ICV planteja un front comú per pressionar el govern espanyol

Joan Herrera assegura que no donaran suport a cap partit que no accepti l'exercici pràctic del dret a decidir i crida les altres formacions catalanes a fer el mateix

Publicat el 03 d’abril de 2015 a les 08:04

Joan Herrera. Foto: ACN


ICV ja té un full de ruta propi per encarar el cicle electoral que comença amb les eleccions municipals i que tindrà en el 27-S i les eleccions generals el punt culminant. En una entrevista a l'ACN, el coordinador nacional del partit, Joan Herrera, explica que el Consell Nacional del passat cap de setmana va donar vistiplau al "pacte per la democràcia" que, en breu, faran arribar a partits i entitats. Es tracta d'un document que compromet els seus signants a no renunciar al referèndum sobre el futur de Catalunya i a no donar suport a cap partit espanyol que no accepti l'exercici pràctic del dret a decidir.

Els ecosocialistes no avalaran, en cap cas, el caràcter plebiscitari d'unes eleccions i volen acordar els punts principals d'aquest pacte amb CiU, ERC, EUiA, CUP, Procés Constituent, Podem i, "fins i tot", el PSC.

A ICV estan convençuts que el referèndum o la consulta són les úniques vies de reconeixement internacional del nou estatus de Catalunya, ja sigui la independència o l'estat lliure associat que ells plantegen.

Les enquestes preveuen majories "ajustades" al Congrés dels Diputats després de les properes eleccions a les Corts i Herrera està convençut que aquesta situació genera una "oportunitat" perquè els partits polítics catalans influeixin sobre el futur executiu de l'Estat.

Un altre de les qüestions importants que inclou el "pacte per la democràcia" és l'obertura d'un procés constituent "per establir noves regles que canviïn allò que avui desfigura la democràcia, com la profunda desigualtat i el segrest de les decisions econòmiques per part de les grans empreses". ICV planteja el 27-S i les properes eleccions al Congrés com l'inici d'un procés constituent en el què "es repartiran noves cartes".

No renunciaran a participar en la definició de les noves regles del joc, encara que rebutgin el plebiscit del 27 de setembre. Ara bé, mentre es debati el procés constituent, ICV no renunciarà a canviar les majories de govern a Catalunya. "Els partits d'esquerra ens ho haurem de fer mirar si no som capaços de construir una alternativa amb la feblesa que té CiU. ICV, Podem, però també ERC", opina Herrera.

El document aprovat pel Consell Nacional d'ICV també planteja la necessitat d'impulsar un "pla de rescat social" des de tots els nivells administratius, començant pels governs locals. Fa algunes setmanes que l'executiva ecosocialista va presentar els deu compromisos principals d'aquest pla: la creació d'ocupació a partir d'una "economia social verda", l'impuls d'una llei per "al treball digne", l'aprovació de la renda garantida de ciutadania, la lluita contra la pobresa energètica, el dret a "una segona oportunitat" en matèria d'habitatge, la promoció d'una educació pública "de qualitat", l'enfortiment del sistema públic sanitari, del de pensions, l'ajuda a la dependència i la plena igualtat entre homes i dones.

Els ecosocialistes no se sumaran al full de ruta de CDC i ERC

Herrera avança que demanaran reunions bilaterals amb els partits polítics catalans -excepte amb aquells que estan frontalment en contra del dret a decidir- i també amb les organitzacions socials, per tal de fer-los arribar el full de ruta d'ICV. No es plantegen, per tant, tornar-se a unir a la Taula de Partits per l'Estat Propi, que van abandonar després de la formalització de l'acord entre Artur Mas i Oriol Junqueras el passat 14 de gener.

L'aspiració nacional d'ICV

El passat 28 de febrer, la convenció nacional d'ICV va aprovar de forma majoritària (87% a favor) el document que fixa l'aspiració nacional del partit. Els ecosocialistes no descarten la independència -si així ho decideix la ciutadania en un referèndum-, però plantegen la creació d'un nou Estat català "lliure i sobirà" que es mantingui dins l'estructura administrativa d'Espanya. La Generalitat tindria plenes competències i decidiria, de mutu propi, quines comparteix amb l'estat espanyol i la Unió Europea. El document veu "constituents" però no "plebiscitàries" les eleccions del 27-S i confia que se'n derivi el mandat de redactar una Constitució catalana "igualitària, plural, participativa i paritària".