El diputat del PDECat al Congrés, Francesc Homs, ha considerat que el judici al que s’enfronta a partir de demà al Tribunal Suprem (TS) pel 9-N és “innegablement polític” i ha alertat que donar una resposta penal al procés català, “cívic, democràtic i pacífic”, suposarà “la fi de l’estat espanyol”. En roda de premsa a la seu del partit, l’ex-conseller de Presidència ha afirmat que el Suprem serà el “diapasó” que marcarà el to sobre la resposta que s’ha de donar penalment al procés independentista i també al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) on es van jutjar l’ex-president Artur Mas i les ex-conselleres Joana Ortega i Irene Rigau.

Homs ha comparegut davant dels mitjans per expressar que a partir de demà es defensarà amb una “molt sòlida argumentació jurídica” i ha alertat que qui està “en fals” és l’Estat. De fet, ha explicat que farà servir les “contradiccions” de la pròpia Fiscalia que en un primer moment no va observar delicte i que també ha arxivat la denúncia que ell mateix va presentar contra el govern espanyol per incompliment de sentències del Tribunal Constitucional (TC). Homs intentarà posar de relleu aquesta “doble vara de mesurar” de la Fiscalia segons qui sigui jutjat i quina sigui la seva ideologia, ha dit. 

En aquest sentit, ha assegurat que aquestes contradiccions demostren que hi ha una “intencionalitat política” darrera del judici. A més, ha apuntat que suposa una “irregularitat” que una mateixa causa penal s’estigui jutjat en dues sales diferents, com passa en aquest cas. “Què passarà si les sentències són contradictòries?”, s’ha preguntat. 

Marcar el camí

Tot i això, Homs ha defensat que la seva sentència serà la que “manarà” perquè el judici es fa al Suprem. Així, ha augurat que el que decideixi el TS significarà la “resposta penal” que es dóna al procés “cívic” que té lloc a Catalunya, després que ja es conegui la resposta política i constitucional, que és de “menyspreu, ignorància i negació” o d’”utilització de males armes”. 

El fet que s’hagi arribat fins a una resposta penal a un procés “pacífic i positiu” demostra que l’estat espanyol “s’ha perdut i ha perdut”, ha asseverat el diputat. Ha afegit que és conscient que aquesta resposta penal no és contra la seva persona sinó que ell és un “pretext” i que el que es pretén és enviar un “missatge” al que planteja la ciutadania de Catalunya i que servirà també per a d’altres causes com la que hi ha contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. En línies general, ha dit que l’objectiu és “intimidar” davant la voluntat de fer un referèndum aquest any. 

Sigui quina sigui la sentència, Homs ha augurat que a l’Estat “ho tenen malament” ja que si l’absolen “a ningú li passarà pel cap dir que no es pot fer un referèndum” i, si el condemnen, el missatge que s’enviarà és que la democràcia “pot ser castigada” a l’estat espanyol. Aquesta darrera situació ha dit que és difícil de defensar internacionalment. 

Pel que fa a la resposta que creu que hauria de donar la societat catalana davant de la sentència, ha apuntat que hauria de ser la mateixa que s’ha vingut donat fins ara i ha apostat perquè la societat catalana “continuï endavant amb una actitud cívica”. 

El diputat no ha volgut concretar si contestarà a les preguntes de totes les parts, tot i que ha dit que té la decisió presa. L’exconseller ha posat també en valor que destaqui la “transversalitat” entre les persones que aquest dilluns li mostraran el seu suport o que ja ho han fet. 

“Cap credibilitat” a les informacions del 3%

En ser preguntat sobre les darreres les darreres informacions sobre el cas del 3% sobre el presumpte cas de finançament irregular de CDC, Homs ha dit que no li mereixen cap credibilitat perquè ja ha passat altres vegades “i s’ha demostrat que no era veritat”. Ha criticat també que aquestes informacions apareguin quan hi ha “moments clau”, ja sigui per al PDECat o per al procés independentista. El diputat ha recordat que la primera vegada que va conèixer una informació sobre aquest cas va ser fa 12 anys a través de la premsa i ha apuntat que aquestes informacions “mai s’acaben de demostrar ni consolidar per enlloc”. “No sé si és casual, però té pinta que no ho és vista l’experiència dels 12 anys”, ha dit. 

Sobre el mateix assumpte, ha recordat que en la campanya electoral del 2012 també van aparèixer informacions sobre aquest cas, així com més tard en la campanya electoral de les municipals en que l’afectat va ser Xavier Trias. El diputat ha dit que el que es busca és “crear una ombra de dubte” i “generar especulació” però ha defensat que després s’ha demostrat que aquestes informacions no eren certes. “També ho van fer amb Trias, es veu que tots tenim comptes a Suïssa, és al·lucinant. Després es va demostrar que no i ningú assumeix cap responsabilitat”, ha declarat. Per això, ha dit que l’experiència li ha “ensenyat” a no donar credibilitat a aquestes informacions. 

En ser preguntat sobre perquè aquestes informacions afecten el PDECat i no altres formacions independentistes, Homs ha contestat que és perquè és qui ha tingut poder en els darrers anys i qui ha fet “decantar la balança” pel que fa al moviment independentista. L’ex-conseller de Presidència ha dit que a l’Estat pensen que abans que el PDECat apostés per la independència n’hi havia d’altres però eren “petitons” i en canvi la seva formació “li ha donat dimensió”. 

“Encara no s’han assabentat que ja poden anar fent, que hi ha un poble al darrera d’aquesta causa i molta gent ha canviat de xip de manera total i això no els farà desistir del seu pensament i posició”, ha valorat.

Set membres de majoria conservadora

Homs declararà aquest mateix dilluns davant un tribunal format per set membres de majoria conservadora i presidit per Manuel Marchena, redactor de la sentència que el 2008 va inhabilitar l’expresident del Parlament basc, Juan María Atutxa. Arribarà al Suprem acompanyat d’una comitiva de suport integrada per representants del Govern de la Generalitat i del PDECat, ERC i En Comú Podem, a més de les entitats sobiranistes.

La Fiscalia basarà la seva acusació en el document que Homs va enviar a l’empresa T-Systems on demanava que continuessin les tasques malgrat la suspensió del referèndum per part del Tribunal Constitucional, mentre que Homs basarà part de la seva defensa en els arguments que la pròpia fiscalia va utilitzar per arxivar la querella pels mateixos delictes que va presentar contra Mariano Rajoy per haver incomplert les sentències del TC.