"Ens falten jutges". Aquest ha estat el missatge de la consellera d'Interior, Núria Parlon, aquest dimecres en una entrevista a El Món a Rac1. Parlon ha admès que hi ha un problema amb els delictes lleus, com ara els furts, i de retruc amb les persones que cometen diversos delictes abans de ser jutjats i condemnats. Ara com ara, ha explicat, hi ha un "coll d'ampolla" que impedeix celebrar judicis ràpids per a les persones acusades de petits delictes, que queden en llibertat i poden tornar a delinquir. "Ens falta planta judicial per executar judicis ràpids", ha remarcat. Avui en dia, els judicis es fan més d'un any després de la comissió del delicte i això obre la porta a la reincidència i fa incrementar la sensació d'impunitat entre la ciutadania. La competència per resoldre-ho, però, és del govern espanyol.
Quants jutges necessita Catalunya per fer front a la multireincidència? Segons dades del TSJC de 2023, el país té 855 jutges i magistrats per a una població de vuit milions de persones. Això situa els catalans en una ràtio de jutges per habitant inferior a la mitjana espanyola. A Catalunya hi ha 10,6 jutges per cada 100.000 habitants mentre que la ràtio d'Espanya és de 12 jutges per cada 100.000 habitants. Per arribar a aquests nivells, el TSJC apunta que calen 112 places judicials més per assolir una plantilla de 967 jutges. A això s'hi suma que, a Catalunya, hi ha més litigis: 154 per cada 1.000 habitants, nou més que els 145 per cada 1.000 habitants que hi ha al conjunt de l'Estat. Aquesta realitat, denunciada per jutges i fiscals, incrementa la càrrega als jutjats i la lentitud a l'hora de resoldre els procediments.
El Departament de Justícia i el govern espanyol ja treballen per donar resposta a aquesta situació. De fet, el conseller Ramon Espadaler prepara un "pla de xoc" per donar-hi resposta i incrementar els recursos al sistema judicial. "Esperem que de cara als pròxims anys tinguem una millora", ha dit Parlon. Fins ara, s'ha augmentat la plantilla de Mossos i el Congrés tramita una reforma del codi penal per endurir les penes. "Per molt que tinguem una bona legislació, si els procediments no funcionen per fer els judicis, no podem dissuadir", ha lamentat la consellera. La situació actualment fa que una persona acusada d'un petit delicte quedi en llibertat a l'espera de judici. En aquest temps pot cometre altres delictes, però com que no ha estat jutjat pel primer fet, no és a la pràctica un delinqüent reincident i no se li poden aplicar agreujants.
La consellera ha defensat la seva recepta per millorar les dades delinqüencials, amb més policial al carrer i més acció preventiva, sobretot contra l'ús de les armes blanques. "Hem de treure el mite que la policia reprimeix la llibertat; al contrari, la policia garanteix la llibertat", ha assegurat. L'objectiu d'Interior és ampliar la plantilla de Mossos, més enllà dels 22.000 agents l'any 2030. Per ara, el Govern ha ampliat la convocatòria de policies: dels 900 previstos pel 2024, n'hi haurà 400 més, fins als 1.300.
Immigració i delinqüència? "Hem de ser curosos"
Parlon ha demanat ser "curosos" quan es parla d'immigració i delinqüència. Ha reconegut que un "percentatge important de persones que no tenen DNI espanyol cometen delictes", però ha alertat que això ho aprofita l'extrema dreta per fer "bullir l'olla". "La delinqüència és delinqüència i hem de tenir tots els instruments per abordar-la", ha remarcat. Alhora, ha posat en quarantena la vinculació que es fa entre situacions de vulnerabilitat i delinqüència. "És injust vincular vulnerabilitat amb risc de cometre delictes", ha insistit.
Sobre les armes blanques, la consellera ha demanat "no negar la major" o "dir que no és un problema". Malgrat insistir que el país "és segur", ha explicat que cal actuar de manera preventiva en espais concrets, com ara el transport públic o zones amb aglomeracions de gent. "Cal més presència policial per dissuadir i intervenir quan es produeix un incident", ha dit.