16
de juny
de
2017, 18:58
Actualitzat:
20
de juny,
7:34h
Jordi Jané va fer una trucada a Juan Ignacio Zoido fa exactament quinze dies: l'1 de juny. L'objectiu era instar-lo, per enèsim cop, a reunir la junta de seguretat de Catalunya. El conseller d'Interior no va rebre cap resposta per part del ministre del ram, així que va decidir posar-s'hi en contacte per una carta on alertava que durant el 2016 la presència d'Espanya en la propaganda gihadista va augmentar "significativament" i incloent "referències directes a Catalunya". Tot i això, tampoc se'n va sortir i la Generalitat segueix encara esperant una resposta.
Jané ha declarat aquest divendres que "no vol pensar" que el retard en la convocatòria de l'òrgan de coordinació policial sigui un càstig polític. Tot i això, el secretari d'Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, ha confirmat que, efectivament, la convocatòria de la junta de seguretat de Catalunya necessita un "clima d'entesa i de confiança" que no es dóna en aquests moments a causa del procés sobiranista.
El Govern va arribar a proposar fins a cinc possibles dates per aconseguir reunir la junta de seguretat abans de l'estiu, cosa que, com va explicar aquest diari, ja es donava gairebé per feta des de la conselleria. A dia d'avui però, el ministeri ha deixat caducar les cinc dates proposades des de Catalunya mentre la junta de seguretat d'Euskadi sí que s'ha reunit després que el PNB hagi aprovat els pressupostos de Mariano Rajoy pel 2017. Les dates que es van proposar des de Catalunya, amb el vistiplau del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que és qui té la facultat de convocar l'òrgan de coordinació, van ser el 18 i 19 d'abril, i el 5, l'11 i el 17 de maig.
Aquest fet, per si sol, ja exemplifica que la relació entre els responsables de la seguretat de Catalunya i de l'Estat no és precisament fluïda, i les esquerdes encara s'han eixamplat més després que el ministeri d'Hisenda hagi enviat un requeriment al Govern per tal que freni la convocatòria de 500 nous mossos d'esquadra. Des de l'Estat exigeixen que la convocatòria es limiti a un 10%, és a dir, a 50 places, en base a la taxa de reposició que marca la legislació pressupostària i que només permet cobrir places d'agents de baixa o jubilats. Tanmateix, en la junta de seguretat de Catalunya, convocada el 2006, es va fixar l'objectiu d'arribar als 18.300 agents abans del 2020, mentre que en l'actualitat n'hi ha poc més de 16.700.
Conseller i ministre s'han vist tres vegades en els últims mesos. Una d'elles va ser un viatge discret de Jané a Madrid per tal de fixar data per la junta de seguretat de Catalunya. Els responsables de la conselleria van saber del govern espanyol que els citarien després de l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat, però encara no ha arribat cap concreció. El que ha enervat la Generalitat és el tracte preferencial que s'està donant a l'Ertzaintza després del pacte pressupostari. 
Aquest pacte, de moment, s'ha traduït en dues decisions concretes: la reunió de la junta de seguretat d'Euskadi, celebrada dimecres a Vitòria després de cinc anys sense citar-se, i l'accés de l'Ertzaintza a l'Europol. "A nosaltres no s'ens fa cas", ha destacat Jané aquest matí en diverses intervencions durant les quals ha situat el referèndum com un dels elements que estan posant pegues en les relacions entre administracions. Íñigo Méndez de Vigo, portaveu del govern espanyol, ha passat de puntetes sobre la qüestió en la roda de premsa posterior al consell de ministres. S'ha compromès, això sí, a parlar amb Zoido per traslladar la voluntat de Jané de reunir-s'hi.
El terrorisme gihadista és l'argument principal de la Generalitat per citar la junta de seguretat. Les previsions de la conselleria passaven per citar-se amb Zoido abans de les vacances d'estiu per demanar-li cadira fixa en l'organisme que combat les accions dels islamistes. "Un 37% de les detencions de gihadistes es fan a Catalunya", recordava aquest divendres Jané, que demana participar de les dades europees sobre terrorisme. "El nivell d'accés ha de ser absolut", reivindica el conseller. Sense caure en l'alarmisme, des de la conselleria sempre s'envia el missatge que no es pot abaixar la guàrdia davant del perill islamista, que ha provocat situacions d'enorme -i soterrada- tensió per hipotètiques situacions de risc viscudes el cap d'any del 2016.
