Mas saluda Herrera. Foto: Pere FranceschCap sorpresa. Com TV3, l'única cadena de televisió del món que saps qui protagonitzarà els nous programes de la propera temporada, fins i tot, d'aquí dues temporades o tres, el debat electoral d'aquest vespre no s'ha sortit del guió. Fins i tot, el candidat Joan Herrera, ecosocialista, ha tornat a fer tard, com el debat d'ara fa dos anys. I els solidaris Tena i Bertran s'han endut la palma arribant tots dos en la mateixa moto, fins a la porta dels estudis. Tot amenitzat per un piquet de benvinguda del comitè d'empresa de la casa.
La primera en arribar ha estat l'única dona debatent, la cap de files del PP, Alícia Sánchez Camacho. Es veu que això de ser dona requereix més temps per maquillatge. El següents han estat Alfons López Tena i Uriel Bertran, en la moto del segon. El misteri és on han aparcat. “On la deixo?”, preguntava Uriel als responsables polítics de la Corpo. Entremig anaven arribant membres del PSC. També estan dividits en això. Joan Ignasi Elena ha arribat als estudis de Tv3 amb una bossa de plàstic. Una bossa sospitosa com aquelles reutilitzables per portar els entrepans.
Ciutadans ha arribat amb tot l'estat major. Elegants, elegantíssims i en format Reservor Dogs envoltant Albert Rivera. A continuació ha estat el torn, també a peu, d'Oriol Junqueras, acompanyat del politburó del partit. Finalment ha arribat el socialista Pere Navarro, que ha baixat per una porta i s'ha avançat a l'equip que l'acompanyava. Navarro ha quedat sol entre la premsa gràfica i el cotxe que l'acompanyava. Finalment ha estat rescatat.
Artur Mas ha arribat en cotxe que ha l'ha deixat a pocs metres de l'entrada de l'estudi. Ha dit bona nit a tothom i s'ha aturat per permetre la feina als periodistes gràfics. És un vell llop de mar. I igual que el debat de 2010, l'ecosocialista Joan Herrera ha fet tard.
Tots han anat a maquillatge disciplinadament. Endreçats i arreglats han baixat al plató on s'han deixat retratar. Alguna broma concreta, forçada i sense elasticitat entre els candidats. Un aperitiu del que seria el debat. La tradició, encara que avorrida, sempre és maca de repetir.
