La Unió Europea (UE) s’ha apressat a respondre al canvi sobtat d’escenari que ha suposat l’elecció de Donald Trump i els primers moviments de l’administració nord-americana, basats en un distanciament creixent cap als seus aliats. El gir estratègic que està protagonitzant la UE té un nom que el simbolitza, Rearmar Europa, enarborat per la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, que ja ha anunciat la voluntat de mobilitzar 800.000 milions d’euros per portar el pla a la pràctica.
Quines oportunitats -o riscos- presenta això per Catalunya? Històricament, el catalanisme ha estat una força majoritàriament europeista. Hi havia catalans antifranquistes en la fundació del Moviment Europeu, a finals dels anys 40. Què diuen ara els europeistes catalans davant l’hora que travessa el continent, quan sembla que està començant a parlar un llenguatge molt diferent al qual ens tenia acostumats?
Mirar cap la Mediterrània i l'Amèrica Llatina
“Catalunya ha d’estar molt atenta a la reconfiguració de pistes i fer-ho amb pensament gens perifèric”. Qui s’expressa així és Jordi Xuclà, amb moltes hores de vol en el terreny polític i actual president del Consell Català del Moviment Europeu. Aprofita per fer aquesta crida: "Hem de jugar en primera divisió en un moment en què el continent està galvanitzant molta energia i entén que ja no pot subcontractar la seva defensa als Estats Units”.
Xuclà considera que hi ha dues àrees d’actuació prioritària a Catalunya. D’una banda, aposta per actualitzar la política euromediterrània just quan fa 30 anys del Procés de Barcelona, que va reunir els caps d’estat de tots els països de les dues riberes i va donar lloc a la Unió per a la Mediterrània. De l’altra, defensa no cedir a Madrid tota la capitalitat de la relació amb l'Amèrica Llatina i aprofitar esdeveniments rellevants amb presència catalana, com la Fira del Llibre de Guadalajara: "Cal doctrina i posicionament de cara a Amèrica Llatina".
"Capacitat tractora per a la indústria"
La consultora Elisabet Bach, membre de la junta del Col·legi d’Economistes (CEC), considera que o bé Europa "no estava preparada" pel retorn de Trump, o s'ha trobat "superada" pel desconcert de les primeres setmanes. Augura un increment de costos per tothom com a fruit de les polítiques aranzelàries anunciades, que obligaran empreses de sectors exportadors a recalibrar la seva activitat comercial amb els Estats Units.
Però Bach creu que el nou context pot oferir oportunitats: “La quantitat anunciada per Von der Leyen és similar al que es va mobilitzar pels Next Generation i això significa capacitat tractora per a la indústria en sectors com la biotecnologia, el digital, els béns d’equip, formació i consolidació del talent”. Apunta que el concepte d'indústria militar no equival a construir tancs: "En un sentit ampli de la defensa, implica el món digital i la ciberseguretat". Però l’economista també esmenta riscos: "D’on sortiran els recursos? Es veuran afectades les ajudes als agricultors? Com afectarà això la cohesió social?", es pregunta.
"Una major integració beneficiarà Catalunya"
Cesáreo Rodríguez-Aguilera, catedràtic emèrit de Ciència Política de la Universitat de Barcelona, es mostra convençut que per la producció catalana anirà bé l'aposta de la UE per desenvolupar una indústria militar pròpia, en un terreny com el de la tecnologia en què Europa "va endarrerida": "Catalunya disposa d'una indústria tecnològica i digital gens negligible, i això és una finestra d'oportunitat". L'acadèmic recorda que la UE sempre s'ha construït per necessitats peremptòries i que ara avançarà cap a una major integració que "beneficiarà" Catalunya. Aconsella crear grups d'experts per analitzar el que el país pot aportar i coordinar millor els instituts de recerca.
Per a Rodríguez-Aguilera, altres vessants d'aquest rearmament queden més lluny: "No tindrem aviat un exèrcit europeu. Les armes de Bulgària no són compatibles amb les d'Holanda. Cal un estat major i una direcció política d'aquest exèrcit. Crec que el veurem, però no abans de 5-10 anys". Al mateix temps, però, no creu que l'opinió catalana ni l'espanyola es posicionin en contra d'un projecte així: "Una altra cosa és donar suport a enviar tropes a Ucraïna, això és diferent".
El catedràtic de la UB apunta, sobre la guerra, la possibilitat d'un escenari proper: "Un conflicte congelat, en el qual Rússia conserva el conquerit i aconsegueix que Ucraïna no entri a l'OTAN, però sense que Putin obtingui la desmilitarització d'Ucraïna ni posar un govern titella a Kíiv". L'expert en l'àmbit europeu recorda una dada rellevant: el Tractat de la UE ja preveu en el seu article 42.7 que, en cas d'agressió a un soci, els altres l'han de defensar.
Xuclà, com Bach i Rodríguez-Aguilera, subratlla l'aportació que suposa el sector tecnològic català, del qual el Mobile World Congress és només un exemple més. L'exdiputat de Convergència recorda que el catalanisme ha estat històricament "sinònim de qualitat" i que, per tant, Catalunya té al davant una gran oportunitat: "Ens cal deixar enrere el club del lament i redimir-nos dels errors i un punt de provincianisme que hem viscut els darrers sis o set anys".