L'estelada, un símbol constitucional? Foto: Adrià CostaAquest titular podria ser el final d'una història. Un final factible si es té present la doctrina del Tribunal Constitucional sobre la interpretació dels principis polítics que inspiren l'Estat social, democràtic i dret com teòricament es defineix Espanya.
Amb aquesta intenció el grup parlamentari d'ERC ha presentat una proposta de resolució per tal que el Parlament reconegui l'estelada com a "bandera històrica" i com una bandenara catalana que representa un "anhel i una reivindicació democràtica, legítima, legal i no violenta. Una proposta de resolució que podria fer baixar la veu a la representant del govern de l'Estat a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, que a principis d'abril considerava l'estelada al mateix nivell que "la bandera de la banda de música del poble" . I a més, podria castigar amb fermesa aquells que impedeixen l'accés als esdeveniments esportius a aquells que branden banderes independentistes com va passar en la darrera final de Copa del rei jugat a Madrid.
La iniciativa d'ERC podria tirar endavant perquè el vigia d'Occident de la constitucionalitat espanyola ha avalat com a legítim l'independentisme. En diverses sentències, el Tribunal Constitucional recorda que la Carta Magna del 1978 no erigeix una "democràcia militant", sistema que obligaria als partits a mostrar la seva "adhesió" a la norma jurídica per poder esdevenir instruments polítics dins de la legalitat.
La doctrina constitucional sobre la legitimació de l'independentisme - que no del dret a decidir- és general i generosa a favor de la seva constitucionalitat. De fet, tres sentències força sensibles ( SSTC 48/2003 , 103/2008 i 31/2010 -entre les quals s'hi troba la que interpreta la llei de Partits impulsada per José Maria Aznar o la de l'Estatut-) descriuen l'independentisme o la reivindicació de la "secessió malgrat topar amb la indissoluble unitat d'Espanya que fonamenta la constitució" com una demanda "democràticament i constitucional legítima amparada pel sistema". És amb aquest argument, que els independentistes volen convertir en "oficial i històrica" l'estelada per l'ordenament jurídic espanyol.
La paradoxa, doncs, està servida. El Tribuna Constitucional garant de la constitucionalitat espanyola interpreta l'independentisme com una demanda democràtica i constitucional, i per extensió, seria més que probable que ho fes amb el seu símbol. I tot gràcies a uns independentistes que recorren a un Tribunal que, amb Catalunya, no ha mostrat una "simpatia interpretadora".
