Política

I Macià digué: «Som en l’autèntic camí de les llibertats de Catalunya»

El discurs del president de la Generalitat, Francesc Macià, per la constitució del primer Parlament de Catalunya el 6 de desembre de fa 80 anys, plenament vigent

Ara a portada

Societat El preu del Park Güell: Louis Vuitton va pagar 573.000 euros a l'Ajuntament David Cobo
La setmanada Un funeral amb moltes pistes Oriol March
Societat Més romana que espanyola: l'Església catalana, davant del Vaticà post-Francesc Pep Martí i Vallverdú
Política Primer any sense conflictes constitucionals entre Catalunya i l’Estat Ona Sindreu Cladera
Política Espanya ha donat 46 contractes a indústries militars israelianes en plena guerra a Gaza Redacció

Redacció

Publicat el 07 de desembre de 2012 a les 18:58

Macià, amb els diputats per Lleida, el dia de la constitució del Parlament, el sis de desembre de 1932. Foto: Arxiu Parlament

Era el sis de desembre de 1932, dimarts, passaven cinc minuts de tres quarts de quatre de la tarda quan el Sr. Raimon d'Abadal, el diputat de més edat encetava una singladura històrica apassionant de la política catalana, presidia la primera sessió del Parlament de Catalunya.

Una cambra legitimada, malgrat les retallades espanyoles, per l'Estatut de Núria, que gairebé tres mesos abans, el 15 de setembre , Niceto Alcalà Zamora, President de la República, havia signat el decret que li atorgava plena operativitat política i jurídica.

Aquella sessió va estar marcada per un sentit, emotiu i profund discurs del president provisional de la Generalitat, Francesc Macià. Un discurs que malgrat ja ha complert 80 anys continua plenament vigent atesa la complexa situació de la política catalana.

Lluís Companys, president del Parlament escollit per aquella ocasió va donar pas a Macià que va encetar el seu discurs recordant la força moral i simbòlica de l'espai que la cambra ocupava. "Em plau saludar-vos, honorables Diputats de Catalunya, dintre aquests murs que el destí ha volgut que fossin, justament, els mateixos que alça per abatre Catalunya l’usurpador de les nostres llibertats. Renascut l’esperit immortal de la nostra raça, pren possessió victoriosa d’aquesta fortalesa, per celebrar-hi de nou Corts nostres, que hi dictaran lleis nostres, en llengua nostra", pronuncià el president provisional.

Una obertura que l'ajudava a fer memòria als diputats quina era la seva escomesa:
"Sentiu-la, la joia d’aquest moment! I, amb ella, la vostra responsabilitat, i la vostra glòria. Hi ha un poble alçat al voltant vostre. Escolteu la seva vibració! Recolliu els seus anhels! Realitzeu les seves esperances! Res ni ningú no pot privar-vos, ara, de plasmar-li aquella Catalunya, que, salvant-lo de la inquietud del viure, el meni cap als ideals!"

Unes declaracions que recorden a l'actual legislatura marcada per la històrica manifestació de l'11S i el creixent sobiranisme electoral mostrat en la representació parlamentària. Per reblar el clau, la part final del discurs de Macià sembla reivindicar el plantejament del dret a decidir i l'assoliment de la gran majoria per assolir la independència: "Som, per l’unànime voler del poble, en I’autèntic camí de les llibertats de Catalunya. Inclinem- nos en começar-lo davant els que el fressaren i no l’han pogut petjar. Fem-lo, entre tots, més ample i més segur. No donem un pas en fals, ni mai cap passa enrera. Que ens porti on el cor ens diu que vol anar Catalunya" . La història sinó es repeteix, vuitanta anys després es recorda a ella mateixa.