La tensió entre l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat ha tornat a ser palpable en el debat d'alcaldables organitzat aquest dijous per la Taula del Tercer Sector, en col·laboració amb el Diari Ara ,a l'espai Francesca Bonnemaison de la capital catalana.

L'alcaldessa, Ada Colau, ha defensat les polítiques socials impulsades per Barcelona en Comú. Des del document de veïnatge, a l'empadronament sense domicili fix, passant per la promoció d'habitatge públic. "Demanem col·laboració a les administracions per ampliar les polítiques pioneres de Barcelona.

L'alcaldable d'ERC, Ernest Maragall, i la número dos de Junts per Catalunya, Elsa Artadi, però, no li han comprat el relat. Maragall ha qualificat Barcelona de "fàbrica de desigualtat" i ha assegurat que les xifres de col·laboració del Govern amb el consistori són "les més altes de la història". 

L'habitatge, al centre del debat

Colau, però, l'ha contradit i ha recordat que les aportacions del Govern al Consorci d'Habitatge, que totes dues administracions comparteixen, són inferiors al 60% que li correspondria a la Generalitat. En aquest sentit, Colau ha acusat el Govern de fer "deixadesa de funcions" i ha arribat a plantejar que la Generalitat cedeixi les competències d'habitatge al consistori. 

Artadi, fins fa poc portaveu del Govern, ha insistit en desdibuixar el balanç d'obra de govern fet per Colau, incidint en les polítiques d'habitatge. "Els veïns han viscut la gran mentida dels pisos buits", ha assegurat, tot i que segons les dades oficials n'hi ha 10.000 a la ciutat. "Si existissin, no tindríem 400 famílies esperant un pis de la mesa d'emergència", ha assegurat.

Tots els candidats s'han pronunciat sobre l'emergència habitacional. Colau, que està lluny de les promeses fetes en la campanya del 2015, ha reivindicat que en vuit anys Barcelona en Comú haurà permès doblar el parc públic d'habitatge a la ciutat, a l'hora que retreia a Artadi i Maragall que no "vulguin complir" la llei 24/2015 per "evitar enfrontar-se a les grans empreses".

L'alcaldable del PSC, Jaume Collboni, ha centrat el seu discurs en la projecció d'habitatge públic a la ciutat. "Cada any Barcelona pot construir 1.000 habitatges socials", ha assegurat. Manuel Valls (Cs) ha apujat l'aposta i s'ha compromès a fer 10.000 habitatges socials en dos mandats si és alcalde.

Pel candidat del PP, Josep Bou, els lloguers socials només són un pedaç i ha reclamat donar facilitats a constructors i promotors. Des de la CUP, Anna Saliente, s'ha expressat en línies totalment oposades. "Hem de declarar la situació emergència residencial per expropiar pisos buits de la SAREB i els fons voltor", ha reclamat.

Una Barcelona desigual

Si en alguna cosa han estat d'acord els candidats a l'alcaldia és que el creixement econòmic a Barcelona no ha vingut acompanyat d'una reducció de les desigualtats. Valls ha lamentat que la diferència d'esperança de vida entre Les Corts i Nou Barris sigui de deu anys i Collboni ha defensat que la desigualtat entre "el barri més ric i el més pobre" continua sent la mateixa que el 2011.

Per combatre aquesta desigualtat, els candidats han estat interpel·lats pels representants de la Taula del Tercer Sector. La pregunta era molt clara -quina ha de ser la relació entre tercer sector i institucions- i les respostes han estat diverses.

Les entitats socials assumeixen la prestació d'un gran nombre de serveis bàsics a la capital catalana. Des de l'habitatge a l'alimentació, passant per l'atenció a la dependència i el posicionament dels candidats ha evidenciat la diferència de model que pregonen.

Colau ha defensat una estratègia continuista i ha apostat per respectar la tasca d'aquelles entitats que treballen per a la comunitat. L'alcaldessa ha retret a Maragall que hagi demanat a les entitats una millora de les condicions laborals dels seus treballadors. "Les entitats s'han hagut d'endeutar per sobreviure perquè les ajudes de la Generalitat estan congelades", ha etzibat l'alcaldessa.

Artadi ha apostat per mantenir un model de col·laboració "público-social" que segons la número dos de JxCat representa l'ADN del país. Per Valls el tercer sector ha de veure com el seu protagonisme encara augmenta més mentre que Saliente, novament, ha contradit l'exprimer ministre francès i ha apostat per la municipalització de serveis.