant, el PSC no hauria de descartar ni un tripartit ni una sociovergència.
Molts dirigents del PSC i el PP en bloc han carregat prou contra la consulta per la independència organitzada per la societat civil en diversos municipis catalans. Calia oposar-se tant a una consulta no vinculant?
No sóc independentista, però em sembla bé que la gent s'organitzi per fer una consulta per preguntar als ciutadans si vol la independència o no. Però no m'ha agradat que s'hagi instrumentalitzat políticament, potser totes les formacions polítiques hem utilitzat la consulta per definir millor el nostre projecte. Em va doldre molt del president Mas que ni tan sols es presentés al debat sobre la independència al Parlament. La gent deu pensar que si va anar a votar el 10-A, el més lògic és que defensés la seva opció, o com a mínim que hagués escoltat l'opinió dels altres. En tot cas, ara sembla que si no ets independentista no pots ser catalanista. Doncs jo sóc federalista i catalanista, i no estic en contra dels independentistes.
El PSC creu en el federalisme, però encara no s'ha demostrat que el PSOE hi estigui interessat. Què ha de passar perquè algú més enllà de l'Ebre cregui en una Espanya federal?
Imaginem que la treva d'ETA sigui definitiva, aleshores hi ha d'haver un pacte polític entre l'Estat i el País Basc, oi? Doncs Catalunya, per la via pacífica que fa trenta anys que seguim, també pot evolucionar en aquest sentit.
Considera oportú un canvi de rumb clar en la direcció del PSC? Hi ha algunes veus al partit que reclamen que l'aparell actual es desvinculi totalment de la propera executiva.
Encara no estem en un debat de noms, però jo participaré activament perquè el PSC recuperi la intencionalitat de ser un partit de vocació majoritària. Per a aconseguir-ho, l'executiva del partit ha de ser més plural, tot i que tampoc no vull una executiva reduccionista que només busqui la confrontació amb el PSOE.
Voleu dir que no hi està ben representada l'anomenada ànima catalanista?
Tenim una executiva molt àmplia, però com tots els partits, està concentrada en una petita cúpula.
Al partit hi ha algú que aposti realment per una confrontació amb el PSOE?
No. Però hem de crear una executiva plural per evitar un risc de fractura.
Pot concretar aquest risc?
Fa trenta anys hi havia gent que creia que el PSC s'havia de presentar a Catalunya per una banda, i el PSOE també s'havia de presentar a Catalunya. Per evitar-ho hem de dissenyar una executiva més plural pel que fa als noms, però també que treballi per un canvi en les relacions amb els ciutadans, perquè el nostre votant és molt heterogeni, som el partit amb el diferencial de vot més alt entre les autonòmiques i les generals. En aquest sentit, els alcaldes han de tenir un paper molt important, perquè representen aquest diferencial del PSC arreu del territori.
No és el mateix el votant del PSC de Girona que el de Cornellà.
Exacte. Hi ha gent que no ens vota a les autonòmiques i a la inversa. Hem de veure si serem capaços de fer una executiva capaç de reflectir aquest pluralisme.
En tots els partits, l'executiva s'acaba triant entre uns pocs, allò que s'anomena aparell. Cal també un canvi en la concepció del funcionament dels partits?
Per descomptat, cal obrir un debat sobre com es governen els partits. Han de ser eficaços i organitzats, però les seves decisions han de poder ser compartides en una executiva més plural que representi realment l'heterogeneïtat dels votants als quals ens adrecem.
Montilla, Iceta i Zaragoza han de seguir tenint pes a la nova executiva?
El que ells representen ha de tenir presència a l'executiva. Sobre els noms concrets, no és el moment, en parlarem després del 22 de maig. El mapa de resultats electorals condicionarà molt tot allò que ara estem parlant.
El relleu de José Montilla al capdavant del partit ha de ser un alcalde que hagi superat amb èxit el 22-M?
Aquí hi ha un altre debat de fons: el primer secretari ha de ser el candidat? Doncs encara ho hem de discutir, perquè hem tingut de tot al llarg de la nostra història.
Què respon Marina Geli?
Depèn de la persona. Jo no deixaria aquesta qüestió tancada, crec que tindrem temps després del Congrés de pensar quin és el millor candidat a la Generalitat. En l'època de Pasqual Maragall el candidat no era el primer secretari. (Maragall va treure els millors resultats del PSC, superant en vots per única vegada CiU). Però el que és segur és que els alcaldes han de tenir un paper preeminent.
Si hi hagués més d'un candidat a encapçalar les llistes del PSC, aposteu per unes primàries?
Sí, i també a l'executiva del partit si no hi ha consens. Si ens posem d'acord amb una proposta d'executiva que representi la pluralitat del catalanisme polític, perfecte, i si no, doncs ens caldrà fer unes primàries. El candidat a la Generalitat pot sortir de la pròpia executiva del partit, però també pot ser una persona que no estigui a l'executiva. Ara bé, seria un error iniciar ara un debat nominal en aquest sentit.
Hi haurà candidatura alternativa a l'executiva de l'anomenat sector catalanista, amb vistes també a les properes eleccions al Parlament?
En aquest moment no hi ha una candidatura d'aquest suposat grup, i no crec que ho sigui. Però sí que hi ha persones que considerem que s'ha de debatre més en profunditat l'encaix de Catalunya amb Espanya i les relacions PSC-PSOE.
Al PSOE el debat nominal per a succeir Rodríguez Zapatero sí que s'ha fet urgent. Entre els noms que sonen, Carme Chacón. Joaquim Nadal va dir que “la majoria del PSC” està al seu costat. Vostè està en aquesta majoria?
Amb independència dels noms, els candidats hauran d'explicar quin és el seu projecte per a Espanya i per a Catalunya. A l'executiva del PSC no s'ha debatut el tema Chacón, jo me n'he assabentat per la premsa. Quan hi hagi candidatures, escoltarem, com vam fer amb Almúnia i Borrell, o bé quan en el congrés que es va triar Zapatero, al PSC hi va haver gent que va triar Bono. La Carme Chacón és de l'executiva del PSC, i ens situaríem en el mateix debat que vam tenir amb Borrell i Almúnia, on no tothom al PSC va donar suport a Borrell. Estic expectant de saber si la Carme Chacón es presenta i escoltar quin és el seu projecte per a Espanya i per a Catalunya.
Ja té algunes dades. Radicalment a favor de la sentència del Constitucional contra l'Estatut, a més d'algunes declaracions fent-se perdonar la seva catalanitat d'origen...
No comparteixo en absolut la seva visió sobre la sentència, però això no em fa ser anti Carme Chacón d'entrada. La sentència ha fet molt mal a Catalunya i ha obert una ferida sagnant en la societat catalana. Jo escoltaré tots els candidats del PSOE, i aleshores decidiré a qui dono suport.
Costa de creure que no conegui ja el seu projecte.
Doncs li ho dic seriosament, no el conec.