El llegendari combatent del maquis català, Josep Lluís Facerias, serà homenatjat aquest dijous, dia 30, just al mateix punt de Barcelona on va morir en un enfrontament amb la policia el 30 d'agost de 1957. Nascut el 1920, Facerias va ser, junt anb Quico Sabaté i Ramon Vila Caracremada, un dels noms històrics de les guerrilles llibertàries que van seguir actuant a l'interior de Catalunya després de la Guerra civil.
L'homenatge, consistent en una ofrena floral, tindrà lloc a a la cruïlla dels passeigs d’Urrútia i del Verdum i del carrer Pi i Molist, on una placa a terra recorda la seva mort en un parany de la policia. Aquesta commemoració ha estat promoguda per veïns de Nou Barris, que es queixen "de la seva marginació de la memòria oficial sota la Transició i del nomenclàtor de Nou Barris: cap escola, cap parc, cap carrer ni cap plaça du el seu nom, ni tan sols en el mateix espai en què fou assassinat, per a més vergonya –un cop més– de la Comissió del Nomenclàtor de l’Ajuntament de Barcelona i del Consell de Districte de Nou Barris, perpetuadors simbòlics de l’encara inacabada negra nit del franquisme.".
Facerias va militar a les Joventuts Llibertàries, al Sindicat de la Fusta de la CNT i va integrar-se a la Columna Ascaso i després a la 28a. Divisió de l'Exèrcit Popular.
Més informació:
http://guerrilla-maquis.blogspot.com.es/2012/07/homenatge-josep-lluis-facerias.html
http://www.youtube.com/watch?v=KlA3BU7wK_A&feature=player_embedded
Homenatgen el maquis Facerias a Barcelona als 55 anys de la seva mort
L'acte té lloc avui dijous a Nou Barris
ARA A PORTADA
Publicat el 29 d’agost de 2012 a les 23:00
Et pot interessar
-
Política Elisenda Alamany presenta candidatura per liderar ERC a les municipals del 2027
-
Política El PP celebra el nou ajornament en l’oficialitat del català: «Europa no paga xantatges»
-
Política Collboni envia una carta a 31 alcaldes europeus per demanar-los el suport amb l'oficialitat del català a la UE
-
Política Espanya persisteix per fer caure el mur contra l'oficialitat del català a Europa
-
Política El Parlament denuncia la desinversió de l'Estat en infraestructures i els socis d'Illa critiquen l'ampliació del Prat
-
Política La progressista Ana Ferrer s'aparta de la cursa per la presidència de la sala penal del Suprem i deixa via lliure al candidat conservador