El president de la Fundació Campalans i durant molts anys home fort de l'aparell del PSC, Miquel Iceta, ha recuperat aquest vespre un dels papers que més li agrada representar, el d'ideòleg dels socialistes en temps que a Nicaragua estan "desorientats" per la centralitat del debat polític català ocupat per la consulta sobiranista. Ho ha fet per apuntar que si l'Estat espanyol no deixa cap marge els partits que aposten per una tercera via com la federal es "trencaran".


En un acte celebrat pel Centre d'Estudis Jordi Pujol i per la Fundació Catalunya Europa a l'Ateneu Barcelonès,  Iceta ha defensat el catalanisme federalista davant dos contertulians manifestament independentistes com Ignasi Llorente, ex-home fort de la direcció d'ERC quan en aquesta hi manava Joan Ridao, i Vicenç Villatoro, escriptor i amb carnet de CDC. Iceta ha definit el PSC com un "partit creat per no haver d'escollir entre el papa i la mama però pot arribar un moment que si no ens deixen reformar la Constitució, una reforma que s'haurà de votar, i no deixen votar-la hauran de triar i és evident que aquests partits es trencaran". 

El capdavanter de la reforma federal que proposa Pere Navarro, ha admès la dificultat d'intentar aquesta via després del "cop de porta de la sentència de l'Estatut" i del "dany democràtic que va comportar". Ara bé, ha insistit en la validesa d'aquesta fórmula per intentar sortir de l'atzucac. "Espanya ha de fer números del que suposa la secessió i Catalunya ha de tenir clar que pot marxar d'Espanya però no de la península i haurà de decidir com ha de conviure amb els seus veïns", ha deixat caure.


Serà prou fort l'independentisme?


Iceta que s'ha definit federalista "abans que socialista", ha posat en dubte la fortalesa del bloc independentista tot advertint "si que el procés de separació es fa de manera acordada molts problemes que planteja el procés desapareixeran, però sinó molts catalans no s'ho miraran amb tanta simpatia".

"El catalanisme ha passat per grans moments d'eufòria i després per grans moments de depressió, i sovint no ha calculat la mida de les seves forces", ha insistit. En aquest sentit ha assenyalat que "els catalans no s'han preocupat mai de l'Estat, en canvi els espanyols fa molt temps que s'hi dediquen".