Un president pot anunciar al seu país sang, suor, llàgrimes i, fins i tot, mil cinc-cents milions de retallada social. De vegades, en algun moment de la història, la persona que lidera un país ha de demanar sacrificis que aquella generació mai no havia hagut de fer. Però també és seva la responsabilitat d'assenyalar el camí del redreçament, de l'horitzó que marca l'èxit com a poble.
I això és el que no va fer ahir Artur Mas. Va assenyalar amb el dit quins són els culpables del fet que Catalunya estigui al llindar de la fallida, en especial l'estat que "centrifuga" el dèficit per a, acte seguit, cometre la deslleialtat d'acusar la Generalitat. I fins i tot va esmentar les exigències dels socis europeus. Però no va indicar el camí de sortida.
És possible que això formi part d'una estratègia. Si és així, el president té el deure de mesurar-ne el ritme i els temps. Però Artur Mas ha de ser conscient que la seva presidència s'escriurà als llibres d'Història. Com hi han passat tots els periodes claus de decadència i renaixença.
ARA A PORTADA
-
Política Catalunya entoma escèptica i resignada l'ajornament del finançament per seduir el PP Ferran Casas i Manresa | Lluís Girona Boffi
-
Societat El govern espanyol ja va advertir Educació sobre l'excés d'alumnes exclosos a les PISA Gerard Mira
-
Societat El TSJC aplica el 25% de castellà a una escola després de l'aval europeu Lluís Girona Boffi
-
Publicat el
15 de maig de 2012 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
El PSC fa números i constata que té una «majoria sòlida» al Parlament
-
Política
El Parlament deixa els expedients de Sílvia Orriols i Joan Garriga en una amonestació pública
-
Política
Sánchez es posa el vestit de candidat i es contraposa amb l'era «neoliberal» del PP
-
Política
El Suprem amnistia la mesa del Parlament de l'1-O
-
Política Illa no haurà de comparèixer al Parlament (per ara) sobre el fiasco de les proves PISA
-
Política Junts reclama la compareixença immediata d'Illa al Parlament pel fiasco de les PISA