Bosch, aquest matí al Museu d'Història de Catalunya. Foto: Patri Mateos"Si ho fa el Regne Unit, per què no ho pot fer el regne d'Espanya? Si David Cameron diu que hi tant, que voti qui vulgui, per què això no ho pot fer Mariano Rajoy?". Aquesta és la qüestió que el cap de files d'ERC-RCat a Madrid, Alfred Bosch, vol resoldre abans de l'estiu.
Amb aquesta premissa, Bosch ha presentat aquest matí les conclusions de la comissió d'experts , encapçalada pels juristes Gemma Calvet i Marc Marsal, per portar al Congrés abans de l'estiu una proposició de llei sobre el dret a l'autodeterminació. Un projecte que en primer lloc plantegi una "via britànica, pacífica, democràtica i amistosa" en el marc de l'Estat abans d'optar per altres alternatives. Una via amb la qual, el mateix Bosch, no hi té gens de confiança. Però sí en els seus efectes col·laterals.
D'aquesta manera aquesta proposició busca elevar el cas català a les instàncies internacionals. "La nostra obligació és plantejar primer un procés bilateral en què es pugui negociar i les coses es puguin fer de forma democràtica, pactada. I si no funciona, ja plantejarem altres vies. El que no farem és rendir-nos i anar cap el conflicte", ha alertat. Aquest hipotètic 'pla B' passaria per acudir a la Unió Europea i als tribunals internacionals, però primer cal esgotar la via de l'estat espanyol.
Bosch s'ha dirigit a CiU, PSC i PPC, que tenen un representant a la Mesa del Congrés, i ha apuntat que serà "molt interessant veure quin és el sentit del vot d'aquests representants del poble de Catalunya". De fet, ha recordat que el propi portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, ja ha dit que està a favor del dret a l'autodeterminació. "No hi veig massa problema perquè els partits catalans puguin sumar-se a aquest projecte", ha indicat Bosch, que ha explicat que també mostraran el text a partits del grup mixt que representen altres nacionalitats històriques. De moment, ja l'han passat a CiU, PSC i ICV-EUiA.
Així doncs, si la mesa del Congrés no accepta aquesta proposició voldrà dir, ha continuat, que "exclouen el diàleg en un tema tan important com és la lliure autodeterminació dels pobles", un dret que Espanya ha reconegut quan ha ratificat diversos tractats internacionals en aquest sentit, que la mateixa Constitució diu que són vinculants.
Juristes en defensa del dret a l'autodeterminació
La jurista Gemma Calvet ha remarcat que el que pugui dir l'estat respecte aquesta qüestió és ara mateix una "incògnita", perquè no s'ha plantejat mai una proposició d'aquest tipus, mai se li ha dit a Espanya que ha de complir els tractats internacionals que ha signat. "És un debat històric, imprescindible, evolutiu en termes de democràcia i molt transcendent a efectes internacionals", ha considerat. Amb aquesta proposta, ha continuat, s'està oferint a l'estat espanyol una eina que no té, una llei per adaptar-se a la normativa internacional vigent que reconeix el dret a la lliure autodeterminació dels pobles.
Per la seva banda, el també expert Marc Marsal ha remarcat que el dret a l'autodeterminació no està impedit pel dret internacional ni per Nacions Unides, és un dret "plenament exercitable", i fins i tot la idea de la "integritat territorial i de la unitat" que fa servir a vegades Espanya per rebutjar l'autodeterminació només es considera vàlida en les relacions entre estats, però mai en l'estructuració interna d'un de sol. És més, Marsal ha afegit que en l'àmbit internacional es reconeix que existeix un dret a l'autodeterminació "en formació, més modern que l'històric" com una via a la solució en situacions de "dèficit democràtic o de discriminació de minories".
