Un president pot anunciar al seu país sang, suor, llàgrimes i, fins i tot, mil cinc-cents milions de retallada social. De vegades, en algun moment de la història, la persona que lidera un país ha de demanar sacrificis que aquella generació mai no havia hagut de fer. Però també és seva la responsabilitat d'assenyalar el camí del redreçament, de l'horitzó que marca l'èxit com a poble.
I això és el que no va fer ahir Artur Mas. Va assenyalar amb el dit quins són els culpables del fet que Catalunya estigui al llindar de la fallida, en especial l'estat que "centrifuga" el dèficit per a, acte seguit, cometre la deslleialtat d'acusar la Generalitat. I fins i tot va esmentar les exigències dels socis europeus. Però no va indicar el camí de sortida.
És possible que això formi part d'una estratègia. Si és així, el president té el deure de mesurar-ne el ritme i els temps. Però Artur Mas ha de ser conscient que la seva presidència s'escriurà als llibres d'Història. Com hi han passat tots els periodes claus de decadència i renaixença.
ARA A PORTADA
Publicat el 15 de maig de 2012 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
El Suprem rebutja retransmetre en directe de la declaració de Santos Cerdán
-
Política
Puigdemont afirma que l'amnistia és una conquesta perquè reverteix part de la repressió però avisa que és insuficient
-
Política
ERC, Comuns i CUP demanen bloquejar un vaixell amb material per a armes israelianes
-
Política
Collboni, sobre l'ampliació de l'aeroport: «Nosaltres mengem de ser una ciutat internacional»
-
Política
Fre a l'arribada de les pistoles Taser a Barcelona: el PSC i el PP es queden sols
-
Política
El Govern relega el Premi Guillem Agulló