31
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
19:19h
El líder de Podem, Pablo Iglesias, ha intervingut aquest divendres a les 35 Jornades del Cercle d'Economia a Sitges, entorn el tema "Europa i Espanya després de les eleccions". Per a Iglesias, l'Estat espanyol ha de ser una referència alternativa al que ara representa el govern italià amb presència de Matteo Salvini: "Aspirem a formar part d'un govern que sigui una alternativa a Itàlia". Iglesias ha proclamat, en relació a les declaracions de Pedro Sánchez, que no es poden dir coses en campanya i fer el contrari després.
Iglesias ha propugnat "un govern de coalició estable i coherent" que representi "una referència en el marc de la Unió Europea". "La sort d'Espanya es juga a Europa", ha asseverat. Segons Iglesias, "el populisme blanc i l'extrema dreta" han trobat la porta oberta a Europa per una greu situació de desigualtat fruit de la crisi econòmica. Iglesias ha defensat que l'economia catalana i l'espanyola han de ser més productives i necessiten "reformes progressistes".
Sobre Barcelona: una "entesa de forces progressistes"
Sobre la política de pactes que ha de seguir Ada Colau a Barcelona, Pablo Iglesias ha afirmat que els acords al consistori de Barcelona corresponen a Barcelona en Comú, però ha mostrat la seva confiança per "una entesa amb les forces progressistes" i ha aprofitat per desviar la resposta cap al PSOE, reclamant altre cop "una coherència programàtica" a l'hora d'arribar a pactes, fent referència als moviments socialistes per acostar-se a Ciutadans.
El dirigent d'esquerres ha definit els trets bàsics del sistema polític, amb un sistema de cinc partits i dos subsistemes polítics: el basc i el català. Iglesias ha afirmat que la democràcia espanyola té un repte pendent: incorporar del talent emprenedor basc i català en el govern del país. "No es pot construir Espanya sense el talent emprenedor català i basc", ha assegurat. El "trio de Colón", ha dit, s'oposa a que aquest talent emprenedor sigui present en el govern de l'Estat.
Programa de govern
Iglesias ha detallat alguns eixos d'un programa de govern amb Pedro Sánchez, com un pla estratègic d'inversions que afronti la desocupació i els riscos de desacceleració, desterrant les polítiques d'austeritat fiscal; un pla Horitzó Verd per respondre a les exigències de la crisi climàtica; inversions morades (un conjunt d'inversions que permetés la bretxa salarial, amb ampliació de permisos de paternitat i cobertura pública des dels 0 a 3 anys); impulsar el procés de transició tecnològica amb garanties per a tots, o la derogació de la reforma laboral (convertir els contractes temporals en indefinits).
Iglesias ha recordat que l'increment del salari mínim, una proposta de Podem aprovada per l'executiu de Sánchez, no s'ha traduït en una pèrdua de llocs de treball. Ha advocat per generalitzar una setmana de 34 hores una jornada laboral de set hores de dilluns a dijous i una de sis hores els divendres. Ha propugnat la reducció de l'IVA per les partides de primera necessitat i un impost per a les grans fortunes.
El president del Cercle, Juan José Brugera, en una intervenció inicial, ha qualificat el conflicte català com el problema polític més greu que afronta Espanya des de fa dècades. Ha recordat el document de l'entitat en pro d'una sortida negociada. Ha defensat l'economia oberta i el paper jugat per l'empresariat, que "ha sabut respondre a les exigències del moment", reclamant que es doti als emprenedors de tots els instruments que permetin garantir el creixement. Brugera ha estès un pont amb Iglesias, insistint en els reptes de la cohesió social i les desigualtats, i saludant que ja han acabat els governs amb majories incontrovertibles i que és hora de pactes i acords.
Iglesias ha propugnat "un govern de coalició estable i coherent" que representi "una referència en el marc de la Unió Europea". "La sort d'Espanya es juga a Europa", ha asseverat. Segons Iglesias, "el populisme blanc i l'extrema dreta" han trobat la porta oberta a Europa per una greu situació de desigualtat fruit de la crisi econòmica. Iglesias ha defensat que l'economia catalana i l'espanyola han de ser més productives i necessiten "reformes progressistes".
Sobre Barcelona: una "entesa de forces progressistes"
Sobre la política de pactes que ha de seguir Ada Colau a Barcelona, Pablo Iglesias ha afirmat que els acords al consistori de Barcelona corresponen a Barcelona en Comú, però ha mostrat la seva confiança per "una entesa amb les forces progressistes" i ha aprofitat per desviar la resposta cap al PSOE, reclamant altre cop "una coherència programàtica" a l'hora d'arribar a pactes, fent referència als moviments socialistes per acostar-se a Ciutadans.
El dirigent d'esquerres ha definit els trets bàsics del sistema polític, amb un sistema de cinc partits i dos subsistemes polítics: el basc i el català. Iglesias ha afirmat que la democràcia espanyola té un repte pendent: incorporar del talent emprenedor basc i català en el govern del país. "No es pot construir Espanya sense el talent emprenedor català i basc", ha assegurat. El "trio de Colón", ha dit, s'oposa a que aquest talent emprenedor sigui present en el govern de l'Estat.
Programa de govern
Iglesias ha detallat alguns eixos d'un programa de govern amb Pedro Sánchez, com un pla estratègic d'inversions que afronti la desocupació i els riscos de desacceleració, desterrant les polítiques d'austeritat fiscal; un pla Horitzó Verd per respondre a les exigències de la crisi climàtica; inversions morades (un conjunt d'inversions que permetés la bretxa salarial, amb ampliació de permisos de paternitat i cobertura pública des dels 0 a 3 anys); impulsar el procés de transició tecnològica amb garanties per a tots, o la derogació de la reforma laboral (convertir els contractes temporals en indefinits).
Iglesias ha recordat que l'increment del salari mínim, una proposta de Podem aprovada per l'executiu de Sánchez, no s'ha traduït en una pèrdua de llocs de treball. Ha advocat per generalitzar una setmana de 34 hores una jornada laboral de set hores de dilluns a dijous i una de sis hores els divendres. Ha propugnat la reducció de l'IVA per les partides de primera necessitat i un impost per a les grans fortunes.
El president del Cercle, Juan José Brugera, en una intervenció inicial, ha qualificat el conflicte català com el problema polític més greu que afronta Espanya des de fa dècades. Ha recordat el document de l'entitat en pro d'una sortida negociada. Ha defensat l'economia oberta i el paper jugat per l'empresariat, que "ha sabut respondre a les exigències del moment", reclamant que es doti als emprenedors de tots els instruments que permetin garantir el creixement. Brugera ha estès un pont amb Iglesias, insistint en els reptes de la cohesió social i les desigualtats, i saludant que ja han acabat els governs amb majories incontrovertibles i que és hora de pactes i acords.