Aquesta és la primera de les activitats programades per aquest any 2010 per recordar el mite més rellevant del maquis català de després de la guerra. Així, els assistents han fet ús lliurement de la paraula en un torn obert d'intervencions sota un cel molt gris i un plugim que, ara sí ara no, venia acompanyat d'unes febles ventades. Els distints parlaments han recordat la fidelitat de Sabaté a l'ideari anarquista i el seu compromís amb la resta de companys del seu escamot, que havien mort el dia abans en el curs de la mateixa operació.
Per fer honor a la tradicional llibertat de pensament anarquista, hi hagut discrepàncies -amicals a més no poder- entre la conveniència de dignificar l'espai marginal on hi ha la tomba d'en Quico, o bé mantenir-la així com ara, a terra, discreta, "tal com a ell li hauria agradat", ha afirmat un dels oradors. En aquest moment hi ha un curs un projecte de millora del lloc, amb el suport de l'Ajuntament de la població.
Alguns militants veterans han rememorat el que havien sentit parlar de Quico a la gent més gran d'aquell temps, i s'han compromès a seguir venint al cementiri de Sant Celoni cada 5 de gener per fer honor als "combatents del poble". Jaume Rodri ha assenyalat que quan ell era petit, al seu Vic natal, "tota la canalla jugàvem a Massana i la Guàrdia Civil, però ningú no volia ser civil i tothom s'apuntava ser de la colla de Massana", en referència al també històric maquis del Berguedà. L'acte ha acabat amb el cant de l'himne llibertari "A las barricadas".
- Veure galeria de fotos
Enllaços externs
- Àlbum de fotos del maquis català
