I el president va decidir...

Política

ARA A PORTADA

Política Habitatge al centre i crisi en educació: així arriba Illa al gran debat del Parlament Bernat Surroca Albet
Societat Jornada de mobilitzacions a Barcelona per exigir el decret d'habitatge Neus Climent / Agències
El despertador L'habitatge, un canvi de marc? Ferran Casas i Manresa
Política Sánchez treballa «contrarellotge» per alinear el bloc de la investidura per l'habitatge Natàlia Pinyol | Pau Espí Solé
Política Junqueras posa condicions a Sánchez per aprovar el decret d'habitatge: més topalls i pròrroga de dos anys als contractes Pau Espí Solé

Redacció

Publicat el 15 de maig de 2012 a les 21:59

Un president pot anunciar al seu país sang, suor, llàgrimes i, fins i tot, mil cinc-cents milions de retallada social. De vegades, en algun moment de la història, la persona que lidera un país ha de demanar sacrificis que aquella generació mai no havia hagut de fer. Però també és seva la responsabilitat d'assenyalar el camí del redreçament, de l'horitzó que marca l'èxit com a poble.

I això és el que no va fer ahir Artur Mas. Va assenyalar amb el dit quins són els culpables del fet que Catalunya estigui al llindar de la fallida, en especial l'estat que "centrifuga" el dèficit per a, acte seguit, cometre la deslleialtat d'acusar la Generalitat. I fins i tot va esmentar les exigències dels socis europeus. Però no va indicar el camí de sortida.

És possible que això formi part d'una estratègia. Si és així, el president té el deure de mesurar-ne el ritme i els temps. Però Artur Mas ha de ser conscient que la seva presidència s'escriurà als llibres d'Història. Com hi han passat tots els periodes claus de decadència i renaixença.

Escull Nació com la teva font preferida de Google