Política

I el president va decidir...

ARA A PORTADA

Educació es torna a reunir amb els sindicats després de cinc hores de recés Gerard Mira
«Fem més miracles que la Moreneta»: els docents bloquen la basílica de Montserrat Redacció
La crisi al PSOE confirma Illa com a primer soldat de Sánchez Bernat Surroca Albet
El PP retalla distàncies amb Sánchez abans dels escàndols del PSOE, segons el CIS Lluís Girona Boffi
La calculadora pràcticament impossible de la moció de censura contra Pedro Sánchez Lluís Girona Boffi

Redacció

Publicat el 15 de maig de 2012 a les 21:59

Un president pot anunciar al seu país sang, suor, llàgrimes i, fins i tot, mil cinc-cents milions de retallada social. De vegades, en algun moment de la història, la persona que lidera un país ha de demanar sacrificis que aquella generació mai no havia hagut de fer. Però també és seva la responsabilitat d'assenyalar el camí del redreçament, de l'horitzó que marca l'èxit com a poble.

I això és el que no va fer ahir Artur Mas. Va assenyalar amb el dit quins són els culpables del fet que Catalunya estigui al llindar de la fallida, en especial l'estat que "centrifuga" el dèficit per a, acte seguit, cometre la deslleialtat d'acusar la Generalitat. I fins i tot va esmentar les exigències dels socis europeus. Però no va indicar el camí de sortida.

És possible que això formi part d'una estratègia. Si és així, el president té el deure de mesurar-ne el ritme i els temps. Però Artur Mas ha de ser conscient que la seva presidència s'escriurà als llibres d'Història. Com hi han passat tots els periodes claus de decadència i renaixença.

Escull Nació com la teva font preferida de Google