16
de maig
del
2021
Actualitzat
el
17
de maig
a les
17:43h
El Tribunal Suprem pot tenir l'última paraula en cas que s'acabin concedint els indults per als presos polítics. No seria la sala segona, presidida per Manuel Marchena i que va condemnar-los a penes d'entre nou i tretze anys de presó per sedició i malversació, sinó la tercera, la contenciosa-administrativa, que revisa les decisions de l'administració i està presidida pel magistrat castellà César Tolosa. En cas de recurs contra la decisió del govern espanyol, serà aquesta sala l'encarregada de revisar-la i podria arribar a anul·lar-la, com ha passat en diverses ocasions des de l'any 2013. El marge de maniobra és limitat, però el risc de tombar l'indult existeix. El govern espanyol, si vol concedir el perdó als presos, ho haurà d'argumentar bé.
La sala tercera, en aquest tipus de recursos, revisa les qüestions formals del procediment per concedir l'indult. El tribunal no pot entrar d'ofici a revisar els indults, cal un recurs previ, que tot apunta que hi serà. El PP, Vox i Ciutadans ja van advertir l'any passat, just quan el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, va anunciar que s'havien començat a tramitar, que s'hi oposarien perquè consideraven que el perdó als presos polítics era "il·legal". Si finalment s'acaben concedint, pot haver entitats o particulars que impugnin la decisió, fet que activaria el procediment als tribunals.
Fonts del Suprem detallen a NacióDigital que l'indult és un "acte de gràcia" del govern espanyol i que el tribunal "només" pot revisar-ne els "defectes formals". Això inclou, per exemple, la "falta de motivació" o de "justificació" per concedir l'indult. Les mateixes fonts remarquen que aquest recurs de cassació al Suprem "està molt limitat i té poc recorregut" però el marge interpretatiu és ampli. De tota manera, hi ha exemples recents en què l'alt tribunal ha tombat una decisió del govern espanyol. Fonts jurídiques consultades apunten que el Suprem té "agenda pròpia" i ha anat estenent més aquest control de les decisions de l'executiu en relació a la mesura de gràcia.
S'ha d'argumentar bé la decisió
El primer cas, de 2013, va ser el d'un conductor kamikaze indultat pel govern de Mariano Rajoy. El Suprem va tombar la decisió en considerar-la "arbitrària". Era el cas de Ramón Jorge Ríos Salgado, condemnat a 13 anys de presó per matar un jove de 25 anys després de conduir durant cinc quilòmetres en direcció contrària per l'AP-7 el desembre de 2003. Amb els informes de la Fiscalia i de l'Audiència de València en contra, el govern del PP el va indultar però el Suprem va tombar-ho per manca de fonament. Una qüestió "formal" va anul·lar la decisió final del govern espanyol.
La llei de l'indult, que data de 1870, estableix en el seu article 18 que la concessió de l'indult és per naturalesa "irrevocable" sempre que no hi hagi alguna clàusula en la mateixa decisió del consell de ministres que digui el contrari. La mateixa llei ordena que l'indult s'ha de justificar amb raons de "justícia, equitat i utilitat pública". Si no està ben argumentat en aquest sentit, el Suprem podria tombar l'indult dels presos polítics. El cas arribarà sobre la taula del consell de ministres amb els informes de la Fiscalia en contra i molt probablement també el del tribunal sentenciador, en aquest cas la sala penal del Suprem, que s'ha de pronunciar en els propers dies.
En aquesta situació, si el govern espanyol vol atorgar-los un indult total difícilment podria tirar endavant, perquè aleshores l'informe del Suprem sí que és vinculant. Si l'indult és parcial, haurà de justificar bé la decisió per esquivar un eventual veto de la sala contenciosa. El tribunal no hauria d'anar més enllà dels aspectes formals de la decisió, però delimitar quins són aquests punts o què es considera ben argumentat és difús i el Suprem pot tenir aquí un marge de maniobra significatiu. Si l'indult queda anul·lat, el govern espanyol podria tornar a aprovar-lo.
Ha passat altres vegades
Més enllà del cas del kamikaze, hi ha altres precedents d'indults anul·lats pel Suprem. L'alt tribunal va tombar l'any 2014 l'indult a l'exnúmero 2 del Banc Santander, Alfredo Sáenz, condemnat a tres mesos de presó per denúncia falsa. Va ser indultat pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero l'any 2011 i quan ja estava en funcions. Segons la sala tercera es va excedir en l'àmbit d'aplicació perquè es va pretendre que no l'afectés la normativa bancària, que inhabilitava Sáenz a continuar al capdavant de l'entitat per antecedents penals. El tribunal va concloure que això no podia ser objecte d'indult perquè la llei permet commutar penes, però no les conseqüències d'aquestes en l'àmbit administratiu.
