Les empreses i els particulars que han pagat religiosament els seus impostos ara veuran (o no veuran res, perquè se n'ocultaran els noms) com els defraudadors tindran a la seva disposició una amnistia fiscal completa a canvi d'un sobrecost -mínim- d'un 10 per cent per a les persones físiques i un 8 per a les jurídiques. Fàcil i barat.

Amb tot plegat, els que ens recapten des de Madrid calculen que rebran uns 2.500 milions d'euros extres. Una mica menys de la meitat del que va regalar José Luis Rodríguez Zapatero (5.700 milions) entre el 2008 i el 2010, quan Espanya assegurava que superaria la renda per càpita de França en tres anys i encara sobraven 400 euros per a tothom.

Així ha acabat la Hisenda bananera espanyola, pidolant diner negre als delinqüents fiscals. Naturalment, qualsevol país veritablement democràtic descartaria una mesura d'aquest tipus, inimaginable en una economia eficient. Com també s'hi han negat les institucions basques que, simplement, han anunciat que no pensen aplicar l'amnistia fiscal en els seus territoris. A Biscaia, el diputat general, José Luis Bilbao (PNB) ha afirmat que una mesura d'aquestes característiques és "èticament inacceptable", "políticament indefensable" i "socialment injusta". I el mateix des de Guipúscoa, on la diputada d'Hisenda (Bildu) ha afirmat públicament que per lluitar eficaçment contra el frau, els ciutadans han de saber que Hisenda "té el mateix tracte amb tots els contribuents".

Hi ha un grapat de raons però només per l'amnistia, el PP no hauria de trobar cap aliat a Catalunya per aprovar els Pressupostos Generals de l'Estat.