La diputada de la CUP, Laia Estrada Cañón, té dos cognoms que amaguen un llarg recorregut de lluites al carrer. Tant el pare -José Estrada- com la mare -Marisa Cañón- han entès la vida com una barreja de la batalla quotidiana “pels drets” i una defensa “de la felicitat i l’estima”. Amb aquests engranatges és més fàcil explicar la maquinària interna que ha portat Estrada a liderar la llista de la CUP a les eleccions del 12 de maig.

Per arribar aquí, però, la seva infància la va farcir de lliçons del que volia dir la repressió. El seu pare -sindicalista que ha passat per CCOO, la CNT i Cobas- ha estat detingut i empresonat diverses vegades, i això va marcar la infància de Laia Estrada. “L’última vegada que van empresonar el meu pare jo devia tenir uns vuit o nou anys. I va estar un mes o més a la presó”, recorda ara. Ho diu tot ensenyant una fotografia d’ella, de petita, en què Estrada assegura que ja es pot veure el que seria el seu tarannà vital executiu. “A la foto soc molt jo, com de dir: vinga, va, ens hi posem? M’esteu fent la foto? No me l’esteu fent? Vinga anem a fer coses”, valora. Hi llueix una samarreta de Mafalda, personatge que llavors li agrada i que ara encara la fascina més. “És un personatge irreverent, subversiu i amb molta crítica social”, celebra la diputada cupaire.

Al voltant d’aquella nena, ara candidata amb opcions d’incidir en la legislatura que ve arrossegant el Parlament -i potser un Govern- cap a l’esquerra, hi havia una infància combativa. La mateixa en què ara ella integra el seu fill -el Blai- fent-lo partícip de les manifestacions que trepitja. “Jo he anat a manifestacions des de molt petita”, remarca. “Els meus pares són uns lluitadors”.

Autors: Ferran Casas i David Cobo / Edició: Núria Garrido / Fotos: Hugo Fernández