La Generalitat tindrà competències, per primera vegada, sobre l'impost de Matriculació (IEDMT). La transferència s'articularà a partir d'un model de gestió compartida entre els òrgans tributaris espanyol i català perquè comparteixin "informació, procediments i tecnologia". Aquest és un dels punts que la comissió mixta d’Afers Econòmics i Fiscals (CMAEF) entre l'Estat i la Generalitat ha formalitzat aquest divendres, que ha donat llum verda al conveni que farà néixer aquest model compartit, i n'ha establert les fases de desenvolupament. Aquesta gestió col·lectiva suposa una prova pilot per a la "possible extensió d'aquest model a altres impostos", enfocada a "reforçar l'autogovern" del govern català.
Els encarregats de pilotar aquest òrgan bilateral al Palau de la Generalitat han estat la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, i el secretari d’Estat d’Hisenda, Jesús Gascón. Els mandataris han destacat la bona col·laboració entre ambdós executius; "l'entesa sempre és millor que la confrontació, hem treballat amb un to cordial i constructiu", ha destacat la consellera. "La normalitat institucional per a nosaltres és extraordinàriament important", ha assegurat Gascón en representació del govern espanyol.
"L'Estat podria haver-nos transferit aquest impost directament, però volem gestionar-lo de manera compartida per aprendre de l'Agència Tributària espanyola", ha defensat Romero, ja que considera que per assolir l'objectiu de gestionar l'IRPF entre el maig i l'abril del 2026 cal formar-se perquè, avui dia, l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) "no està preparada" i l'administració dels tributs és un "repte molt important". Fins ara, l'impost de Matriculació ha estat gestionat arreu d'Espanya exclusivament per l'Agència Tributària estatal. Tot i que Romero no ha volgut avançar el calendari de la implementació del nou model de gestió, ha apuntat que serà "com més aviat millor".
Tot i que la comissió d’aquest divendres -que conclou les sessions bilaterals d'aquest febrer- no ha abordat com a tal el nou model de finançament singular, bona part de les mesures que s’hi han tractat per reforçar l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) s’emmarquen en l’esforç de la Generalitat per "aterrar" aquest nou model, pactat entre PSC i ERC en el marc de la investidura de Salvador Illa. La condonació de 17.104 milions d’euros de deute autonòmic a Catalunya, més de 25,5 milions d'euros per cobrir el deute pendent amb Rodalies i finançament per l'ampliació del cos de Mossos i les beques a l'estudi són alguns dels altres punts que la comissió mixta ha formalitzat aquest divendres.
En aquest sentit, Romero ha afirmat que el grup d'experts que treballa en aquest àmbit avança "a bon ritme" per tenir els primers informes abans que acabi el semestre, tal com estableixen els terminis. Per això, la consellera ha demanat "prudència i respecte" per avançar amb "tranquil·litat".
Per reforçar la presència de la Hisenda Catalana en la campanya de la renda del 2024, la comissió mixta d’aquest divendres, que es va reunir per última vegada el juliol del 2024, ha acordat també augmentar tant el nombre d’efectius com els espais d’atenció als contribuents de l'Agència catalana. Concretament, per a la pròxima campanya de la renda, s'incorporaran 102 efectius a l'ATC: 93 administratius i 9 tècnics gestors tributaris; 49 d'ells a Barcelona, 16 a Girona, 10 a Lleida i 18 a Tarragona.
També està previst que en els pròxims mesos es tramitin convocatòries de personal per sumar 90 noves places fixes a l'estructura de l'ATC. "L'ATC necessita agafar més muscle, en nombre de treballadors, però també en la plataforma tecnològica que ha de sustentar aquesta gestió. L'Administració Tributària de l’Estat funciona de manera excel·lent i és referència en l'àmbit europeu", ha dit la consellera.
Formalitzat el compromís de condonació del FLA
Després de l’aprovació aquest dimecres en el Consell de Política Fiscal i Financera a Madrid de condonar 83.252 milions d’euros de deute del FLA a totes les comunitats autònomes, la trobada d’avui ha formalitzat el compromís de l’Estat de reduir 17.104 milions d’euros a Catalunya. Per fer efectiva la deducció, l’Estat es compromet a tramitar els instruments legals necessaris. Un cop aprovats, s’haurà de celebrar una nova comissió mixta d’Afers Econòmics i Fiscals per concretar com es farà la condonació.
La consellera Romero ha aprofitat la roda de premsa posterior a la reunió Estat-Generalitat per respondre les crítiques de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que critica que el FLA beneficia a Catalunya. "Insensat és abaixar impostos als rics i empitjorar els serveis públics com la sanitat i no pas aprovar una proposta de reducció del deute que permetrà a les comunitats autònomes destinar aquests diners a polítiques públiques" ha sentenciat.
Fons per l'ampliació del cos de Mossos
Per altra banda, el Govern espanyol s’ha compromès a determinar abans del pròxim 31 de maig els recursos que haurà d’aportar l’Estat per augmentar el nombre d’efectius de Mossos fins als 25.000 de manera progressiva fins a l’any 2030. Aquest increment va ser un dels pactes formalitzats aquest dilluns a la comissió de transferències, presidida pel conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres.
Un cop feta la proposta de finançament, el càlcul del cost es donarà un cop la Junta de Seguretat hagi fixat el calendari del desplegament del cos. "La seguretat és un dels temes més importants per aquest govern", ha reforçat la titular d'Economia.
Finançament per Rodalies i pels ajuts a l'estudi
De la CMAEF també se'n desprèn l'acord per la transferència a la Generalitat de 25.587.420 euros per cobrir el deute pendent amb Renfe en concepte del Pla d'Acció de Rodalies de l'exercici de l'any 2024.
Per altra banda, s'ha concretat una aportació anual -que s'actualitzarà cada any d'acord amb l'IPC- de l'Estat al Govern de 2,1 milions d'euros per cobrir el cost associat a la gestió de les beques. El traspàs formal de les competències sobre les beques i ajuts a l’estudi universitari va ser un dels fruits de la comissió mixta del passat dilluns i serà efectiu a partir de l'1 de gener del 2026.
Grup de treball pel consorci i pel sistema penitenciari
També ha quedat rubricat la creació del grup de treball que ha d'analitzar la creació d'un consorci paritari Estat-Generalitat en matèria d'inversions. Estarà integrat per quatre representants de l'Estat i quatre de la Generalitat, procedents dels departaments implicats. L'acord també estableix que els treballs del grup hauran d'estar llestos abans de finals del 2025.
A més, s'amplia la vigència del grup de treball que analitza l'impacte de la normativa estatal en el cost de prestació dels serveis penitenciaris. En aquest cas, l'estudi s'allarga perquè els treballs es van interrompre per l'avançament electoral a la Generalitat del 2024 i el posterior canvi de Govern.
"Hem concretat xifres d'algunes actuacions acordades en les bilaterals anteriors i hem arribat a pactes rellevants en matèria de fiscalitat i finançament", ha resumit així la reunió la consellera, a la vegada que ha agraït la voluntat d'entesa del Govern espanyol "amb l'objectiu final de millorar la vida dels ciutadans".