El Govern de la Generalitat i els comuns han segellat aquest dijous a la tarda un pacte que augmenta del 10% al 20% els impostos als grans tenidors a l'hora de fer qualsevol compra d'immobles. Es tracta del màxim que permet la llei. "Volem prioritzar l'ús de l'habitatge per viure" ha assegurat la consellera d'Economia, Alícia Romero. La modificació en l'impost de transmissions patrimonials també crea dos nous trams en la transmissió d'immobles perquè la taxa sigui més "progressiva i equitativa" i "pagui més qui més té", alhora que s'afavoreix la contenció dels preus.
L'executiu català i els comuns calculen que l'impacte pressupostari de la reforma, que és part d'un paquet de mesures fiscals, serà de prop de 300 milions d'euros anuals, tal com han explicat a la seu del Departament d’Economia la titular de la conselleria i la líder dels Comuns al Parlament, Jèssica Albiach. "Presentem l'acord català en contra de l'especulació i a favor del dret a l'habitatge", ha dit la dels comuns en roda de premsa. "Cal fer fora aquells que juguen amb les nostres vides com si això fos el Monopoly", ha afegit.
La consellera ha afirmat que aquesta reforma fiscal tindrà forma de decret llei, que el Govern aprovarà "pròximament" i, posteriorment, el Parlament haurà de convalidar. En aquest sentit, Romero ha revelat que, "com no pot ser d'una altra manera", Esquerra coneix la proposta i la voluntat de portar-la a la cambra catalana. Espera comptar amb el seu suport a l'hora de votar-la, després de la negativa dels republicans per aprovar els pressupostos del Govern de Salvador Illa.
A més de l'increment del 10% als grans tenidors, la modificació augmenta de dos a quatre els trams en la transmissió d'immobles. A la vegada que es mantenen les taxes del 10% i l'11%, se'n proposa una de nova del 12% per aquells immobles que tinguin un valor d'entre 900.000 i 1.500.000 euros; i una altra del 13% per transmissions superiors.
La mesura també inclou un tipus general del 20% quan es faci la transmissió d'un edifici sencer d'habitatges. En aquests casos, només hi haurà una excepció: quan el comprador sigui una persona física, i l'edifici -d'un màxim de quatre pisos- sigui destinat a l'habitatge habitual de la persona que els adquireix i als seus familiars durant els tres anys següents de la compra. "Qui vulgui especular amb edificis com la Casa Orsola li sortirà car", ha assegurat Albiach.
El pacte anunciat aquest dijous es fonamenta en tres potes: l'increment del tipus impositiu a grans tenidors, l'increment de la taxa turística a Barcelona i la creació d'aquesta a la resta de Catalunya, i la creació d'una nova deducció aplicable al lloguer habitual per a les víctimes de violència masclista, aplicable ja a partir de l'1 de gener d'aquest 2025. El Govern i els comuns calculen que, aproximadament, dels 300 milions d'euros anuals d'impacte pressupostari, 200 milions procediran de les modificacions en els impostos patrimonials i 100 de l'increment en la taxa turística.
Els punts clau de l'increment de la taxa turística
Romero i Albiach han explicat que l'increment del 100% de la taxa turística va acompanyada de l'ampliació d'aquesta capacitat que fins ara només tenia Barcelona a la resta de municipis de Catalunya. Així doncs, Barcelona podrà apujar 8 euros la taxa existent, i la resta de poblacions podrà crear, si ho aproven en les seves ordenances municipals, un recàrrec de fins a 4 euros.
Mentre que la Generalitat destinarà un 25% d'aquesta recaptació directament en polítiques d'habitatge, la resta de ciutats i pobles podran decidir en què volen invertir-ho en funció "de la realitat de cada municipi".
"Volem el model del turisme de l'equilibri; que sigui sostenible i corresponsable amb l'impacte que genera. Els pobles i les ciutats no són un parc temàtic", ha sentenciat la dels comuns. Davant les crítiques que el sector hoteler ja ha fet públiques en conèixer la proposta, Romero ha reivindicat que aquest avenç va en consonància a altres ciutats europees i ha detallat que a París, per exemple, aquesta taxa hotelera se situa al voltant dels 8,13 euros. "Era un secret a crits, ja se sabia que estàvem treballant en aquesta línia", ha argumentat la consellera.