Feia anys que a banda i banda de la plaça Sant Jaume no hi havia dirigents del mateix color polític. El PSC es troba a la cresta de l'onada i governa Barcelona i Catalunya i aquest poder s'ha visibilitzat aquest divendres en la primera reunió del president, Salvador Illa, i l'alcalde, Jaume Collboni, al Palau de la Generalitat. En la trobada han pactat prioritzar l'accés a l'habitatge i la millora de la seguretat, així com la necessitat de reforçar la xarxa de transport públic i altres elements de mobilitat, o la millora de l'espai públic i la qualitat de vida als barris.
Ha estat una primera presa de contacte per marcar l'ordre del dia d'una trobada més institucional prevista pel 4 de setembre on abordaran l'agenda conjunta. Les dues parts han fixat aquestes qüestions per "garantir el progrés social amb una ciutat més habitable, pròspera i saludable", han assegurat fonts de l'executiu, amb l'horitzó del 2035. La reunió, de caràcter informal, s'ha fet al saló de la Mare de Déu de Montserrat, que ha recuperat la bandera espanyola juntament amb la catalana i l'europea. Amb els governs independentistes, la bandera espanyola presidia la Generalitat, però a les reunions només hi havia la Senyera i la bandera d'Europa.
Illa ha saludat Collboni a les portes de Palau, escenificant la nova etapa política que s'ha obert a plaça Sant Jaume amb els socialistes al capdavant de l'Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat. És la primera reunió pública del nou president a Palau. Es dona la circumstància que Illa va ser cap de gabinet de Collboni, quan l'ara alcalde va guanyar les primàries per presentar-se a l'Ajuntament l'any 2014. Quan el PSC va entrar al Govern d'Ada Colau, Illa va ser nomenat gerent d'Empresa.
Sigui com sigui, Collboni té sobre la taula la voluntat de mantenir el decret aprovat per l'executiu de Pere Aragonès per frenar els pisos turístics. Necessita l'aval del Govern per tirar endavant la seva promesa d'eliminar en cinc anys 10.000 pisos turístics a la ciutat. Altres carpetes que tenen obertes l'ajuntament i la Generalitat són la modificació de la taxa turística, la limitació dels creuers o la construcció de pisos socials a Barcelona, que es va aturar en no aprovar els pressupostos de 2024.