04
d'octubre
de
2021, 21:00
Actualitzat:
05
d'octubre,
16:21h
Carles Puigdemont i, especialment, Gonzalo Boye, sempre s'han mostrat convençuts de l'eficàcia de l'estratègia defensiva de l'exili. I els resultats confirmen aquest optimisme. Primer Bèlgica, després Escòcia, Alemanya i ara Itàlia han deixat al descobert totes les mancances de l'estratègia espanyola contra l'independentisme i, en aquest cas concret, contra els exiliats. La victòria aquest dilluns al Tribunal d'Apel·lació de Sàsser ha donat força a Puigdemont per apujar el to i enviar un missatge contundent a Espanya perquè acabi amb la repressió. "Basta", ha dit, en italià. Quatre anys després, Itàlia ha sentenciat la via repressiva i ha deixat les euroordres en mans de la justícia europea, que s'haurà de pronunciat en els propers mesos. Mentrestant, Puigdemont i la resta d'exiliats són lliures per moure's per Europa excepte, de nou, per Espanya.
La resolució aquest migdia del tribunal sard suposa un nou fracàs per a Pablo Llarena, dedicat en els darrers quatre anys a perseguir, sense èxit, Puigdemont i la resta d'exiliats per Europa. La defensa afrontava amb optimisme i el resultat ha complert els millors pronòstics: extradició suspesa "sine die" a l'espera que el Tribunal de Luxemburg resolgui la situació de Puigdemont. "He comparegut davant de tres jurisdiccions diferents: la belga, l'alemanya i la italiana. En aquests quatre anys i amb aquestes tres euroordres i les tres jurisdiccions, Espanya no ha obtingut cap dels seus objectius polítics", ha dit l'expresident, amb un to que combinava satisfacció per la victòria obtinguda i alhora indignació per la insistència d'Estat per capturar-lo malgrat les nombroses resolucions europees.
Puigdemont va arribar diumenge a l'Alguer, aquest cop sense problemes. Va aprofitar el diumenge per preparar la declaració amb el seu equip de defensa i per fer una mica de turisme pel centre de la ciutat sarda. Davant de la jutge italiana l'expresident no ha hagut d'intervenir. Ha parlat la fiscalia italiana -que ha demanat suspendre el procediment- i la defensa de Puigdemont, que ha defensat la mateixa posició que el ministeri públic. Vox, que ha intentat personar-se a la causa, no ha durat ni un minut dins la sala. De fet, han conegut el sentit de la resolució de la jutge a través dels mitjans. Ells mateixos ho han reconegut a les portes del tribunal d'apel·lació. Convé recordar que el partit ultra -definit com a "feixista i postfranquista"pels independentistes sards que han fet costat a Puigdemont- va ser part en el judici Suprem contra l'1-O.
Des de la sala de congressos Quarté Sayál, que inclou diversos espais a tocar de la platja de l'Alguer, Puigdemont i el seu equip de defensa, format per Boye i per l'advocat italià Agustinangelo Marras, ha detallat les claus de la decisió avui de la justícia sarda i, amb contundència, Puigdemont ha denunciat que Espanya "actua fora del marc d'acció de la Unió Europea". "Ens hem guanyat el dret a dir-ho clar", ha insistit davant una sala plena de periodistes catalans i internacionals. Quatre anys després, Puigdemont ha exigit la fi de la repressió i que Espanya cessi en la seva estratègia contra l'independentisme, una via que les justícies dels estats de la UE no compren, com ha quedat demostrat quatre anys després.
Extradició suspesa, pilota a la justícia europea
L'equip de Puigdemont coincideix en reivindicar la importància de la decisió del Tribunal d'Apel·lació de Sàsser. En certa manera, tant l'expresident com Boye han aprofitat la resolució d'avui per reivindicar-se i reivindicar la via de l'exili i els "sacrificis" fets des de la tardor de 2017. La decisió de la justícia sarda, ha resumit l'advocat del president, és la "síntesi" de la feina feta en els últims quatre anys. "El tribunal ho ha entès perfectament: ha vinculat el que passa al TGUE i el que passa al TJUE", ha explicat. En altre paraules: ha dit que, a dia d'avui, amb una demanda d'anul·lació del suplicatori i amb unes qüestions prejudicials presentades pel mateix jutge que va demanar el suplicatori, no es pot abordar un procés d'extradició sense abans saber si aquesta ordre de detenció és viable.