La legalitat de les places
La Generalitat no convoca places de Mossos d'Esquadra des del 2012. El president Carles Puigdemont va anunciar durant el debat de política general que es contractarien 500 nous policies. Jané sosté que s'estan fent 440.000 hores extres anuals, que costen uns set milions d'euros, i que és una necessitat contractar més efectius. El ministeri d'Hisenda no hi està d'acord i, en virtut de la llei de pressupostos, defensa que només se'n poden contractar 50. La conselleria, tanmateix, manté el calendari per convocar les places abans que acabi el mes de juny, ja que, consideren que la Generalitat té "arguments" i motius "jurídics" suficients.
Els sindicats ja han advertit que es tracta d'una xifra completament insuficient, i n'hi ha que hi veuen una "represàlia". La presidenta de la Confederació Europea de Policia (EuroCOP), Àngels Bosch, assegura a aquest diari que cal un augment de plantilla d'almenys 1.500 agents perquè ara els mossos han de fer front a "condicions laborals precàries i canvis de torn sobtats". El Sindicat de Policia de Catalunya (SPC), del qual Bosch també en forma part, va enviar una carta al ministre Zoido el novembre passat reclamant que possibilités la convocatòria de les places necessàries.
El Sindicat de Mossos d'Esquadra (SME) també ha carregat contra el límit que pretén imposar l'Estat. En un comunicat, asseguren que hi ha "un dèficit molt elevat d'efectius" que xifren en 2.000. "Amb aquesta mancança d'efectius els policies estem fent mans i mànigues per tirar endavant amb un servei públic amb la màxima qualitat possible", alerten, per acabar recordant que Catalunya es troba en nivell 4 sobre 5 d'alerta terrorista.
Bosch, finalment, també considera que no té "cap sentit" que es doni accés a Europol a la policia basca però no a la catalana. "Els Mossos són la policia integral de Catalunya amb competències en matèria de terrorisme i crim organitzat", indica. I recorda que el reglament de l'Europol que va entrar en vigor al maig estableix que aquest organisme internacional ha de tenir contacte amb "l'autoritat competent de cada territori", cosa que inclou tant el ministeri com el departament d'Interior de la Generalitat.
Jané ha declarat aquest divendres que "no vol pensar" que el retard en la convocatòria de l'òrgan de coordinació policial sigui un càstig polític. Tot i això, el secretari d'Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, ha confirmat que, efectivament, la convocatòria de la junta de seguretat de Catalunya necessita un "clima d'entesa i de confiança" que no es dóna en aquests moments a causa del procés sobiranista.
El Govern va arribar a proposar fins a cinc possibles dates per aconseguir reunir la junta de seguretat abans de l'estiu, cosa que, com va explicar aquest diari, ja es donava gairebé per feta des de la conselleria. A dia d'avui però, el ministeri ha deixat caducar les cinc dates proposades des de Catalunya mentre la junta de seguretat d'Euskadi sí que s'ha reunit després que el PNB hagi aprovat els pressupostos de Mariano Rajoy pel 2017. Les dates que es van proposar des de Catalunya, amb el vistiplau del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que és qui té la facultat de convocar l'òrgan de coordinació, van ser el 18 i 19 d'abril, i el 5, l'11 i el 17 de maig.
Carta del conseller d'Interior, Jordi Jané, al ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, sobre la necess... by naciodigital on Scribd
Aquest fet, per si sol, ja exemplifica que la relació entre els responsables de la seguretat de Catalunya i de l'Estat no és precisament fluïda, i les esquerdes encara s'han eixamplat més després que el ministeri d'Hisenda hagi enviat un requeriment al Govern per tal que freni la convocatòria de 500 nous mossos d'esquadra. Des de l'Estat exigeixen que la convocatòria es limiti a un 10%, és a dir, a 50 places, en base a la taxa de reposició que marca la legislació pressupostària i que només permet cobrir places d'agents de baixa o jubilats. Tanmateix, en la junta de seguretat de Catalunya, convocada el 2006, es va fixar l'objectiu d'arribar als 18.300 agents abans del 2020, mentre que en l'actualitat n'hi ha poc més de 16.700.
Conseller i ministre s'han vist tres vegades en els últims mesos. Una d'elles va ser un viatge discret de Jané a Madrid per tal de fixar data per la junta de seguretat de Catalunya. Els responsables de la conselleria van saber del govern espanyol que els citarien després de l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat, però encara no ha arribat cap concreció. El que ha enervat la Generalitat és el tracte preferencial que s'està donant a l'Ertzaintza després del pacte pressupostari.
