Frísia és una petita nació sense estat del nord d'Europa d'escassos dos milions d'habitants, administrats per tres estats: els Països Baixos, Alemanya i Dinamarca. Una nació petita, que sovint passa desapercebuda, però respectable com qualsevol altra.

Les primeres declaracions fetes per l'interruptus conseller d'Afers Exteriors, Francesc Homs, semblaven encaminades a defensar el dret a decidir dels frisons. Tothom qui, a Europa, estigui a favor de la democràcia, estarà a favor del dret a decidir dels catalans. És de calaix, va venir a dir. I, tot seguit, també ho estarà del dret a decidir dels frisons, i dels friülesos, i dels occitans....

Homs, de fet, se situava en la línia de la famosa conferència (pdf) que Artur Mas va pronunciar a Brussel·les. Davant les principals forces vives del continent, va reivindicar fins a dos cops "la voluntat d'aquelles nacions sense estat que expressen la seva voluntat de ser un actor propi", i va vantar-se que els estats petits són més eficients, aixecant així un calorós aplaudiment d'alemanys, francesos, italians i polonesos.

Lluny de singularitzar el cas català -com fan els escocesos de manera deliciosa, negant cap vincle amb cap altre procés independentista per evitar que cap estat s'espanti-, l'erràtica estratègia utilitzada pel Govern sembla que pretengui estendre el "café para todos" espanyol a totes les nacions sense estat europees. Si els corsos volen independitzar-se, comptaran amb el nostre suport entusiasta.

Tot plegat, ha encès unes quantes alarmes en el "front exterior" de l'independentisme català. Tant entre el de la pròpia formació del president com en d'altres, institucionals i civils. Són conscients que "la carpeta catalana" es mira ara amb lupa a les principals cancelleries europees, i no pot ser que el discurs susciti recels. Com tampoc no pot ser que el Govern no contacti o estudiï convidar líders d'opinió d'arreu del continent a conèixer la realitat catalana de primera mà. No pot ser que anem amb el lliri a la mà.

Fins ara, l'independentisme havia adoptat aquesta visió. A partir d'ara, havent entrat en una nova fase, cal replantejar-s'ho, i urgentment. Lord Palmerston, ministre d'Exteriors britànic, digué el 1848: "No tenim aliats eterns, ni enemics perpetus, només interessos perpetus." Amb tot el respecte per a Frísia, els catalans tenim ara altra feina que aixafar els ulls de poll a Amsterdam, Berlín o Copenhaguen. Més murrieria, si us plau. I professionalitat.