Ahir es va fer pública la segona enquesta -després de la que va encarregar la UOC a finals de 2009- en la qual el sí a la independència guanya de forma clara. I també és la segona vegada en què es posa de manifest la solidesa argumental del sí -amb motivacions democràtiques i econòmiques, sobretot- en contrast amb la fragilitat del no, aferrat a la nostàlgia i a conceptes propis del pensament màgic com "preservar la unitat d'Espanya".

Crec que ha arribat el moment en el qual els partidaris d'un futur espanyol per a Catalunya han de presentar la seva oferta. Cal saber quins compromisos garanteix l'Estat actual per a aquesta societat i què hi guanyaran els set milions llargs de catalans mantenint el centre de decisió a Madrid.

De moment, el projecte català del PP és estrictament identitari, de defensa de la seva llengua i dels toros. Esquemàtic, però clar i castellà. Falta per concórrer el PSC, del qual se sap que promou una Catalunya espanyola, però no queda clar en quines condicions.

I queda, com sempre, CiU. Amb la "C" cada cop més lluny de la "U". Així que una de les claus està en si la "i" es manté. O no.