La qüestió de la immunitat i les prejudicials són les dues peces fonamentals ara mateix de l'estratègia de l'exili que definiran el futur dels exiliats. Tot plegat per determinar si el Tribunal Suprem és l'òrgan competent per demanar l'extradició dels exiliats independentistes, que se senten víctimes, com a denuncia una vegada més Puigdemont, d'una persecució per ser "minoria nacional". "La demanda d'anul·lació i les prejudicials estan directament vinculades amb la competència del Suprem", ha explicat Boye, que ha recordat que des de 2017 la defensa de Puigdemont diu que hi ha un problema de competència, és a dir, que el Suprem no pot perseguir l'expresident ni tampoc la resta de líders de l'1-O pel procés. De fet, la justícia belga va anar en aquest sentit en el cas de Lluís Puig. Toni Comín i Clara Ponsatí han estat sense cap mena de problema a Sardenya, malgrat que a l'exconsellera l'han identificat.
Un futur que comença a definir-se
La causa contra Puigdemont a Itàlia no es resoldrà fins que les dues prejudicials explicades es resolguin "definitivament", com ha remarcat Marras. Per això encara poden passar mesos. I els propers passos? Posar terminis és complicat. Puigdemont és lliure de moure's per Europa però no pot tornar a Espanya, que es nega a aplicar les resolucions europees com ha fet, per exemple, Itàlia. "Potser serà el moment de preguntar a la Comissió si Espanya encara més membre de la Unió Europea", ha insinuat Puigdemont. I el retorn a Catalunya? Boye ha flirtejat aquests últims dies en un retorn de cara al primer semestre de l'any vinent. Abans, Luxemburg haurà de pronunciar-se sobre les qüestions que afecten l'expresident. Unes resolucions favorables, com preveu la defensa, poden acabar de desbrossar el camí del retorn a casa.
Per això, però, encara falta temps i decisions com la d'avui de la justícia italiana contribueixen a escurçar terminis i a sentenciar la via repressiva de l'Estat. Aquest ha estat el missatge de Puigdemont avui des de l'Alguer i així s'interpreta el seu "basta", en italià, que recorda, quatre anys després, amb aquell "així no" que van etzibar a Felip VI després del discurs del 3-O. En el missatge antirrepressiu Puigdemont ha coincidit amb l'àmplia representació independentista -els principals partits i les entitats, a més de grups independentistes sards i corsos- que l'ha acompanyat a Sàsser. La batalla de Sardenya s'ha guanyat i la vista es posa ara a Luxemburg.
La resolució aquest migdia del tribunal sard suposa un nou fracàs per a Pablo Llarena, dedicat en els darrers quatre anys a perseguir, sense èxit, Puigdemont i la resta d'exiliats per Europa. La defensa afrontava amb optimisme i el resultat ha complert els millors pronòstics: extradició suspesa "sine die" a l'espera que el Tribunal de Luxemburg resolgui la situació de Puigdemont. "He comparegut davant de tres jurisdiccions diferents: la belga, l'alemanya i la italiana. En aquests quatre anys i amb aquestes tres euroordres i les tres jurisdiccions, Espanya no ha obtingut cap dels seus objectius polítics", ha dit l'expresident, amb un to que combinava satisfacció per la victòria obtinguda i alhora indignació per la insistència d'Estat per capturar-lo malgrat les nombroses resolucions europees.
Puigdemont va arribar diumenge a l'Alguer, aquest cop sense problemes. Va aprofitar el diumenge per preparar la declaració amb el seu equip de defensa i per fer una mica de turisme pel centre de la ciutat sarda. Davant de la jutge italiana l'expresident no ha hagut d'intervenir. Ha parlat la fiscalia italiana -que ha demanat suspendre el procediment- i la defensa de Puigdemont, que ha defensat la mateixa posició que el ministeri públic. Vox, que ha intentat personar-se a la causa, no ha durat ni un minut dins la sala. De fet, han conegut el sentit de la resolució de la jutge a través dels mitjans. Ells mateixos ho han reconegut a les portes del tribunal d'apel·lació. Convé recordar que el partit ultra -definit com a "feixista i postfranquista"pels independentistes sards que han fet costat a Puigdemont- va ser part en el judici Suprem contra l'1-O.
