Iván Guijarro (Madrid, 1985) és el candidat del Pacma a les eleccions municipals a Barcelona. Fa 20 anys que és activista i en fa 10 que viu a la capital catalana, on s’ha integrat i s’expressa en català. Guijarro fa el salt a la política com a resposta a un desencant personal: el 2015 va votar Ada Colau. Les polítiques pels drets dels animals dels comuns, com ara la gestió del Zoo, centren les seves crítiques, però també retreu plantejaments com la Zona de Baixes Emissions (ZBE).
El seu programa és animalista en el fons, però progressista en les formes: la majoria d’accions estan dissenyades per prioritzar els drets dels animals. Però també hi tenen presència mesures per garantir l’accés a l’habitatge, combatre la crisi climàtica i l’apel·lació a un canvi de model turístic. Guijarro cita Nació a l’entrada del Zoode Barcelona.
- Ens ha citat al Zoo. Per què?
- El Zoo és un símbol de la mercantilització dels animals, però també de la crueltat: fins al 1925 hi havia éssers humans exposats. S’ha de tancar. No podem acceptar la situació actual, on se’n justifica l’existència en nom de la conservació. Això és fals: avui en dia l'espai es manté mercantilitzat i sense ètica.
- A priori, els comuns són més favorables al moviment animalista que altres forces polítiques. Com s'ha traduït a l’hora de governar?
- Els comuns han fet passar la seva Barcelona com la ciutat dels animals, però la realitat és que Ada Colau fa anys que enganya el moviment animalista. Ens hem de treure la bena dels ulls. Políticament, el Zoo és la icona de l’engany: venim d’un exercici democràtic històric en forma d'iniciativa ciutadana que va presentar la plataforma ZooXXI per la reconversió del zoològic. Exigien un centre sense mercantilització dels animals. Aquest projecte es va arxivar.
- Hi ha una ferida personal?
- El 2015 jo vaig votar Colau. De fet, faig el pas de presentar-me pel desengany que em suposa. Si l’alcaldessa fos amiga dels animals no s'hagués posicionat a favor del guàrdia urbà que va matar la gossa Sota, sense estar en una situació de perill, com van assegurar els testimonis.
- Parla de desengany: en què s’ha concretat?
- Cap de les promeses fetes pels comuns s’ha complert: van prometre ampliar els parcs per a gossos i fer-ne un bon manteniment. També de desenvolupar espais de convivència entre animals, medi ambient i ciutats. En canvi, els espais s'han restringit i se'ns han posat multes per passejar per zones on, fins l’arribada dels comuns, estava permès de passejar-hi.Des de les associacions d’inspecció animal fa anys que denuncien l'abandonament administratiu dels animals i els professionals que en tenen cura. La saturació de gossos fa que no tots puguin sortir a passejar, hi ha patiment psicològic. En tots els centres que depenen de l'Ajuntament els animals no hi estan bé.
"El Zoo és un símbol de la mercantilització dels animals, però també de la crueltat: fins al 1925 hi havia éssers humans exposats. S’ha de tancar”
- Amb els comuns fora de l'equació, quin és l’aliat natural del Pacma?
- Als comuns hi ha gent animalista. Estem en contra de la direcció del govern municipal, però no de tot el moviment. Més enllà d’això: el PSC, per exemple, no ho és. La seva idea de nació –sigui catalana o espanyola– és intrínseca amb maltractament als animals. La reconversió del Zoo ho il·lustra. També s'ha vist amb la promoció de la tauromàquia que han tingut històricament i la manca de mesures proactives a favor de la protecció animal. Ara, és una força que es posiciona a l’esquerra. Si ens donessin marge d’acció estaríem obligats a negociar-hi.
- On posen la línia?
- Vox, el PP o Valents són incompatibles amb la nostra idea de convivència entre persones, animals i medi ambient. Creiem que el respecte a aquestes idees és vital per al futur de Barcelona. Necessitem forces progressistes per obrir debats envers el maltractament animal i la crisi ecològica.
- Veu compatible defensar el dret dels animals amb ser de dretes?
- Tot i que hi hagi partits conservadors amb propostes animalistes a la pràctica és complicat. Si parlem de democràcia i de progressar cap a una societat més verda i sostenible la dreta sempre ho posarà més difícil. No és l'únic escull: hem vist casos de partits que es posen la disfressa de progressistes i han resultat no ser-ho. L’exemple més clar és Ciutadans. Això ha fet que hi hagi votants amb la percepció de progressisme on no n'hi ha: hem de desfer aquesta màscara.
