Milers de persones es concentren al carrer O'Connell de Dublín en protesta pel pla d'austeritat. Foto: ACN

Desenes de milers de persones han fet cas a la crida dels sindicats irlandesos i s'han manifestat aquest dissabte pels carrers de Dublín en contra dels plans d'austeritat del govern d'Irlanda. La Garda, la policia irlandesa, ha quantificat 50.000 persones als carrers. Segons informa The Irish Times , no s'han registrat disturbis i la marxa s'ha dut a terme de manera pacífica. La protesta arriba després que aquest dimecres el govern gaèlic fes públic el contingut del pla d'austeritat, que preveu estalviar 15.000 milions d'euros fins el 2014. Entre altres mesures, es preveu apujar l'IVA fins al 24%, suprimir 24.750 funcionaris i abaixar el salari mínim interprofessional un 10%.

Mentrestant, el govern d'Irlanda encara les darreres hores de la negociació amb la Unió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional els detalls del seu rescat milionari. La intenció és que els detalls del pla es coneguin el diumenge, abans que obrin els mercats el dilluns vinent.

La protesta ha començat a la una de la tarda -hora catalana- al Wood Quay i ha acabat al carrer O'Connell una hora més tard. Els líders de la protesta, organitzada pel congrés irlandès de sindicats, han explicat que aquesta era la primera de moltes manifestacions per queixar-se sobre l'increment d'impostos i la retallada de la despesa pública.

Segons els organitzadors, han estat 100.000 les persones que han tingut lloc a la protesta, mentre que la policia irlandesa diu que han estat la meitat.

Un portaveu del congrès irlandès de sindicats ha explicat a la BBC que la manifestació s'havia fet per enviar un missatge clar: "Estem intentant mostrar al govern que la societat civil no dóna suport al seu pla d'austeritat i que totes les mesures que han pres fins ara han estat justament el contrari del que havien de fer". Els sindicats temen que el pressupost del país per al 2011, que s'ha d'aprovar al desembre, porti cap a la deflació "multiplicada per deu".

Ultimen les negociacions per concretar els termes del rescat

Mentrestant, representants del govern irlandès, la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional s'han reunit en un hotel de luxe a Dublín per acabar d'acordar el pla de rescat d'Irlanda, que serà anunciat amb tota probabilitat aquest diumenge, després d'una reunió dels ministres de Finances de la UE. Els líders comunitaris confien que l'acord eviti que la crisi s'extengui a Portugal i Espanya i no amenaci el futur de l'euro. Tot apunta que el rescat serà de 85.000 milions d'euros.

La televisió irlandesa RTE ha dit que el rescat costarà als contribuents fins a un 6,7% d'interessos cada any, més que el que va costar el rescat de Grècia. El govern irlandès, però, ha negat aquest extrem. El ministre de Comunicacions del Govern irlandès, Eamon Ryan ha dit que l'acord encara no estava tancat però ha avançat que Irlanda pagaria menys del 6,7%, segons informa Reuters. El principal partit opositor, Fine Gael, ha qualificat d'"inacceptable" qualsevol taxa que superi el 6%.

El partit Laborista i el Fine Gael, a l'oposició, es preveu que derrotin el Fianna Fail del primer ministre Brian Cowen i prenguin el poder en les eleccions d'aquí a pocs mesos. Els grups de l'oposició han declarat que estaran lligats per qualsevol acord que realitzi Cowen amb l'FMI, però podrien intentar renegociar els detalls.

Irlanda s'ha vist forçada a buscar ajuda a la UE i a l'FMI per sortir d'una crisi financera que es va començar arrelar en època de préstecs bancaris imprudents que es van convertir en un problema després del creixement expansiu del sector immobiliari. Un creixement que va causar una bombolla que ha acabat explotant.