Primera Nit de l'Empresa de la patronal terrassenca Cecot des de l'inici del mandat de Salvador Illa, que avui ha presidit la 29 edició d'un encontre que és econòmic, però que té també molt de termòmetre polític i social. Els empresaris han rebut avui Illa en un Auditori de Barcelona on han ressonat amb comoditat les paraules de Xavier Panés en defensa del "paper fonamental de les institucions" i del paper de l'empresa.
Panés ha assenyalat que l'economia catalana i l'espanyola "en general, van bé", però ha alertat que la ciutadania s'està empobrint amb relació a la mitjana europea i que el PIB per càpita és menor a la resta del nostre entorn, amb una caiguda de la productivitat, absentisme, manca de treballadors en tots els sectors que, junt amb l'envelliment de la població, dibuixa un futur "poc esperançador". "Cal Re-accionar", ha dit, esmentant el que és el lema d'aquesta edició.
El president de la Cecot ha reclamat "abraçar una nova era d'industrialització i posar la indústria al centre". Després de dir que "Catalunya és el motor industrial d'Espanya", ha afirmat que "liderar la reconversió econòmica passa per un millor finançament de Catalunya". Panés ha demanat que la millora dels serveis socials no s'ha de suportar sobre més pressió fiscal sinó sobre "un nou marc de finançament per a Catalunya".
El president Illa ha cridat a recuperar l'empenta i la confiança, i la capacitat d'innovació de Catalunya. "Els vuit milions del país som Europa -ha dit-, som a la UE, tenim una inflació relativament millor que la del nostre entorn, però també hi ha senyals que ens esperonen a fer les coses millor, com la productivitat i la renda per càpita". Però ha reclamat "confiança, perquè hem sortit de la pandèmia i de la crisi energètica".
"On volem anar? Crec que el consens ampli a Catalunya és generar més prosperitat, amb estat del benestar i una democràcia", ha assenyalat el president de la Generalitat. Illa s'ha marcat com a objectiu ambiciós a l'abast el de "tornar a liderar econòmicament Espanya" i ser "un dels motors econòmics d'Europa". "El primer que necessitem són les institucions", ha afirmat, coincidint plenament amb el president de Cecot. illa ha al·ludit a l'actitud "irresponsable" d'Isabel Díaz Ayuso per negar-se a reunir-se amb el president del govern espanyol. "Volem guanyar el partit jugant millor a futbol, sense fer trampes ni comprar l'àrbitre", ha assenyalat.
"Rebuig" a la reducció de jornada
Panés ha al·ludit a la "crisi de confiança" entre governs, ciutadans i empreses, i ha subratllat que l'empresa és "la cèl·lula mare de l'economia", expressant el "rebuig" a la reducció de la jornada laboral de 37 hores i mitja "si no s'acompanya de mesures que contrarestin els efectes negatius, perquè tindrà un impacte directe sobre la productivitat, sobretot de les pimes". Panés ha criticat la manera com es vol fer, que ha considerat que trenca amb l'esperit del diàleg social, i ha reclamat mesures complementàries com reduir les cotitzacions per a les pimes o augmentar el nombre màxim d'hores extra.
Des de Cecot s'ha demanat també una reforma de l'administració perquè, segons la patronal, mentre l'empresa i la ciutadania s'està adaptant als canvis disruptius que s'estan produint, l'administració mostra dificultats per estar a l'alçada de les velocitats imperants: "No té cap mena de sentit que destinem més temps a omplir formularis que a produir".
El ministre Jordi Hereu ha elogiat "l'economia del territori" per la seva aposta per la reindustrialització i pel benestar de la gent, i l'ha vinculat als "valors d'Europa i aquesta part del món que encara valora la democràcia". Ha advocat per "reactivar els motors industrials", afrontar el repte de la productivitat i impulsar l'economia que, a diferència d'alguns fons, saben què són i a on van.
Una mirada a les Nits de l'Empresa permet posar el termòmetre a la política dels darrers anys. Durant el procés, la patronal -històricament, amb bona sintonia amb el món convergent- va mostrar empaties sobiranistes. Després de la sentència de l'1-O, l'aleshores president, Antoni Abad, va proclamar que "el sistema falla quan legalitat i drets humans es contraposen". El 2021, el to havia canviat i les reivindicacions econòmiques recuperaren protagonisme. L'arribada de Panés refermà la inflexió. El seu "més tocar de peus a terra" del 2022 va ser explícit, davant un públic amb nodrida presència del PSC. L'any passat, l'acte va incloure la trobada entre el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i Pere Aragonès en plenes negociacions per investir Pedro Sánchez.
La Nit de la Cecot ha tornat a Barcelona. Fa uns anys, celebrar la festa a l'Auditori va contribuir a fer més crítica la tensió amb Foment del Treball. En temps de Joaquim Gay de Montellà, la patronal vallesana va ser expulsada de Foment, que veia amb desconfiança els moviments de Cecot. Amb Josep Sánchez Llibre, la Cecot va tornar a Foment. Ara les velles desconfiances semblen cosa del passat. Els terrassencs tenen associats i gremis a Barcelona i han convertit en itinerant la seva Nit.
L'acte ha reunit les figures més destacades de la política i l'economia, des dels expresidents Jordi Pujol, José Montilla, Artur Mas i Pere Aragonès, als presidents de la Fira, Pau Relat; Cambra de Barcelona, Josep Santacreu; Pere Navarro, del Consorci de la Zona Franca, i Gerardo Cuerva, president de Cepyme, entre d'altres.
S'han lliurat guardons a les empreses Editorial Clie i Casas The Shoe Town i Companyia General Càrnia (empreses centenàries), l'Institut Industrial de Terrassa (associacionisme), Coca-Cola Europacific Partners (sostenibilitat), Comexi i Mat Group (transformació digital), Torrons Vicens (comerç innovador), Centres Mercè Torguet (millor iniciativa jove), Escola Ginebró (Pime responsable) i Azbil Telstar (empresa saludable). El reconeixement a la personalitat 2024 ha estat per a Joan Planes.