Un president pot anunciar al seu país sang, suor, llàgrimes i, fins i tot, mil cinc-cents milions de retallada social. De vegades, en algun moment de la història, la persona que lidera un país ha de demanar sacrificis que aquella generació mai no havia hagut de fer. Però també és seva la responsabilitat d'assenyalar el camí del redreçament, de l'horitzó que marca l'èxit com a poble.
I això és el que no va fer ahir Artur Mas. Va assenyalar amb el dit quins són els culpables del fet que Catalunya estigui al llindar de la fallida, en especial l'estat que "centrifuga" el dèficit per a, acte seguit, cometre la deslleialtat d'acusar la Generalitat. I fins i tot va esmentar les exigències dels socis europeus. Però no va indicar el camí de sortida.
És possible que això formi part d'una estratègia. Si és així, el president té el deure de mesurar-ne el ritme i els temps. Però Artur Mas ha de ser conscient que la seva presidència s'escriurà als llibres d'Història. Com hi han passat tots els periodes claus de decadència i renaixença.
ARA A PORTADA
Publicat el 15 de maig de 2012 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Illa reivindica Ernest Lluch com un garant de «la paraula, la raó i la veritat»
-
Política
ERC presentarà al·legacions per revertir la prohibició d'omplir garrafes de les fonts del govern de Martorell
-
Política
Revolta a ERC Barcelona: dimiteix la majoria de la direcció pel xoc amb la presidenta
-
Política
Ayuso exigeix la dimissió de Sánchez i l'acusa de «pràctiques pròpies d'una dictadura»
-
Política
El TC tomba l'intent dels barons del PP de boicotejar l'amnistia
-
Política
Jordi Pujol ja és a casa després d'una setmana ingressat