- Abans de res, felicitar-te pel nomenament com a cap de llista per anar a les properes eleccions al Parlament. Agafes el relleu de Saura, i abans de Ribó, amb un perfil molt diferent. És un canvi només en la punta de llança o hi hem d'anar a buscar una renovació més de fons?
- A ICV els canvis es venen donant des de fa temps i aquest és un salt més. No és un gir de 180º, però sí que és veritat que ICV està canviant des de fa una pila d'anys i segurament som la força política que ens hem renovat més del mapa polític català. Òbviament, una nova etapa representa un nou lideratge; però insisteixo, no hi haurà un canvi substancial en la proposta i en la política d'ICV.

- Un dels motius pels que avui ets a Sant Joan de Vilatorrada és la particular situació que viu la Catalunya Central, amb una crisi important i l'índex d'atur més alt del país. Quines polítiques actives es poden fer per solucionar aquesta situació, ja no des d'una teoria que es pot formular amb certa facilitat, sinó des del mateix govern amb mesures efectives?
- La Catalunya Central té realitats diferents. No és el mateix la realitat del Bages, que la realitat del Solsonès, o la de l'Anoia respecte a la d'Osona. El que és cert és que hi ha un comú denominador, potser excepte en el Solsonès, que és un increment de l'atur notable, que s'eleva clarament per damunt de la mitjana catalana. I això es deu a moltes raons, com a una certa crisi de la política industrial, a una crisi de l'agroindustria que afecta en aquest cas més a Osona, però també a la resta. Jo crec que el que això representa i necessita és d'una reflexió potent sobre les polítiques industrials a tirar endavant; en segon lloc, la política d'infraestructures que va associada a una millora de les potencialitats de la Catalunya Central, i una Catalunya Central que, evidentment té potencialitats perquè està en un lloc amb moltes oportunitats.

Jo crec que això ha d'anar acompanyat de l'eixamplament de l'estat del benestar i això vol dir més recursos, per descomptat, amb una política fiscal més justa. Però estat del benestar no vol dir només més drets sinó també més i millor ocupació; un bon desplegament de la llei de dependència, per exemple. I en la política industrial, ja que abans parlàvem de les infraestructures, a la Catalunya Central hem de pensar en una important aposta per la infraestructura ferroviària, per garantir el trànsit de mercaderies. Per tant, l'eix transversal ferroviari és un element fonamental per garantir la millora del desplaçament cap a la Catalunya Central i de la Catalunya Central cap a altres zones del país. De fet, ICV hem incorporat coses en el Pacte Nacional d'Infraestructures que permetran el tramvia pel voltant de Manresa, però no només això. Jo crec que aquests són els elements claus.

I després, una política industrial que aposti per la Catalunya Central, que ja sabem que no pot ser d'avui per demà, i que aposti per un determinat tipus d'indústria, aprofitant que en aquest territori ja hi ha el coneixement i la gent per tirar-la endavant. Aquí es pot desenvolupar un tipus d'indústria molt vinculada a les energies renovables que té unes determinades potencialitats.

- Parlant d'energies renovables i d'indústria ecològica, aquesta setmana s'ha fet pública la voluntat d'Iberpotash de fer un ERO de mig any que afectaria uns 800 treballadors. Des d'una formació que es defineix ecosocialista, com s'estableixen les prioritats davant d'una disjuntiva com la que provoca una explotació d'aquest tipus? Què pesa més, la mà d'obra que genera una empresa d'aquesta mida o la salinització de conques i la generació de residus que malmeten tant el territori?
- Crec que hem de garantir el manteniment de l'ocupació però a la vegada la responsabilitat ambiental i sostenible de l'empresa. I el que és veritat és que en els darrers anys s'hi ha intervingut; en un principi va costar, però hi ha hagut una intervenció per part del govern de la Generalitat i el departament de Medi Ambient. El que es tracta és de mantenir llocs de treball, però garantir que no es malmet el territori i crec que aquest equilibri és possible. Però per tot això es necessiten inversions a favor d'un tipus d'indústria que doni futur i que doni perspectiva de país, i en aquest cas a la Catalunya Central, on crec que hi ha alternatives i altres potencialitats.

- Recuperant el tema ferroviari, aquesta setmana també ha estat notícia el projecte del Tren Tram i ja han començat a sortir veus que no hi estan gaire d'acord, que temen que afecti molt la mobilitat, sobretot dins de Manresa, també hi ha qui ha proposat altres alternatives més o menys afortunades.
- Aquells que pensin que la mobilitat a Manresa es pot mantenir amb el vehicle privat tenen un problema. Ara, el repte és que, potser, les mobilitats han d'abandonar una mica el vehicle privat. Jo crec que precisament el tramvia, i el tramvia al Bages, et permet  que puguis deixar el cotxe a casa, que et puguis traslladar amb transport públic.

Això em recorda a quan es van començar a ordenar les zones per a vianants en els centres de moltes ciutats, i com els comerciants foren els primers en queixar-se, tot i que i són els comerços els grans afavorits després. Em fa pensar en la reflexió que s'encetava en diferents zones de Barcelona quan s'obria el tramvia, que ara s'ha convertit en una demanda per fer arribar el tramvia de punta a punta de la Diagonal. L'administració Sarkozy ha invertit milers de milions d'euros a potenciar el tramvia en ciutats petites o mitjanes com Manresa. Ara el que ha de pensar la gent de Manresa és com tira això endavant. El tramvia representa una oportunitat. I el tramvia de Manresa, ho dic per aquell a qui li agradi i per aquell a qui no, porta el segell d'Iniciativa, perquè és una reivindicació nostra de sempre i és una de les demandes que vàrem plantejar en el Pla Nacional d'Infraestructures.

