Joan Herrera, candidat d'ICV-EUiA. Foto: Adrià Costa

Joan Herrera afronta les seves segones  eleccions com a candidat d'ICV-EUiA a la presidència de la Generalitat segur que les forces favorables a l'exercici del dret a decidir seran majoritàries el 25N, raó per la qual insisteix en què la clau electoral estarà en les polítiques econòmiques i socials.

- Com encaixa un partit com ICV, que incideix sobretot en l'eix social, en unes eleccions fortament polaritzades per l'eix nacional?

- En primer lloc cal dir que nosaltres hem tingut sempre un discurs nacional, però és obvi que el discurs social pesa i pesa molt. La gent sap que estem a favor del dret a decidir de forma inequívoca, però també sap que en aquestes eleccions ens juguem les polítiques concretes perquè tinc la sensació clara que el dret a decidir el tenim guanyat. Hi ha una gran transversalitat a la societat i una gran majoria de partits a favor del dret a decidir i això fa que molta gent, fins i tot molta gent independentista, cregui que això ja ho tenim guanyat, i òbviament ICV hi aposta de forma ferma, però el que cal el dia 25 és la reorientació de les polítiques econòmiques i això és el que intentem explicar.

- Molts votants tenen la sensació que ICV és una formació nouvinguda en l'acceptació del dret a decidir. És així?

- Mireu els estatus d'Iniciativa o els del Partit Socialista Unificat de Catalunya i trobareu que el dret a decidir nosaltres el defensem des de fa molt de temps. Altres que ara en parlen no sé si són nouvinguts, però el que sé és que jo he anat a Madrid moltes vegades a reivindicar el dret a decidir i mai hi he anat a pactar amb el PP. Potser podem rebre lliçons en altres coses, però d'aquest tema, no.

"Entenem que el més semblant a una Syriza catalana és Iniciativa, Verds i Esquerra Unida"

- Defensar el dret a decidir és el mateix que demanar la independència?

- No necessàriament. El que demanem al programa és un acord nacional pel dret a decidir, però per fer-ho amb un debat que se situï en quina comunitat política volem, no amb una lògica identitària. I desprès diem també que nosaltres volem un estat propi que pot tenir una relació federal o confederal amb la resta de l'Estat o bé una relació directament amb la Unió Europea.

- Però quin és el full de ruta d'ICV per aconseguir aquest estat propi?

- El que la gent decideixi per arribar a un país federal o confederal amb Espanya o directament amb la UE. Però la clau està en la no apropiació del procés per ningú. Això ha de ser un procés molt transversal, molt ampli i molt majoritari, i que s'ha de fer aconseguint que Catalunya sigui un sol poble, això és molt important.

- Izquierda Unida hi està d'acord al 100 per cent?

- IU va votar a favor amb una proposició no de llei d'ERC farà quinze dies, i a Galícia, la coalició que sumava el sobiranisme gallec de Beiras amb IU, Equo i l'Espazo Ecosocialista Galego ha tingut un gran resultat associant la conquesta de drets socials a la reivindicació dels drets nacionals. És més, a Madrid IU va votar a favor del dret a decidir, cosa que no van votar altres diputats i diputades, ja no del PP i el PSOE, sinó altres diputats i diputades catalans.

- Precisament l'Alternativa Galega de Esquerda era ben bé la Syriza gallega. En aquest sentit, vostès han perdut l'oportunitat de crear una Syriza catalana?

- Nosaltres entenem que el més semblant a una Syriza catalana és Iniciativa, Verds i Esquerra Unida. Ara bé, nosaltres hauríem volgut una coalició més àmplia i ho vam plantejar i crec que un bon resultat d'ICV-EUiA és la millor base pel dia després continuar construint. Aquest país necessita una alternativa al que representa Convergència i Unió, i una alternativa de país no supeditada a cap força d'Estat ni a CiU i la dreta nacionalista i nosaltres continuarem aspirant a fer-ho. Hauria estat millor ampliar més? I tant! Però no ha estat per falta de voluntat nostra.

