Diuen que la història és cíclica. I el que li ha passat durant l'obertura de campanya de Democràcia i Llibertat a Francesc Homs és el mateix que li va passar a Artur Mas amb Jordi Pujol, quan es presentava per primera vegada a les eleccions al Parlament. El president, va eclipsar llavors, i ha eclipsat ara, el candidat. I no és perquè el cap de llista de Democràcia i Llibertat no tingui taules. Les té. Però Mas, envoltat per l'èpica dels darrers temps, i encara més una negociació entre Junts pel Sí i la CUP que gira al seu voltant, està en una altra dimensió. 

Els estrategues de la coalició que agrupa Convergència, Demòcrates de Catalunya i Reagrupament haurien d'haver tingut en compte aquest factor, el de la immensitat d'Artur Mas. El contrast era inevitable. I s'ha fet evident no només en la posada en escena, sinó en el contingut. El president en funcions i candidat de Junts pel Sí a la investidura ha definit Homs com la seva "mà dreta" en els últims temps. I ha assenyalat que no cal ni que parlin per entendre's, que abans d'obrir la boca un ja sap què dirà l'altre. Si el que volia traslladar-se és simbiosi, s'ha aconseguit. Però Homs necessita créixer davant el públic. Potser ho reserva per més endavant.

Repte a Rajoy

Sigui com sigui, el que ha aconseguit, si més no, el candidat de Democràcia i Llibertat és un titular original. Ell mateix ha admès que les possibilitats que prosperi són remotes, però Francesc Homs ha reptat el president espanyol i candidat del PP a un cara a cara, en cas que tingui el "coratge" necessari per fer-lo. Una valentia que, fins ara, no han tingut els populars ja que s'han negat a dialogar davant el mandat democràtic emanat del 27 de setembre i de les successives mobilitzacions del sobiranisme. Això és el que ha posat sobre la taula el candidat de la coalició independentista. 

Francesc Homs ha intentat traslladar dos missatges. El primer és que els dirigents del PP no són valents i, en lloc de respondre amb el diàleg com fa el Regne Unit o el Canadà a les demandes d'autodeterminació, s'amaguen "sota les faldilles dels tribunals o dels fiscals". I la segona idea força que ha marcat el candidat ha anat dirigida a un públic divers i també al de més ordre, anant més enllà de l'èpica independentista. Al·ludint al "temps d'Advent", ha demanat el vot tant per defensar la "gent més feble" com perquè "les empreses puguin exportar". Economia productiva i estat del benestar. La clàssica recepta pujolista que tan bé va funcionar durant dècades. 

"Lleialtat i eficàcia"

El parlament d'Homs ha anat precedit del d'Artur Mas, davant de més de 500 persones al pavelló Nova Icària de Barcelona. El president en funcions s'ha mostrat convençut que el candidat de Democràcia i Llibertat actuarà "amb lleieltat i eficàcia" al Congrés dels Diputats. En aquest moment, li han xiulat les orelles per segona vegada al cap de llista d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida. Abans, li havien xiulat amb l'exmilitant del seu partit, Titón Lailla. I és que, segons Mas, ara ja no caldrà estar "penjat al telèfon" per assegurar que hi ha coordinació. "En algun altre moment, costava Déu i ajuda arribar a formular una posició conjunta, però això ja ha passat a la història", ha sentenciat el president en funcions. No calia dir res més. 

Artur Mas s'ha ficat el públic a la butxaca des del primer moment. Fins i tot abans de pujar a l'escenari. Qui l'ha precedit, el cap de llista al Senat i membre de l'UGT, Miquel Àngel Escobar, ha definit com el seu "moment d'orgasme" l'instant en què l'ha presentat perquè pugés a parlar. Vaja, que no ha faltat de res en aquesta obertura de campanya. Però, deixant de banda els moments eròtics, el que ha fet el candidat de Junts pel Sí a la investidura ha estat fer pujar la temperatura ambiental referint-se al procés: "Amb investidura o eleccions, anirem endavant". 

"País petit", en anglès

Pel que fa als elements ambientals, el que també s'ha pogut observar en aquest inici de campanya és que el fil musical que acompanyarà Homs, previsiblement, tindrà lletra de Miquel Martí i Pol, i música de Lluís Llach. Això sí, versionat pel cantant islandès, Halldor Mas. Amb això, els responsables de la campanya aconsegueixen posar el toc internacional –la interpretació és en anglès- i fer una aproximació, ni que sigui subliminal, als electors de Junts pel Sí que tenen el cantant de Verges com un referent d'aquest país que, sigui petit o no, està vivint uns moments intensíssims. 

L'acte, sense ser un bany de masses, ha estat ben organitzat, malgrat el que ha passat a l'inici. La seva conductora, la periodista Xantal Llavina, ha cridat diversos membres de la llista i s'ha hagut d'ajornar l'arrancada deu minuts. Encara no estava tothom a lloc. Tret d'aquest detall, la posada en escena era sòbria i elegant, amb dos microvídeos d'Homs i de Mas, i amb una penjada de cartell que ha consistit en aquests dos protagonistes tatxant les lletres "im" per deixar, només, el terme "possible". Marquèting polític en estat pur. En veurem els resultats.