El Suprem també va tombar l'indult d'una dona condemnada per desobediència per saltar-se la custòdia compartida de la seva filla amb el pare, condemnat a presó per maltractament. L'any 2018, el govern espanyol va decidir commutar la pena de sis mesos de presó imposada a la dona per 30 dies de treball comunitari. La sala tercera va tombar l'indult, el tercer que el govern concedia a la condemnada, per manca de justificació. Un altre cas fa referència a l'indult que va rebre el president de la UD Las Palmas, condemnat a tres anys per promoure construccions il·legals. L'indult va permetre-li eludir la presó. La sala tercera va tombar-lo perquè no es va demanar l'informe preceptiu a l'Audiència de Las Palmas, que havia modificat la resolució del tribunal sentenciador.
La sala tercera, en aquest tipus de recursos, revisa les qüestions formals del procediment per concedir l'indult. El tribunal no pot entrar d'ofici a revisar els indults, cal un recurs previ, que tot apunta que hi serà. El PP, Vox i Ciutadans ja van advertir l'any passat, just quan el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, va anunciar que s'havien començat a tramitar, que s'hi oposarien perquè consideraven que el perdó als presos polítics era "il·legal". Si finalment s'acaben concedint, pot haver entitats o particulars que impugnin la decisió, fet que activaria el procediment als tribunals.
Fonts del Suprem detallen a NacióDigital que l'indult és un "acte de gràcia" del govern espanyol i que el tribunal "només" pot revisar-ne els "defectes formals". Això inclou, per exemple, la "falta de motivació" o de "justificació" per concedir l'indult. Les mateixes fonts remarquen que aquest recurs de cassació al Suprem "està molt limitat i té poc recorregut" però el marge interpretatiu és ampli. De tota manera, hi ha exemples recents en què l'alt tribunal ha tombat una decisió del govern espanyol. Fonts jurídiques consultades apunten que el Suprem té "agenda pròpia" i ha anat estenent més aquest control de les decisions de l'executiu en relació a la mesura de gràcia.
S'ha d'argumentar bé la decisió
El primer cas, de 2013, va ser el d'un conductor kamikaze indultat pel govern de Mariano Rajoy. El Suprem va tombar la decisió en considerar-la "arbitrària". Era el cas de Ramón Jorge Ríos Salgado, condemnat a 13 anys de presó per matar un jove de 25 anys després de conduir durant cinc quilòmetres en direcció contrària per l'AP-7 el desembre de 2003. Amb els informes de la Fiscalia i de l'Audiència de València en contra, el govern del PP el va indultar però el Suprem va tombar-ho per manca de fonament. Una qüestió "formal" va anul·lar la decisió final del govern espanyol.
La llei de l'indult, que data de 1870, estableix en el seu article 18 que la concessió de l'indult és per naturalesa "irrevocable" sempre que no hi hagi alguna clàusula en la mateixa decisió del consell de ministres que digui el contrari. La mateixa llei ordena que l'indult s'ha de justificar amb raons de "justícia, equitat i utilitat pública". Si no està ben argumentat en aquest sentit, el Suprem podria tombar l'indult dels presos polítics. El cas arribarà sobre la taula del consell de ministres amb els informes de la Fiscalia en contra i molt probablement també el del tribunal sentenciador, en aquest cas la sala penal del Suprem, que s'ha de pronunciar en els propers dies.
En aquesta situació, si el govern espanyol vol atorgar-los un indult total difícilment podria tirar endavant, perquè aleshores l'informe del Suprem sí que és vinculant. Si l'indult és parcial, haurà de justificar bé la decisió per esquivar un eventual veto de la sala contenciosa. El tribunal no hauria d'anar més enllà dels aspectes formals de la decisió, però delimitar quins són aquests punts o què es considera ben argumentat és difús i el Suprem pot tenir aquí un marge de maniobra significatiu. Si l'indult queda anul·lat, el govern espanyol podria tornar a aprovar-lo.
Ha passat altres vegades
Més enllà del cas del kamikaze, hi ha altres precedents d'indults anul·lats pel Suprem. L'alt tribunal va tombar l'any 2014 l'indult a l'exnúmero 2 del Banc Santander, Alfredo Sáenz, condemnat a tres mesos de presó per denúncia falsa. Va ser indultat pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero l'any 2011 i quan ja estava en funcions. Segons la sala tercera es va excedir en l'àmbit d'aplicació perquè es va pretendre que no l'afectés la normativa bancària, que inhabilitava Sáenz a continuar al capdavant de l'entitat per antecedents penals. El tribunal va concloure que això no podia ser objecte d'indult perquè la llei permet commutar penes, però no les conseqüències d'aquestes en l'àmbit administratiu.
El Suprem també va tombar l'indult d'una dona condemnada per desobediència per saltar-se la custòdia compartida de la seva filla amb el pare, condemnat a presó per maltractament. L'any 2018, el govern espanyol va decidir commutar la pena de sis mesos de presó imposada a la dona per 30 dies de treball comunitari. La sala tercera va tombar l'indult, el tercer que el govern concedia a la condemnada, per manca de justificació. Un altre cas fa referència a l'indult que va rebre el president de la UD Las Palmas, condemnat a tres anys per promoure construccions il·legals. L'indult va permetre-li eludir la presó. La sala tercera va tombar-lo perquè no es va demanar l'informe preceptiu a l'Audiència de Las Palmas, que havia modificat la resolució del tribunal sentenciador.