Jordi Jané i Juan Ignacio Zoido, reunits a Madrid el novembre del 2016 Foto: Ministeri de l'Interior
Aquest pacte, de moment, s'ha traduït en dues decisions concretes: la reunió de la junta de seguretat d'Euskadi, celebrada dimecres a Vitòria després de cinc anys sense citar-se, i l'accés de l'Ertzaintza a l'Europol. "A nosaltres no s'ens fa cas", ha destacat Jané aquest matí en diverses intervencions durant les quals ha situat el referèndum com un dels elements que estan posant pegues en les relacions entre administracions. Íñigo Méndez de Vigo, portaveu del govern espanyol, ha passat de puntetes sobre la qüestió en la roda de premsa posterior al consell de ministres. S'ha compromès, això sí, a parlar amb Zoido per traslladar la voluntat de Jané de reunir-s'hi.
El terrorisme gihadista és l'argument principal de la Generalitat per citar la junta de seguretat. Les previsions de la conselleria passaven per citar-se amb Zoido abans de les vacances d'estiu per demanar-li cadira fixa en l'organisme que combat les accions dels islamistes. "Un 37% de les detencions de gihadistes es fan a Catalunya", recordava aquest divendres Jané, que demana participar de les dades europees sobre terrorisme. "El nivell d'accés ha de ser absolut", reivindica el conseller. Sense caure en l'alarmisme, des de la conselleria sempre s'envia el missatge que no es pot abaixar la guàrdia davant del perill islamista, que ha provocat situacions d'enorme -i soterrada- tensió per hipotètiques situacions de risc viscudes el cap d'any del 2016.
La legalitat de les places
La Generalitat no convoca places de Mossos d'Esquadra des del 2012. El president Carles Puigdemont va anunciar durant el debat de política general que es contractarien 500 nous policies. Jané sosté que s'estan fent 440.000 hores extres anuals, que costen uns set milions d'euros, i que és una necessitat contractar més efectius. El ministeri d'Hisenda no hi està d'acord i, en virtut de la llei de pressupostos, defensa que només se'n poden contractar 50. La conselleria, tanmateix, manté el calendari per convocar les places abans que acabi el mes de juny, ja que, consideren que la Generalitat té "arguments" i motius "jurídics" suficients.
El Govern seguirà endavant amb la convocatòria de 500 places i mostra enuig davant del tracte preferencial al País Basc en matèria de seguretat
Els sindicats ja han advertit que es tracta d'una xifra completament insuficient, i n'hi ha que hi veuen una "represàlia". La presidenta de la Confederació Europea de Policia (EuroCOP), Àngels Bosch, assegura a aquest diari que cal un augment de plantilla d'almenys 1.500 agents perquè ara els mossos han de fer front a "condicions laborals precàries i canvis de torn sobtats". El Sindicat de Policia de Catalunya (SPC), del qual Bosch també en forma part, va enviar una carta al ministre Zoido el novembre passat reclamant que possibilités la convocatòria de les places necessàries.
Els Mossos d'Esquadra s'emporten un detingut per gihadisme a Roda de Ter Foto: Adrià Costa
El Sindicat de Mossos d'Esquadra (SME) també ha carregat contra el límit que pretén imposar l'Estat. En un comunicat, asseguren que hi ha "un dèficit molt elevat d'efectius" que xifren en 2.000. "Amb aquesta mancança d'efectius els policies estem fent mans i mànigues per tirar endavant amb un servei públic amb la màxima qualitat possible", alerten, per acabar recordant que Catalunya es troba en nivell 4 sobre 5 d'alerta terrorista.
Bosch, finalment, també considera que no té "cap sentit" que es doni accés a Europol a la policia basca però no a la catalana. "Els Mossos són la policia integral de Catalunya amb competències en matèria de terrorisme i crim organitzat", indica. I recorda que el reglament de l'Europol que va entrar en vigor al maig estableix que aquest organisme internacional ha de tenir contacte amb "l'autoritat competent de cada territori", cosa que inclou tant el ministeri com el departament d'Interior de la Generalitat.
| Les reclamacions que Jané vol traslladar al ministeri |
|---|
| Presència fixa dels Mossos d'Esquadra al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), l'organisme estatal per combatre el gihadisme. Aquesta és la principal demanda que el conseller d'Interior, Jordi Jané, traslladarà al seu homòleg espanyol, Juan Ignacio Zoido, quan finalment es convoqui la junta de seguretat de Catalunya. El conseller també demanarà que el cos policial català tingui accés a bases de dades de caràcter internacional com les de l'Europol i Interpol, també amb l'objectiu de millorar l'eficàcia dels Mossos contra el terrorisme. Un dels temes també serà l'increment de competències en àmbits com ports i aeroports. Un altre punt important de la futura reunió seria la certificació d'un deute de l'Estat amb la Generalitat que ja s'acosta a 500 milions d'euros, generat pel desplegament i increment de plantilla dels Mossos d'Esquadra des de l'any 2009.  La reunió del Gabinet de Coordinació Antiterrorista presidida per Carles Puigdemont i Jordi Jané Foto: Isaac Meler |