El 17 d'agost, quan feia un any dels atemptats de Barcelona i Cambrils i s'havia organitzat un acte per commemorar les víctimes dels atacs, plaça Catalunya es va despertar amb un clar missatge polític dirigit a la corona. Durant la nit, un grup d'activistes havia penjat una gran pancarta a l'edifici numero 9 de la plaça on es podia llegir en anglès "El rei espanyol no és benvingut als Països Catalans". Malgrat que s'havia demanat evitar la politització de l'acte per respecte a les víctimes, la presència prèviament anunciada del monarca feia dies que generava tensions.

La pancarta, finalment, no es va treure, tot i que els Mossos d'Esquadra van intervenir amb la unitat de muntanya per controlar que no era il·legal ni tampoc perillosa. El pis havia estat cedit pel propietari als activistes i, per tant, no es tractava de cap ocupació il·legal. Per altra banda, la pancarta estava lligada per diversos extrems i suposava una gran dificultat treure-la. Davant d'això, i després d'assegurar-se'n, la policia catalana va sentenciar que aquesta "no posava en perill ni béns ni persones", així com tampoc la seguretat de l'acte del 17-A.

L'explicació dels Mossos d'Esquadra, però, no va agradar el govern espanyol ni tampoc la Fiscalia General de l'Estat. Si bé el primer es preocupava per la seguretat -la delegada del govern espanyol Teresa Cunillera va insistir en dues ocasions que hi podria haver problemes de seguretat-, el ministeri públic de l'Audiència Nacional valorava, ja llavors, un possible delicte contra la Corona perpetuat pels activistes, dels quals només un va ser identificat.

Un delicte amb difícil recorregut

La Fiscalia calibrava un possible delicte contra la Corona a l'entendre que es podria estar vulnerant l'article 486 del codi penal. Per això va obrir diligències i va demanar un informe als Mossos d'Esquadra perquè donessin compte de la situació. Ara per ara, el ministeri fiscal de l'Audiència Nacional segueix en el marc de la investigació i assegura a NacióDigital que "no s'han pres decisions, encara".

[blockquote]La Fiscalia analitza si existeix delicte contra la corona, tot i que les últimes sentències europees del TEDH indiquen que no prosperarà més enllà de l'Estat[/blockquote]
Per altra banda, els Mossos han recordat que ells actuen en funció d'allò que contempla el codi penal i, en aquest cas, a instàncies de la Fiscalia, no del govern espanyol o de la Casa Reial. "Fem el que fa qualsevol altra policia local o de l'Estat quan es demanen diligències", expliquen, siguin relacionades amb el rei i la seva família, o no.

En aquest punt, fonts del Departament d'Interior asseguren a aquest diari que, a més, el Govern no ha tingut cap tipus de relació amb la Casa Reial, sinó amb la Fiscalia. De fet, el president, Quim Torra, va anunciar el passat 22 de juny que la Generalitat trencava relacions amb la monarquia.

Ara, està a mans de Fiscalia desgranar el recorregut d'aquest presumpte delicte contra la Corona, tot i que les últimes sentències europees indiquen que no prosperarà més enllà de l'Estat. En primer lloc perquè la pancarta estava situada en un edifici privat i amb la conformitat del propietari. Però també per la jurisprudència que s'ha acumulat durant els últims mesos, relacionada amb aquest tipus penal. La sentència del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg sobre la crema de fotos del rei va ser un veritable cop de porta a la justícia espanyola. Si els tribunals europeus van apel·lar llavors als límits de la llibertat d'expressió i de pensament, en aquest cas no s'entendria una sentència en sentit contrari. 

El govern espanyol insisteix

Sigui com sigui, el govern espanyol insisteix. Després d'un primer avís de Cunillera -el mateix dia 17- que la pancarta podia suposar un perill, fa pocs dies la delegació que dirigeix va tornar a incidir en aquest aspecte. El 3 de setembre la delegada va enviar una carta al director general dels Mossos d'Esquadra, Andreu Martínez, on assegurava que la pancarta va suposar una "greu amenaça de seguretat" i li demanava explicacions sobre si la policia va comprovar que no hi hagués amagats mecanismes d'agressió.

[blockquote]La delegada del govern espanyol recorda als Mossos que la competència de protecció de les més altes autoritats de l'Estat recau en les forces i cossos de seguretat[/blockquote]
En la mateixa carta, Cunillera li recordava que, si bé els Mossos són els encarregats de vetllar per la seguretat a Catalunya, "no és menys cert que és competència de les forces i cossos de seguretat de l'Estat la protecció de les més altes autoritats", entre les quals el rei. 

Quin serà el recorregut de tot plegat? La pancarta es va despenjar el mateix dia 17 d'agost a la tarda, sense més incidents que la polèmica generada al respecte. De moment, la Fiscalia segueix estudiant-ho mentre que el govern espanyol dirigeix retrets al cos policial català, que s'ha manifestat en la seva defensa. Sense massa recorregut jurídic, però, la pancarta encara s'utilitza en el món de la política.