Des de la sala de congressos Quarté Sayál, que inclou diversos espais a tocar de la platja de l'Alguer, Puigdemont i el seu equip de defensa, format per Boye i per l'advocat italià Agustinangelo Marras, ha detallat les claus de la decisió avui de la justícia sarda i, amb contundència, Puigdemont ha denunciat que Espanya "actua fora del marc d'acció de la Unió Europea". "Ens hem guanyat el dret a dir-ho clar", ha insistit davant una sala plena de periodistes catalans i internacionals. Quatre anys després, Puigdemont ha exigit la fi de la repressió i que Espanya cessi en la seva estratègia contra l'independentisme, una via que les justícies dels estats de la UE no compren, com ha quedat demostrat quatre anys després.
Extradició suspesa, pilota a la justícia europea
L'equip de Puigdemont coincideix en reivindicar la importància de la decisió del Tribunal d'Apel·lació de Sàsser. En certa manera, tant l'expresident com Boye han aprofitat la resolució d'avui per reivindicar-se i reivindicar la via de l'exili i els "sacrificis" fets des de la tardor de 2017. La decisió de la justícia sarda, ha resumit l'advocat del president, és la "síntesi" de la feina feta en els últims quatre anys. "El tribunal ho ha entès perfectament: ha vinculat el que passa al TGUE i el que passa al TJUE", ha explicat. En altre paraules: ha dit que, a dia d'avui, amb una demanda d'anul·lació del suplicatori i amb unes qüestions prejudicials presentades pel mateix jutge que va demanar el suplicatori, no es pot abordar un procés d'extradició sense abans saber si aquesta ordre de detenció és viable.
La qüestió de la immunitat i les prejudicials són les dues peces fonamentals ara mateix de l'estratègia de l'exili que definiran el futur dels exiliats. Tot plegat per determinar si el Tribunal Suprem és l'òrgan competent per demanar l'extradició dels exiliats independentistes, que se senten víctimes, com a denuncia una vegada més Puigdemont, d'una persecució per ser "minoria nacional". "La demanda d'anul·lació i les prejudicials estan directament vinculades amb la competència del Suprem", ha explicat Boye, que ha recordat que des de 2017 la defensa de Puigdemont diu que hi ha un problema de competència, és a dir, que el Suprem no pot perseguir l'expresident ni tampoc la resta de líders de l'1-O pel procés. De fet, la justícia belga va anar en aquest sentit en el cas de Lluís Puig. Toni Comín i Clara Ponsatí han estat sense cap mena de problema a Sardenya, malgrat que a l'exconsellera l'han identificat.
Un futur que comença a definir-se
La causa contra Puigdemont a Itàlia no es resoldrà fins que les dues prejudicials explicades es resolguin "definitivament", com ha remarcat Marras. Per això encara poden passar mesos. I els propers passos? Posar terminis és complicat. Puigdemont és lliure de moure's per Europa però no pot tornar a Espanya, que es nega a aplicar les resolucions europees com ha fet, per exemple, Itàlia. "Potser serà el moment de preguntar a la Comissió si Espanya encara més membre de la Unió Europea", ha insinuat Puigdemont. I el retorn a Catalunya? Boye ha flirtejat aquests últims dies en un retorn de cara al primer semestre de l'any vinent. Abans, Luxemburg haurà de pronunciar-se sobre les qüestions que afecten l'expresident. Unes resolucions favorables, com preveu la defensa, poden acabar de desbrossar el camí del retorn a casa.
Per això, però, encara falta temps i decisions com la d'avui de la justícia italiana contribueixen a escurçar terminis i a sentenciar la via repressiva de l'Estat. Aquest ha estat el missatge de Puigdemont avui des de l'Alguer i així s'interpreta el seu "basta", en italià, que recorda, quatre anys després, amb aquell "així no" que van etzibar a Felip VI després del discurs del 3-O. En el missatge antirrepressiu Puigdemont ha coincidit amb l'àmplia representació independentista -els principals partits i les entitats, a més de grups independentistes sards i corsos- que l'ha acompanyat a Sàsser. La batalla de Sardenya s'ha guanyat i la vista es posa ara a Luxemburg.