Un president pot anunciar al seu país sang, suor, llàgrimes i, fins i tot, mil cinc-cents milions de retallada social. De vegades, en algun moment de la història, la persona que lidera un país ha de demanar sacrificis que aquella generació mai no havia hagut de fer. Però també és seva la responsabilitat d'assenyalar el camí del redreçament, de l'horitzó que marca l'èxit com a poble.
I això és el que no va fer ahir Artur Mas. Va assenyalar amb el dit quins són els culpables del fet que Catalunya estigui al llindar de la fallida, en especial l'estat que "centrifuga" el dèficit per a, acte seguit, cometre la deslleialtat d'acusar la Generalitat. I fins i tot va esmentar les exigències dels socis europeus. Però no va indicar el camí de sortida.
És possible que això formi part d'una estratègia. Si és així, el president té el deure de mesurar-ne el ritme i els temps. Però Artur Mas ha de ser conscient que la seva presidència s'escriurà als llibres d'Història. Com hi han passat tots els periodes claus de decadència i renaixença.
ARA A PORTADA
Publicat el
15 de maig de 2012 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Els vots dels descendents de l’exili
-
Política Illa respon a Feijóo: «Qui diu que Catalunya està apagada és que està fora de cobertura»
-
Política
Illa reivindica el compromís de Tarradellas amb «la democràcia, la llibertat i la pluralitat»
-
Política
Feijóo ja es veu amb Vox al govern espanyol: «Pot funcionar»
-
Política
«Molta gent ja no pensa que el catalanisme sigui un punt de trobada útil, l'hem de refundar»
-
Política
L'estratègia de Jové i Salvadó per doblegar l'«últim de Filipines»