- Pel que fa al tema de les Vegueries, que avui se'n parla molt, demà no se'n parla gens, després se'n torna a parlar una mica i ara sembla que ningú tregui el tema...
- Nosaltres ho tenim claríssim i creiem que és una de les assignatures pendents del govern de la Generalitat. No és raonable que set anys després aquestes Vegueries encara no s'hagin constituït. I la Catalunya Central és una realitat, una realitat consolidada. Amb problemes característics i amb reptes propis. Per tant no ho entenem i creiem que és una assignatura pendent. La Catalunya Central és una realitat que necessita d'una administració pròpia. I d'aquesta administració se n'hi diu Vegueria. I no té cap sentit que continuï supeditada, exceptuant el Solsonès, a la Diputació de Barcelona i a la província de Barcelona quan es tracta d'una realitat diferent a la metropolitana.

- De cara a les properes eleccions, situant-nos a un any vista, sembla que estan creixent les opcions electorals amb un perfil més monotemàtic. O sigui, hi ha un problema, o un aparent problema, i es munta un partit. Amb opcions tan diferenciades com Ciudadanos i Plataforma per Catalunya d'una banda i el que es mou al voltant de Reagrupament de l'altra. Com pot afectar la presencia en el Parlament de tants partits i d'aquest perfil, en cas que entrin? Estem passant del menú de cullera al fast food?
- En un escenari de crisi econòmica i de crisi de la política de partits, hi ha un risc a que la tendència pugui ser aquesta, i crec que hi poden haver vàries sortides. Hi ha una sortida a la italiana, que és la de la resignació de molta gent d'esquerres, la de la readopció de forces populistes i la de la que s'acaba instal·lant en la política aquella gent que vol treure un profit de la política. Jo no la descarto, però crec que està a les mans dels ciutadans que això no acabi passant.

Per això nosaltres insistim en que el què cal és ètica. ICV està fent propostes per a que tot sigui molt més transparent. Propostes que fèiem fa quatre anys i ens eren denegades, com per exemple el mailing conjunt, o l'aprofitament públic de la política urbanística: si el sòl és rústic i passa a urbà, és una decisió col·lectiva, no pot ser que l'aprofitament d'aquesta decisió col·lectiva sigui privat. També hem fet moltes altres propostes com la modificació del codi penal, per garantir que el patrimoni de diputats, però també d'alcaldes i regidors d'urbanisme sigui públic, perquè qualsevol canvi de patrimoni es pugui apreciar de seguida.

El que cal és recuperar la política en majúscules, el sentit d'allò que és col·lectiu. Perquè si no s'acaba instal·lant a la política aquell que només aposta per una sortida individual de la crisi, d'aquells que se'n volen aprofitar. I és això el què està en joc. Està en joc que molta gent es quedi a casa o bé pugui optar per alguna d'aquestes solucions populistes i parcials, que volen obviar que estan parlant de problemes molt complexos.

Crec que la política s'ha d'afrontar des de les conviccions, des dels valors profunds i des de les idees que crec que nosaltres tenim. I quina és la millor resposta? No dic que sigui fàcil i reconec que hi ha un cert risc. Seria un ingenu si cregués que el risc no existeix. Però hem d'alertar de quins són els problemes que tenim i quines són les sortides que hi ha. Perquè de sortides n'hi ha. Des dels valors de l'esquerra, la solidaritat i l'equitat; des de l'ecologia com a principal repte.

A mi m'al·lucina que avui el debat ambiental no estigui en el rovell de l'ou del debat polític. Em sorprèn que la gent no castigui aquells governs que no fan front al canvi climàtic, que és el principal repte que té la humanitat. I això és el que intentarem fer nosaltres. Feina de formació, de formiga, d'anar contra corrent moltes vegades.

- Sobre el tema de les consultes que s'iniciaran el proper dia 13 hem d'imaginar que ICV, com a formació, hi està a favor. De fet és l'exercici més democràtic possible preguntar al poble directament. Com explicaries, doncs, que la formació que encapçales en uns municipis voti sí, en altres no, en altres s'abstingui... Com expliques que no tingui un criteri únic en aquest cas?
- Bé, com tothom...

- Com tothom no, el PP vota arreu que no, i Esquerra i la CUP voten arreu que sí...
- Però PSC i CiU han votat en llocs que sí, en llocs que no i en d'altres indrets s'han abstingut. Com a partit. nosaltres respectem molt les consultes. Nosaltres hem participat en consultes anteriors com la del deute extern o la del 0'7% perquè creiem que és un exercici democràtic. Hem dit també que diríem que sí a les consultes que sortissin de la ciutadania i diríem que no a aquelles que tinguessin un ús clarament partidista, que també n'hi ha hagut algunes. I, per tant els nostres vots s'han situat depenent de si eren iniciatives ciutadanes o directament de partits. Nosaltres creiem que el dret a decidir és una cosa molt seriosa. I que el dret a decidir ha de ser a nivell nacional, a tot el país.

També entenem que el principal repte nacional que ara tenim és ll'instrument que ens ha de servir per desplegar l'Estatut, el finançament. I és veritat que ara mateix l'Estatut està en una situació delicada perquè algú el va portar al TC i hi va haver qui va permetre que es polititzés molt el TC. I ja hem dit que el que caldria és la dimissió de tot el Tribunal Constitucional. Aquesta és la nostra postura i, per tant, respecte de les consultes no són nostra via, perquè creiem que tota la carn a la graella l'hem de posar en l'Estatut i en el finançament. La realitat és massa complexa, no tot és blanc o negre. Hi ha altres punts que no són ni la independència ni l'autonomia com l'entenem fins ara.