- Si els resultats electorals ho permetessin, seria possible un nou tripartit?

- Crec que l'alternativa d'esquerres s'ha de construir a partir de bases diferents. No es pot renegar de tot el que va fer el tripartit, i crec que és un error bàsic fer-ho, però les bases han de ser diferents, ha de canviar el model de país.

- Joan Carles Gallego deia, en una entrevista a Nació Digital, que no era possible aquesta una nova unió de les esquerres si el PSC no solucionava el seu rebuig al dret a decidir.

"No es pot construir una alternativa d'esquerres sense el reconeixement i l'assumpció del dret a decidir"

- Hi estic d'acord, no es pot construir una alternativa d'esquerres sense el reconeixement i l'assumpció del dret a decidir, però tampoc no es pot construir si el debat és sobre com ens posem sota el paraigües convergent. Aquest es un debat que a nosaltres no ens interessa, no volem un paraigües, volem un marc diferent. Per tant el dret a decidir és fonamental, però el segon element és la voluntat de construir polítiques alternatives, perquè aquest país majoritàriament se sent d'esquerres però en canvi governa la dreta. A més, la CiU d'avui no nomes ha trencat amb l'anterior nacionalment, hi ha una ruptura prèvia, perquè hi havia una CiU més socialcristiana, més caritativa fins i tot i això que a mi no m'agrada gens la caritat, però hi havia una CiU que davant del dolor i el patiment feia polítiques socials. Ara aquella Convergència no hi és, n'hi ha una molt més neoliberal.

- Però entrarien en un govern de concentració amb CiU amb el dret a decidir com a objectiu prioritari?

- No. No amb les polítiques actuals neoliberals, no amb un president que va a Europa a parlar del país i no parla ni una línia de la necessitat de posar fi a les polítiques d'austeritat. Catalunya ha de tenir un lideratge que entengui que la llibertat del país la guanyem també derrotant les polítiques d'austeritat.

- Acabar amb les retallades és la seva proposta?

- Ens plantegem que passarà si continuem retallant, i passarà el mateix que els últims dos anys, que com més retalles, més afectes l'economia i les finances públiques. La solució és redistribuir per créixer i acabar amb el frau fiscal i fer que les grans herències tributin.

"La vaga del dia 14 és molt transcendent perquè és la primera vaga general europea"

- La vaga del dia 14 marcarà un punt d'inflexió en aquest sentit?

- La vaga del dia 14 és molt transcendent perquè és la primera vaga general europea. Per sortir de la crisi ens cal derrotar les polítiques d'austeritat, i de la mateixa manera que la Diada va situar el dret a decidir damunt la taula, les mobilitzacions massives del dia 14 poden aconseguir la reorientació de la política econòmica.

- Què farà ICV el dia de la vaga?

- El mateix que fa uns mesos, quan l'anterior vaga general.

- Amb la diferència que ara estem en campanya electoral.

- Sí, però si fa uns mesos no vam fer activitat parlamentària, aquest cop no farem activitats de campanya, anirem a les manifestacions i la nostra gent participarà als piquets.

- La majoria d'enquestes, excepte el CEO, vaticinen un creixement d'ICV. Quina valoració en fa?

- El que tenim clar és que ara hi ha molta gent que dubta, un 30%. I molta gent dubta votar-nos a nosaltres. La reflexió que faig és que en un moment excepcional cal votar excepcional, perquè apareixem com la segona opció en molts casos, i potser és hora que la segona opció passi a ser la primera, perquè cal una esquerra diferent en aquest país?

- La situació és excepcional per la crisi o per la situació nacional?

- Per les dues coses i per una tercera, per al crisi democràtica. Tenim una democràcia molt tocada.

Joan Herrera. Foto: Adrià Costa