- Parlem de les mesures per fer efectius els drets: volen reconvertir la Monumental en un santuari per a gats. És viable?
- Faria de complement d’un centre d’etologia que ja està previst. La Monumental de Barcelona simbolitza la crueltat animal. Cal compensar el mal que ha fet. Convertir-la en un projecte d'empara pels gats pot ser el primer pas per un canvi d’època a Catalunya. A Roma fa anys que existeix. Han reconvertit la Torre Argentina en un seguit d’espais per gats amb diferents necessitats. A més de ser un espai segur, han generat un nou tipus de turisme i riquesa.
- També proposen crear una unitat animal dins la Guàrdia Urbana.
- S’ha de dotar al cos de membres formats i especialitzats en educació i comportament caní i d’altres animals urbans i amb potestat per intervenir amb animals. Barcelona té un sector molt potent en l'àmbit de l’etologia i el comportament animal. Aquest coneixement ha de traduir-se en les diferents branques de l’Administració. La Guàrdia Urbana no pot tenir actuacions que acabin amb animals morts per trets al carrer, com va passar amb els senglars de Collserola atrapats enmig de la brossa.
- Les invasions de senglar a Collserola han augmentat els darrers anys. Com hi podem fer front?
- És veritat que ocupen zones urbanes. Podem regular-ne la població, amb injeccions, exemple, però també s’han de fer actuacions per garantir-ne l'espai: prohibir l’accés a algunes de les zones verdes durant uns mesos, per exemple. Si ampliem l’empatia amb els animals la nostra societat també serà més empàtica amb les persones.
"La Monumental de Barcelona simbolitza la crueltat animal. Convertir-la en un santuari per a gats pot compensar el mal que ha fet”
- Hi ha qui, en els senglars, hi veu un símbol de la crisi climàtica.
- Ens han de servir com a detonant. Amb boscos més saludables, els senglars no en sortirien. Hem d’entendre d’on ve: en el cas dels senglars, els responsables són la sequera i les altes temperatures, derivades de l’explotació dels recursos naturals i els animals. Això fa que els boscos no tinguin hidratació, i que la flora i la fauna no tenen prou nutrients. Catalunya s’està desertitzant. Però a més, els conflictes amb animals urbans els resolem des d’una mirada antropocèntrica. Hem d’abandonar-la.
- Qui també genera conflictes de convivència són els coloms. L’Ajuntament té en marxa una campanya d’esterilització amb pinso per controlar-ne la població. S’ha de sancionar qui els segueix alimentant?
- No. Hem de fer una societat culta amb els drets dels animals. Davant el punitivisime proposem pedagogia. S’ha d’informar la gent sobre què perjudica els animals. De vegades fem accions en contra seva pensant que se’ls protegeix, per falta d’informació.
- Què s’ha de fer amb el turisme a Barcelona?
- Reduir-lo. El nombre de creuers ha de baixar. Hi ha una altra manera de fer turisme. El model turístic ha de canviar. El model actual és lesiu per la ciutat. És insostenible viure-hi. Les receptes per pal·liar-ho han d’enfocar-se en més habitatge social, facilitar l’autogestió per no dependre de les energies tradicionals. Els gossos tenen una platja habilitada de només 25 m². Hi ha tants gossos com nens i nenes a la ciutat. Se’ls imagina tots en un espai tan petit? Aquesta és la proposta que l’Ajuntament té pels animals. Amb menys turisme també hi hauria menys inseguretat.
- També són crítics amb la Zona de Baixes Emissions.
- S’ha fet amb bona intenció però és precipitada. Hem de deixar de criminalitzar les persones que fan servir el cotxe. Les mesures en contra del cotxe són classistes. No tothom es pot permetre canviar-se el cotxe. Hi ha casos on el vehicle privat és imprescindible, sobretot per la gent gran o per transportar els gossos. Les alternatives menys contaminants han de tenir en compte el vehicle privat, no només el transport públic.
"De vegades, el maltractament animal és un precursor de la violència envers les persones”
- Seria més senzill desenvolupar una mirada animalista en una Catalunya independent?
- Al nostre partit hi ha gent independentista i gent que no ho és. Estem a favor del dret a decidir. Enriqueix la nostra societat. S’ha de desenvolupar en un marc que no sigui blanc o negre: potser la independència no és l’única opció per tenir convivència.
- Com a societat, què ens ensenya el maltractament animal?
- De vegades, és un precursor de la violència envers les persones. Quan detectes que algú agredeix un animal o fa servir mètodes lesius per educar-lo, per exemple. Això ve donat de la cultura del càstig que arrosseguem en l’educació i que cal erradicar.